The Beatles ha estat la millor banda de la
història de la música pop – rock per varis motius, entre els quals es podrien
destacar els següents: ser els grans líders del beat i la british invasion,
comptar amb més de 20 cançons que es poden considerar clàssics del pop, haver
confeccionat àlbums tan decisius com “Rubber soul”, “Revolver”, “Sgt. Pepper’s
lonely hearts club band”, el doble blanc o “Abbey road”, haver sigut capaços
d’evolucionar arran de la crisi del beat i haver estat els pioners en un munt
de conceptes.
El quartet de Liverpool va comptar amb tres
dels més grans i brillants compositors de la música popular de tots els temps,
com van ser els casos de John Lennon, un dels grans mites de la història del
rock, que va escriure temes com “Strawberry fields forever”, “A day in the
life”, “All you need is love” o “Imagine”, aquesta última ja en solitari; Paul
McCartney, que va crear peces com “Yesterday”, “Penny lane”, “Hey Jude !” o
“Let it be”, i George Harrison, que, quan els seus il·lustres companys el van
deixar, va composar cançons com “While my guitar gently weeps”, “Here comes the
sun” o “Something”.
Tanmateix, i després del gran èxit que va
suposar la gravació del treball temàtic del Sargent Pepper, el grup britànic va
entrar en una profunda inestabilitat arran del suïcidi del seu mànager Brian
Epstein, en un període en què Lennon i McCartney van iniciar una relació
negativa i molt distant i en què el conjunt anglès va rebre les primeres
crítiques adverses de la seva trajectòria a causa del telefilm “Magical mistery
tour”, una idea de Paul que, no obstant, compta amb una magnífica banda sonora.
Tres anys més tard, i malgrat les revifalles aconseguides gràcies al doble
blanc i a “Abbey road”, els Fab Four es van separar.
Després de la dissolució, amb un concert
celebrat al terrat dels estudis d’Abbey Road, cap dels quatre components de la
llegendària banda de Liverpool va poder superar el seu llegat amb el grup,
doncs Lennon, després de triomfar amb l’àlbum “Imagine”, va tenir una carrera
molt irregular; McCartney, tot i comptar amb un enorme èxit, tant com a solista
com amb el conjunt The Wings, va caure massa cops en un tipus de pop molt comercial
i excessivament accessible; Harrison va començar com un tro, amb el triple “All
things must pass”, però més tard va desaparèixer del primer pla musical, i el
bateria Ringo Starr va tenir més fortuna en el món del cine que no pas en el de
la música.
No hay comentarios:
Publicar un comentario