Els
inicis de The Kinks, format pels germans Ray (veu i guitarra) i Dave (guitarra
i veu) Davies, a més de Pete Quaife (baix) i Mick Avory (bateria), estan
emmarcats en el rythm & blues britànic i en el moviment mod, període en què
va facturar èxits com el clàssic “You really got me”, amb un riff de Dave que
anunciava el hard rock;
Tanmateix,
Ray, el líder i principal compositor de la banda londinenca, va decidir portar
a terme un canvi de rumb, es va acostar a un gènere proper al music hall i la
nova etapa es va caracteritzar sobretot per les lletres iròniques, sarcàstiques
i mordaces que atacaven amb humor la societat benestant britànica.
El
primer treball de la nova etapa del grup anglès va ser “Face to face”, un dels
àlbums més reinvindicats del quartet londinenc, gràcies a temes com “Party
line”, “Rosy won’t you please come home”, “Dandy”, “Too much of my mind” i la
famosa “Sunny afternnon”, un exemple de la nova línia que va prendre el conjunt
britànic.
Seguidament,
la banda anglesa va editar l’obra “Something else by the Kinks”, possiblement
el millor disc de la seva llarga història, i posteriorment va gravar “The Kinks
are the village green preservetion society”, l’òpera rock “Arthur (or the
decline and fall of the british empire)” i, per acabar un nou període, “Lola
versus powerman and the mpneygoround , part one”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario