Intèrpret: David Bowie.
Any: 1976.
Àlbum d’estudi anterior: Young americans
(1975).
Àlbum d’estudi posterior: Low (1977).
El millor: les valoracions de la crítica.
El pitjor: un disc de transició.
Quan David Bowie va editar “Station to
station”, el seu desè àlbum d’estudi, l’anomenat Duc Blanc havia realitzat ja
la seva aproximació a la música soul, a través del treball “Young americans”,
gravat després de l’era presidida pel glam rock, i estava a punt d’emprendre la
trilogia berlinesa, marcada per l’electrònica i l’avantguarda. Per tant, l’obra
analitzada va ser un disc de transició, encara que es podien entreveure ja
algunes de les característiques dels seus experiments amb Brian Eno a la ciutat
alemanya. “Station to station”, un treball molt curt gravat mentre el
compositor actuava al film “the man who fell to earth”, va tenir bones
crítiques de la premsa especialitzada, va estar marcat per l’addicció del
cantant a diferents drogues i conté cançons com la qui li dóna títol, “Golden
years” o “Wild is the wind”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario