En plena era dominada per la dictadura
franquista, van sorgir intèrprets i compositors que van tenir la valentia (en
aquell temps ho era) d’escriure i cantar les seves cançons en català, mitjançant
un moviment, molt influenciat pels cantautors de llengua francesa, que va rebre
el nom de nova cançó catalana.
Aquells músics, que van marcar una època
important i decisiva i que van ser bàsics en el sorgiment d’altres artistes al
llarg de la geografia de l’estat espanyol, van fer-se anomenar els Setze
Jutges, entre els quals van destacar compositors com el valencià Raimon, la
mallorquina Maria del Mar Bonet, l’empordanès Lluís Llach, el barceloní Joan
Manuel serrat, l’alcoià Ovidi Montllor (foto) o l’irònic i divertit trio
maresmenc La Trinca.
Tanmateix, després de la mort de Francisco
Franco, la transició cap a la democràcia i l’adveniment d’aquesta, els
diferents autors de la nova cançó, com si ja no fossin tan necessaris, van
entrar en certa decadència, o almenys ja no van tenir tanta transcendència, tot
i que, com en el significatiu cas de Serrat, que va interpretar també els seus
temes en castellà, van seguir venent importants sumes de discs.
Igualment, i amb el pas dels anys, aquells
intèrprets, com també els cantautors de la resta de l’estat espanyol, com
Víctor Manuel, Joaquín Sabina, Luis Eduardo Aute o el més rocker Miguel Ríos,
han donat una imatge d’innegable aburgesament, molt allunyada d’aquella
combativa que els va distingir durant els seus anys d’auge i joventut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario