Durant els quasi 40 anys de la dictadura
franquista a l’estat espanyol, la llengua catalana va ser prohibida pel règim,
quedant l’idioma pràcticament reduït al sector domèstic, doncs ni es podia
estudiar a les escoles ni tampoc usar en les diferents administracions
públiques.
No obstant, sobretot a partir de la dècada
dels 60, hi van haver algunes excepcions, com la revista juvenil Cavall Fort i diferents
mostres de la literatura, el teatre i, de manera especial, la música, quant
durant aquell decenni van aparèixer el corrent de la nova cançó catalana i
l’associació dels setze Jutges, de la qual en formaven part compositors com el
valencià Raimon, la mallorquina Maria del Mar Bonet (foto), l’empordanès Lluís
Llach i el barceloní Joan Manuel Serrat.
Tanmateix, que aleshores el règim franquista
obrís una petita escletxa, no vol dir, ni molt menys, que fos fàcil i senzill
escriure i interpretar cançons en català en aquella època, fins el punt que els
diferents artistes havien de ser molt hàbils i murris per evitar el filtre de
la censura que efectuaven els diferents governs de la dictadura, tenint en
compte igualment que els concerts eren estretament vigilats i controlats pels
temibles grisos, la Policia Nacional de l’època.
Després de la mort de Francisco Franco i
d’una difícil i complicada transició, que no va ser tant idíl·lica com alguns
volen assegurar, i en un període en què la censura havia desaparegut (sembla que
als nostres dies ha tornat), curiosament la música interpretada
en català va entrar en una profunda crisi, fins el punt que la dècada dels 80
del passat segle va ser una autèntica travessia pel desert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario