L’heterogeni moviment de la new wave,
aparegut a finals de la dècada dels 70 del segle XX i consolidat durant el
primer lustre del següent decenni, va donar certa calma i tranquil·litat al
panorama musical després del pas de la salvatge tempesta punk, tot i que alguns
dels grups que van formar-hi part es van adaptar als nous temps, com van ser
els casos de bandes com Siouxsye & the Banshees, XTC, The Boomtown Rats,
The Stanglers o Ultravox.
El període marcat per la new wave va donar
una sèrie de formacions que van fer història i, en algun cas, continuen
fent-la, com per exemple conjunts com Joy Division (foto), Echo & the
Bunnymen, The Cure, Dépéche Mode, The Police, Simple Minds, The Human League, Eurythmics,
els inicials U 2 i molts d'altres, sense oblidar la presència d’Elvis Costello, un
dels grans intèrprets de la història de la música rock, que havia fet abans
acte d’aparició en el corrent del pub rock i estava llavors acompanyat del trio The
Attractions.
Durant el període de la new wave hi va haver,
però, un abús de les noves tecnologies, en una etapa en què, en l’època
estel·lar del synth pop, van prendre una enorme importància els teclats, que
van utilitzar amb profusió formacions com Dépéche Mode, Eurythmics, Yazoo i The
Human League, entre moltes d’altres, fins el punt que el clàssic quartet de
rock format per veu, guitarra, baix i bateria va quedar en un segon pla.
Igualment, tal com va succeir amb l’era del
glam rock, a principis de la dècada dels 70, hi va haver un culte a la imatge
exagerat pel que fa al corrent dels nous romàntics, sobretot pel que respecta a
conjunts com Duran Duran, Spandau Ballet, ABC, els noruecs A – Ha, els alemanys
Modern Talking, Wham, que va tenir a George Michael com a líder, o Adam &
the Ants, quedant en algun cas la música com un factor secundari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario