Fa poques setmanes, encara que s’ha n’ha
parlat més aviat poc, va morir Marty Balin (foto), un dels homes bàsics de la
contracultura hippy i un dels components clau de la banda psicodèlica nord-americana
Jefferson Airplane, una de les formacions capdavanteres del flower power.
A diferència de l’altre gran grup genuïnament
hippy de San Francisco, The Grateful Dead, que va comptar amb un líder clar en
la figura del cantant, guitarrista i compositor Jerry García, Jefferson
Airplane va tenir un triple comandament format per Balin (veu i guitarra),
d’una banda, i Paul Kantner (també veu i guitarra) i la carismàtica vocalista
Grace Slick, que formaven parella sentimental, d’altra banda, sense
oblidar les contribucions de l’igualment guitarrista Jorma Kaukkonen.
La formació va transcórrer per la seva època
daurada durant el període àlgid del flower power, és a dir, més o menys entre els
anys 1967 i 1970, quan va editar àlbums considerats històrics com “Surrealistic
pillow”, que compta amb l’himne psicodèlic “White rabbit”, basat en el conte
d’”Alícia al país de les meravelles”, o “Volunteers”, i va participar en el
multitudinari festival hippy de Woodstock.
A partir de 1971, la banda californiana va entrar
en decadència, en un moment en què les friccions entre Balin, que va abandonar
el grup en diferents ocasions, i el duo Kantner / Slick van ser importants. El
conjunt de San Francisco, que va comercialitzar cada cop més la seva música, va
canviar la seva denominació a Jefferson Starship i, més tard, simplement
a Starship, en una època en què també va deixar-ho estar Kaukkonen, que va formar
amb el baixista Jack Casidy el conjunt Hot Tuna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario