Quan a principis de la dècada dels 60 es va
fundar la mítica banda The Rolling Stones, el guitarrista Brian Jones, un amant
de diferents bluesmen nord-americans com Screamin’ Jay Hawkins, BB King, Muddy
Waters o Howlin’ Wolf, era, musicalment parlant, el més preparat dels cinc
membres originals de la formació, que completaven el cantant Mick Jagger, el
també guitarrista Keith Richard, el baixista Bill Wyman i el bateria Charlie
Watts.
Tanmateix, amb el pas dels anys, i després de
varis treballs que eren adaptacions de compositors clàssics de blues, de
rockers com Chuck Berry o dels mateixos John Lennon i Paul McCartney, dels
quals van versionar la peça “I wanna be your man”, Jagger i Richard es van
convertir en els clars líders del quintet britànic i van començar a escriure la
majoria de les cançons del grup, sobretot a partir de l’històric àlbum
“Aftermath”.
Arran del clar lideratge de Mick i Keith,
Brian va començar a sentir-se incòmode al grup i va entrar en successives
depressions, fins que al final va decidir abandonar la formació. Pocs dies més
tard, el seu cos va ser trobat sense vida en la piscina de la seva residència,
obrint d’aquesta forma el sinistre anomenat club dels 27 anys, format per
estrelles del rock desaparegudes en aquesta edat, al qual s’unirien Jimi
Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison, Kurt Cobain i Amy Winehouse.
Seguidament, The Rolling Stones va homenatjar
el seu exguitarrista en un concert que la banda va portar a terme al Hyde Park
de Londres, en una de les concentracions més multitudinàries que recorda la
història de la música rock. L’acte va servir igualment per presentar el seu
substitut, el jove guitarrista Mick Taylor, que havia format part dels
Bluesbreakers de John Mayall i que va romandre pocs anys al conjunt anglès, tot
i que, abans de l’arribada de Ron Wood, va participar en excel·lents treballs
com “Let it bleed”, “Sticky fingers” o “Exile on Main Street”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario