La música disco va marcar una brillant època
durant els últims anys de la dècada dels 70, en un moviment força important als
Estats Units que va rebre l’impuls de famoses i populars pel·lícules, com
“Thank’s God it’s friday”, realitzada per Robert Klane i amb la presència de
l’estrella Donna Summer, i, molt especialment, de “Saturday night fever”,
dirigida per John Badham, protagonitzada per un encara desconegut John Travolta
i amb la música de bandes com el trio australià The Bee Gees, Kool & the
Gang (foto) o Tavares.
La disco music, que no va tenir una gran
explosió al Regne Unit, si pel que fa al públic, però no tant quant a
intèrprets, va gaudir d’un enorme èxit a l’Europa Continental, on van sorgir,
concretament a Alemanya, el quartet Boney M, format per artistes originaris
d’estats del Carib, i de forma espectacular, a Suècia, el grup Abba, que va
tenir pràcticament una dècada ininterrompuda de hits, entre els quals cal
significar “Dancing queen”, “Mamma mia” o “Knowing me, knowing you”.
Sincerament, el gènere disco, que va tenir
com a feu principal la gran urbs de Nova York, en un període en què es va fer
cèlebre el local Studio 54, i que abans dels seu definitiu esclat va tenir una
important mostra a la ciutat de Philadelphia, va ser un corrent molt hortera i
cridaner, fet bastant habitual a la dècada dels 70 del passat segle, doncs van
ser igualment algunes de les característiques del glam rock.
Així mateix, almenys en la major mostra de
les seves cançons, va tractar-se d’un moviment extremadament comercial, encara
que ara, quatre dècades més tard, pugui no semblar-ho perquè, posteriorment, la
música popular ha transcorregut per passatges molt més accessibles i a l’abast
d’un públic de masses molt més clar que el que es va portar a terme en aquella
època.
No hay comentarios:
Publicar un comentario