Intèrpret: Lluís Llach.
Any: 1980.
Àlbum d’estudi anterior: Somniem (1979).
Àlbum d’estudi posterior: I amb el somriure,
la revolta (1982).
El millor: un àlbum que ha acabat sent
històric amb el pas del temps.
El pitjor: no era la millor època de Llach.
Lluís Llach, un dels membres del col·lectiu
dels setze jutges i un dels grans protagonistes de la nova cançó catalana, va
assolir la categoria de símbol durant els últims anys del franquisme i l’etapa
de la transició cap a la democràcia, gràcies a cançons que es van convertir en
autèntics clàssics com “L’estaca”, “El bandoler”, “Que tinguis sort” i “Abril
del 73” o àlbums com el directe a l’Olympia de París, “... i si canto trist” i
“Viatge a Ítaca”. Quan Llach va editar “Verges 50” es podria dir que el seu
gran període havia ja passat, fonamentalment perquè les llibertats començaven a
estar ja consolidades a l’estat espanyol, en una època en què ja havien tingut
lloc les primeres eleccions democràtiques, i s’havien reinstaurat tant la
Generalitat com el Parlament a Catalunya. No obstant, “Verges 50”, que compta
amb la popular peça “El meu país és tan petit”, ha acabat sent, amb el pas dels
anys, un dels grans discs del cantautor empordanès.
No hay comentarios:
Publicar un comentario