viernes, 19 de octubre de 2018

FASES DE LA MÚSICA ROCK: MIG SEGLE DE HEY JUDE !

















L’any 1967 va ser un dels més importants i transcendents de la cultura rock, doncs hi van tenir lloc esdeveniments com el festival hippy de Monterey, la consolidació del flower power, que havia aparegut un any abans a San Francisco, o l’edició d’històrics àlbums com el “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, de The Beatles, i els brillants debuts de les bandes The Doors, Pink Floyd, Jim Hendrix Experience i The Velvet Underground, respectivament amb un treball de títol homònim, el psicodèlic “The piper at the gates of dawn”, “Are you experienced ?” i el revolucionari “The Velvet Underground & Nico”.

L’any 1968, que va tenir esdeveniments polítics històrics com el Maig Francès, la Primavera de Praga, els assassinats de Martin Luther King i Robert Kennedy, la matança de la plaça de les Tres Cultures, poc abans de l’inici dels Jocs Olímpics de Mèxic, o l’auge de la Guerra del Vietnam, amb l’Ofensiva del Tet portada a terme pel Vietcong, va ser, musicalment parlant, un any més discret i menys decisiu, però es va editar llavors una de les millors cançons pop de la història: “Hey Jude !”.

Fan de The Beatles des de l’adolescència, sempre m’han agradat molt més, en línies generals, les cançons compostes per John Lennon que les escrites per Paul McCartney, encara que sempre les van signar junts fins el final de la formació. Fins i tot, prefereixo les peces que va confeccionar George Harrison, quan els dos líders li van deixar marge per fer-ho, que no pas les realitzades pel que va ser el baixista dels Fab Four.

Moltes de les cançons amb què va triomfar McCartney em semblen molt ensucrades i excessivament tendres, com poden ser els casos de temes com “Yesterday”, "Michelle", “Girl” o “Penny lane”, tots ells grans clàssics del mític grup de Liverpool, però amb “Hey Jude !”, i dos anys després amb “Let it be”, Paul va aconseguir realitzar les dues grans peces de la seva carrera artística.

A la foto, una imatge de Paul McCartney de l’any 1968.

No hay comentarios: