martes, 9 de octubre de 2007

DÉPÉCHE MODE





Lloc de fundació: Basildon (Anglaterra).
Formació inicial: Martin Gore (teclats, guitarra i veu), David Gahan (veu), Andrew Fletcher (teclats) i Vince Clarke (teclats).
Altres components bàsics: Alan Wilder (teclats).
Gèneres: postpunk, new wave, synth pop i nous romàntics.
Dècada principal: 80.
Grups que origina: Yahoo, The Assembly i Erasure.
Àlbum estel·lar: Music for the masses (1987).
Altres àlbums d'estudi: Speak and spell (1981), A broken frame (1982), Construction time again (1983), Some great reward (1984), Black celebration (1986), Violator (1990), Songs of faith and devotion (1993), Ultra (1997), Exciter (2001), Playing the angel (2005), Sounds of the universe (2009), Delta machine (2013) i Spirit (2017).
El millor: el grup més regular de tecno pop dels molts que hi van sorgir a inicis dels 80 / "Music for the masses" va fer honor al títol.
El pitjor: certa repetició de registres / la fugaç presència al grup de Vince Clarke.

Dépéche Mode va ser el grup més popular, important i regular en la introducció espectacular dels sintetitzadors en el món de la música popular, durant l’auge de la new wave britànica a començaments de la dècada dels 80. La marxa de Vince Clarke, principal compositorde la formació  juntament amb Martin Gore, per formar Yahoo, no va alterar la carrera de la banda, la qual va continuar en ple èxit durant tot el decenni amb obres com "Music for the masses", arribant a la maduresa a inicis dels 90 amb l’edició de l’àlbum “Violator”, un treball força valorat i aclamat per la crítica.

lunes, 8 de octubre de 2007

SMALL FACES




Lloc de fundació: Londres (Anlaterra).
Formació: Steve Marriott (veu i guitarra), Ronnie Lane (baix i veu), Kenny Jones (bateria) i Ian McLagan (teclats).
Gèneres: rythm & blues, rock, rock psicodèlic i moviment mod.
Dècada principal: 60.
Grups que origina: Humble Pie i Faces.
Àlbum estel·lar: From the beggining (1967).
Altres àlbums d'estudi: Small Faces (1966), Small Faces II (1967), Ogden's nut gone flake (1968) i The autumn stone (1969).
El millor: grup estel·lar de rythm & blues i precursors del hard rock.
El pitjor: trobar-se a l’ombra de The Who.

Small Faces va ser, després dels populars The Who, la banda mod més popular de la dècada dels 60, una de les millors formacions de rythm & blues britànic i important influència per al futur rock dur. Van triomfar gràcies a àlbums com “From the beggining”, que contenia el hit “All or nothing”, però el 1969 el grup es va dissoldre, moment en el qual Marriott va fundar la formació de hard rock Humble Pie, amb Peter Frampton com a component, i Lane, Jones i McLagan van formar Faces, amb Rod Stewart i el futur stone Ron Wood.

viernes, 5 de octubre de 2007

RED HOT CHILI PEPPERS




Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació inicial: Anthony Kiedis (veu), Flea (baix), Jack Sherman (guitarra), Hillel Slovak (guitarra), Cliff Martínez (bateria) i Jack Irons (bateria).
Altres components bàsics: John Frusciante (guitarra i veu), Dave Navarro (guitarra) i Chad Smith (bateria).
Gèneres: rock alternatiu, punk revival, rock dur, heavy metal, funk i funk metal.
Dècada principal: 90.
Àlbum estel·lar: Blood sugar sex magik (1992).
Altres àlbums d'estudi: Red Hot Chili Peppers (1984), Freakey Styley (1985), The uplift mofo party plan (1987), Mother’s milk (1989), One hot minute (1995), Californication (1989), By the way (2002), Stadium arcadium (2006), I'm with you (2011) i The gateway (2016).
El millor: un quart de segle de regularitat / pioners en fusionar els estils funk i metal.
El pitjor: és difícil mantenir sempre l'autenticitat / el problemes amb les drogues, les quals per exemple van acabar amb la vida d'Slovak.

Red Hot Chili Peppers, banda fundada a Los Angeles mitjan la dècada dels 80 i amb exitosa i llarga trajectòria, ha abordat diversos gèneres com pop, rock, punk i sobretot rock dur, heavy metal i funk, convertint-se en creadora d’un estil al fusionar aquests dos últims, fet en el qual ha influenciat en un gran número de grups posteriors. L’àlbum “Mother’s milk” els va situar entre les millors formacions alternatives, mentre que el següent treball, “Blood sugar sex magik”, va suposar l’estrellat a gran escala, fet consumat amb "One hot minute" i el fantàstic "Californication". Des de la fundació de la banda, només hi resten el cantant Anthony Kiedis i el baixista Flea.

jueves, 4 de octubre de 2007

THE JAM




Lloc de fundació: Woking (Anglaterra).
Formació: Paul Weller (veu i guitarra), Bruce Foxton (baix) i Rick Buckler (bateria).
Gèneres: punk, postpunk, new wave, rock, rythm & blues, cançó protesta i mod revival.
Dècada principal: 70.
Solistes que origina: Paul Weller.
Grups que origina: The Style Council.
Àlbum estel·lar: Setting sons (1979).
Altres àlbums d'estudi: In the city (1977), This is the modern world (1977), All mod cons (1978), Sounds affects (1980) i The gift (1982).
El millor: Paul Weller / el període entre "All mod cons" i "Sounds affects".
El pitjor: una trajectòria massa curta / l'intent de reunió sense Weller.

El trio britànic The Jam, liderat per Paul Weller, cantant, guitarrista i compositor de la gran majoria dels temes del grup, va ser una de les bandes cabdals dels moviments punk i sobretot de la new wave al Regne Unit, entre la segona meitat dels 70 i els primers 80, quan la formació va editar emblemàtics àlbums com "All mod cons", "Setting sons" i "Sound affects". El conjunt anglès també va ser clau en el revival mod que va viure llavors Anglaterra, evidenciant-se les influències de grups mítics com The Who, Small Faces o The Kinks. El 1982, el trio es va dissoldre, Weller va fundar la banda The Style Council i va continuar més tard en solitari.

miércoles, 3 de octubre de 2007

WILCO




Lloc de fundació: Chicago (Estats Units).
Formació inicial: Jeff Tweedy (veu i guitarra), John Stirratt (baix), Ken Coomer (bateria) i Max Johnson (diferents instruments).
Altres components bàsics: Nels Cline (guitarra), Glen Kotche (bateria), Pat Sansone (diferents instruments) i Mikael Jorgensen (diferents instruments).
Gèneres: country rock, folk rock, folk alternatiu i folk experimental.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Yankee hotel foxtrot (2002). 
Altres àlbums d'estudi: A. M. (1995), Being there (1996), Summerteeth (1999), The ghost is born (2004), Sky blue sky (2007), Wilco. The album (2009), The whole love (2011), Star wars (2015) i Schmilco (2016).
El millor: probablement la millor banda alternativa nord-americana de la primera dècada de l'actual segle / l'aclamació de la crítica a "Yankee hotel foxtrot".
El pitjor: els nombrosos canvis / algunes crítiques, potser injustes, a "Sky blue sky".

Mitjançant una base de country i folk, Wilco, banda fundada a Chicago mitjan la dècada dels 90 arran de la dissolució del grup Uncle Tupelo, es va convertir, durant el primer decenni del segle XXI, en una de les formacions més admirades de l’escena independent dels Estats Units, sobretot a partir de l’edició de l’àlbum de caire experimental “Yankee hotel foxtrot”. Al llarg de la seva trajectòria, la banda d'Yllinois ha tingut molts canvis de personal, restant només el vocalista Jeff Tweedy i el baixista John Stirratt pel que fa a la formació inicial.

martes, 2 de octubre de 2007

THE KILLERS




Lloc de fundació: Las Vegas (Estats Units).
Formació: Brandon Flowers (veu i teclats), Dave Brent Keuning (guitarra), Mark Stoermer (baix) i Ronnie Vannucci Jr. (bateria).
Gèneres: pop, rock, rock alternatiu, synth pop i new wave revival.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Sa's town (2006).
Altres àlbums d'estudi: Hot fuss (2004), Day and age (2008), Battle born (2012) i Wonderful, wonderful (2017).
Solistes que origina: Brandon Flowers.
El millor: cada àlbum és una història diferent.
El pitjor: força anys de diferència entre els últims àlbums.

El cantant i teclista Brandon Flowers va formar el 2002, a Las Vegas (Nevada), el grup The Killers, una de les bandes de més èxit del rock alternatiu nord-americà pel que fa a la primera dècada del segle XXI. Amb un estil inicial que podríem qualificar de revival de la new wave, concretament pel que fa al synth pop d’inicis dels anys 80, mitjançant una clara influència de grups com The Cure, Dèpéche Mode o Duran Duran, posteriorment, el quartet ha gravat quatre àlbums d'estudi més, entre els quals hi destaca "Sam's town", influenciat per Bruce Springsteen. Amb el tercer treball, "Day and age", i el hit "Human" va acoseguir un impressionant triomf que els ha convertit en una autèntica stadium band.

lunes, 1 de octubre de 2007

THE VERVE




Lloc de fundació: Wigan (Anglaterra).
Formació inicial: Richard Ashcroft (veu), Nick McCabe (guitarra), Simon Jones (baix) i Peter Salisbury (bateria).
Altres components bàsics: Simon Tong (guitarra i teclats).
Gèneres: pop, rock, brit pop i pop alternatiu.
Dècada principal: 90.
Àlbum estel·lar: Urban hymns (1997).
Altres àlbums d'estudi: A storm in heaven (1993), A norther soul (1995) i Forh (2008).
El millor: “Urban hymns”.
El pitjor: inicis complicats.

El camí de The Verve, un dels grups capdavanters del brit pop i del pop independent britànic de la dècada dels 90, no va ser gens fàcil, amb treballs que no acabaven de consolidar-se i enmig de disputes internes i altres tipus de problemes, però tot va canviar radicalment gràcies al tema “Bitter sweet simphony”, de gran impacte, i a l’àlbum del qual formava part, “Urban hymns”, una de les grans obres de l'últim decenni del segle XX. Des d’aquell moment, la banda liderada per Richard Ashcroft es va convertir en una de les formacions més aclamdes de la música popular del Regne Unit, encara que des de llavors només ha editat un àlbum més.