L’any 1968, en un dels períodes més
controvertits de la seva magnífica trajectòria, el mític quartet The Beatles va
gravar l’històric doble àlbum de títol homònim, obra coneguda popularment com
el Doble Blanc.
L’any anterior, el grup de Liverpool havia editat
el famós i popular “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, per a un bon número
d’experts, el cim creatiu de la llegendària formació britànica. Tanmateix,
després de l’enorme èxit del treball, que va culminar l’evolució del grup des
del beat a altres estils, com la psicodèlia, el seu mànager Brian Epstein es va
llevar la vida, succés que va originar una gran inestabilitat.
Va ser llavors que es van aguditzar les
diferències entre els dos líders del grup, John Lennon i Paul McCartney, que,
si bé és cert que ja composaven cada un per la seva banda, tot i que seguien
signant junts els temes, arran de la mort d’Epstein, encara es van distanciar
més. Durant aquella època, a més, el conjunt anglès va rebre crítiques molt negatives
pel seu telefilm “Magical mistery tour”.
Tanmateix, i malgrat que The Beatles es
dirigia irremissiblement cap a la seva separació, que es produiria dos anys més
tard, el 1968, el quartet va ser capaç de triomfar amb el sensacional single
“Hey Jude !”, la millor cançó que McCartney mai hagi enregistrat, i el ja
significat doble àlbum, una obra molt heterogènia que compta amb pistes com la
rockera “Back in the USSR”, la caribenya “Ob-la-di, ob-la-da”, la magnífica
balada de George Harrison “While my guitar gently weeps”, amb la participació
de la magistral guitarra d’Eric Clapton; la psicodèlica “Happiness is the warm
gun” o la tendra “Julia”, un tribut de Lennon a la seva difunta mare.
A la foto, una imatge del grup l’any 1968.
No hay comentarios:
Publicar un comentario