Després
de la presentació del doble àlbum “Exile on Main St.”, The Rolling Stones va
entrar en una fase bastant irregular, a través dels treballs “Goats head soup”,
“It’s Only Rock’n roll” i “Black and blue”.
En
aquella etapa del mític conjunt britànic s’havia produït un canvi en una de les
guitarres, doncs Ron Wood, que havia tocat amb el Jeff Beck Group i The Faces,
sempre amb Rod Stewart de cantant, va substituir Mick Taylor i es va unir al
cantant Mick Jagger, el també guitarrista Keith Richard, el baixista Bill Wyman
i el bateria Charlie Watts,
The
Rolling Stones va ressorgir amb força amb l’àlbum “Some girls”, va tornar a
decaure amb el treball “Emotional rescue” i va tenir novament el beneplàcit de
la crítica amb l’obra “Tattoo you”, potser l’últim gran disc del grup anglès,
que va presentar cançons com “Start me up”, “Hang fire”, “Tops” o “Waiting for
a friend”.
Molt
experts coincideixen que després de l’àlbum analitzat va començar la lenta,
llarga i clara decadència dels Stones, que van perdre, en primer lloc, Wyman,
que va formar el seu propi grup, i, en segon lloc, Watts, que va trobar la
mort. Això si, Jagger, Richard i Wood continuen oferint gires per tot el món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario