El beat, la música pop interpretada per un
munt de bandes de la Gran Bretanya de la primera meitat de la dècada dels 60
del segle XX, va ser un autèntic fenomen al Regne Unit de l’època, va protagonitzar
l’anomenada british invasion a l’altra riba de l’oceà Atlàntic i va portar a
l’èxit grups com Gerry & the Pacemakers (foto), The Hollies, Dave Clark Five, The
Zombies, Herman Hermit’s, The Searchers, el duo Peter & Gordon o, de manera
molt especial, els mítics The Beatles.
El llegendari quartet de Liverpool, que va
suposar un evident canvi de rumb en la història de la música pop – rock, va
editar durant l’era del beat emblemàtics àlbums com “With the Beatles”, “A hard
day’s night” o “Help !”, tenint les dues últimes obres significades les seves
versions en el cinema, sense oblidar que durant aquell període, els seus concerts,
els quals aviat abandonarien, eren una autèntica bogeria.
El beat va ser, però, un gènere caracteritzat
per la seva gran senzillesa i molts tòpics alhora d’elaborar les cançons, les
quals parlaven de temes recurrents com l’amor, el desamor, l’amistat o la
joventut. El seu protagonisme en el panorama musical tenia data de caducitat i
va entrar en clara decadència a partir de 1966, tant a la Gran Bretanya com als
Estats Units, moment en què es va iniciar la contracultura hippy.
Quan durant el segon lustre del decenni dels
anys 60 es van posar de moda estils molt més complexos i elaborats com la
psicodèlia, el rock progressiu o el hard rock, moltes de les formacions beat
van entrar en una evident crisi o, fins i tot, en algun cas van desaparèixer. Només
aquells grups que van saber reinventar-se, com va ser l’exemple de The Beatles,
que va utilitzar abastament el rock psicodèlic, van aconseguir sobreviure en la
nova conjuntura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario