miércoles, 8 de octubre de 2008

MANÁ




Lloc de fundació: Guadalajara (Mèxic).
Formació actual: Fernando Olvera (veu i guitarra), Sergio Vallín (guitarra), Juan Callero (baix) i Alejandro el Animal González (bateria i veu).
Gèneres: pop, rock i rock llatí.
Dècades: 80, 90, 00 i 10.
Principals àlbums: Cuando los ángeles lloran (1995) i Revolución de amor (2002).
El millor: alguna cosa més que una banda de “40 Principales”.
El pitjor: que se’ls tingui com a tal.

Banda mexicana que, després de triomfar al seu país, va aconseguir fer-ho també a la resta de l’Amèrica Llatina i a l’estat espanyol, sobretot a partir d’àlbums com “¿Dónde jugarán los niños ?” o “Cuando los ángeles lloran”. El grup ha aconseguit un gran número de premis durant la seva trajectòria, destacant els Grammy o els MTV, i durant els últims temps ha tingut col•laboracions amb grans de la música llatina com el també mexicà Carlos Santana o el panameny Rubén Blades.

martes, 7 de octubre de 2008

IKE TURNER




Lloc de naixement: Clarksdale (Estats Units).
Lloc de defunció: San Marcos (Estats Units).
Gèneres: rythm & blues, soul i rock’n roll.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums (amb Tina Turner): It’s gonna work out fine (1961) i River deep – mountain high (1966).
Grups que origina: Ike & Tina Turner.
El millor: pioner del rock i gran del rythm & blues / el duo amb Tina.
El pitjor: que alguns l’assimilin com el “marit de Tina Turner” / la forma en què va acabar la relació entre tots dos.

La seva gravació de “Rocket 88” està considerada per alguns com la primera cançó rock de la història, per la qual cosa el cantant, guitarrista i Pianista Ike Turner és recordat com un dels pioners del gènere. Posteriorment, quan estava ja considerat un dels intèrprets més destacats de rythm & blues i soul, es va casar amb Tina Turner, amb la qual va formar un duo d’èxit. Arran de la seva separació, tant en el pla personal com en el musical, va tenir molts problemes amb l’alcohol i les drogues, sent aquestes últimes la causa de la seva mort.

DON McLEAN





Lloc de naixement: New Rochelle (Estats Units).
Gèneres: cantautor i folk rock.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: American pie (1971) i Don McLean (1972).
El millor: l’impacte d’”American pie”.
El pitjor: que se’l conegui només pel seu gran èxit.

Malgrat altres èxits com “Vincent”, el cantautor de Nova York Don McLean és essencialment conegut pel seu tema “American pie”, un clàssic de la música popular dedicat al seu ídol Buddy Holly i a l’accident aeri que va suposar la seva mort i també les de Big Booper i Ritchie Valens; una de les frases de la cançó, “the day the music died”, és prou significativa. Destacar també que un vers de Lori Liberman dedicat a McLean, “Killing me softly with this blues”, es convertiria més tard en un rotund hit mitjançant la veu de Roberta Flack.

lunes, 6 de octubre de 2008

ELVIS COSTELLO




Lloc de naixement: Londres (Anglaterra).
Formació dels Attractions: Bruce Thomas (baix), Pete Thomas (bateria) i Steve Nieve (piano).
Gèneres: pub rock, punk, new wave, pop, rock i country rock.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: This year's model (1978).
Altres àlbums d'estudi: My aim is true (1977), Armed forces (1979), Get happy ! (1980), Trust (1981), Almost blue (1981), Imperial bedroom (1982), Punch the clock (1983), Goodbye cruel world (1984), King of America (1986), Blood and chocolate (1986), Spike (1989), Mighty like a rose (1991), G. B. H. (1991), The Juliet letters (1993), Brutal youth (1994), Kojak variety (1995), Jake's progress (1995), All this useless beauty (1996), Terror and Magnificience (1997), Painted from memory (1998), The sweetest punch (1998), For the stars (2001), When i was cruel (2002), North (2003), The delivery man (2004), Il sogno (2004), Piano jazz (2005), The river in reverse (2006), Momofuku (2008), Secret, profane and sugarcane (2009), National ransom (2010) i Wise up ghost (2013).
Grups que origina: The Attractions.
El millor: els seus tres primers àlbums / refrescar una música anquisolada en simfonismes.
El pitjor: una trajectòria posterior amb molts tombs / la línia irregular que ha seguit des de mitjan la dècada dels 80.

Mitjançant obres com "My aim is true" i la sensacional "This year's model", Elvis Costello, acompanyat  a partir del segon d'aquests àlbums del trio The Attractions, va ser el màxim exponent de l’anomenat pub rock, estil caracteritzat per un so fresc i directe que va aparèixer en el moment àlgid del rock progressiu, de tipologia molt diferent. Més tard, el cantant i guitarrista britànic es va convertir en una de les figures de la new wave britànica, quan va firmar alguns dels treballs més cèlebres del període com ”Armed forces”. Posteriorment va seguir una trajectòria força més sofisticada, irregular i amb una gran varietat de gèneres musicals, com el country rock.

viernes, 3 de octubre de 2008

TOM WAITS




Lloc de naixement: Pomona (Estats Units).
Gèneres: cantautor, folk rock, jazz rock, blues rock, rock, avantguarda, rock experimental i vaudeville.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Swordfishtrombones (1983), Rain dogs (1985) i Frank’s wild years (1987).
El millor: l’autenticitat / les seves col·laboracions amb el cineasta Jim Jarmusch.
El pitjor: L’etiqueta d’ídol dels “progres” / una veu peculiar, que pot agradar més o menys.

Seguidor de la generació beat, Tom Waits es va iniciar en espectacles de cabaret, fet clau a la seva carrera posterior, la qual va transcórrer per una gran varietat d’estils. Amb una veu aspre i uns espectacles submergits en denses atmosferes, es va mantenir al marge del gran públic durant molts anys de la seva trajectòria, però l’àlbum “Swordfishtrombones” va suposar un important èxit comercial i li va obrir les portes d’una audiència més diversa. Waits ha tingut també una llarga relació amb el cinema i ha col•laborat amb cèlebres directors com Francis Ford Coppola o Jim Jarmusch.

jueves, 2 de octubre de 2008

SINIESTRO TOTAL





Lloc de fundació: Vigo (Galicia).
Formació inicial: Germán Coppini (veu), Miguel Costas (guitarra), Alberto Torrado (baix) i Julián Hernández (bateria).
Gèneres: punk, rock i rock gallec.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: ¿ Cuándo se come aquí ? (1982) i Menos mal que nos queda Portugal (1984).
Grups que origina: Golpes Bajos i Os Resentidos.
El millor: el grup més recordat del prolífic rock gallec.
El pitjor: la ràpida marxa de Coppini.

De forma més o menys paral•lela a la vigència de la movida madrilenya, a la industrial ciutat de Vigo hi va tenir lloc un important moviment conegut com a rock gallec, en el qual hi va destacar clarament el grup punk Siniestro Total, una de les bandes clàssiques durant l’era daurada del pop-rock espanyol. La formació va saber sobreposar-se a la ràpida marxa de German Coppini, que va fundar Golpes Bajos, i ja en una època decadent, va observar com Alberto Torrado s’integrava a Os Resentidos.

miércoles, 1 de octubre de 2008

PETER FRAMPTON





Lloc de naixement: Beckenham (Anglaterra).
Gèneres: pop, rock, blues rock i rock dur.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Frampton comes alive ! (1976) i I’m in you (1977).
El millor: “Frampton comes alive !” / un excel·lent guitarrista.
El pitjor: no es va caracteritzar per la regularitat / les males crítiques al film de "Sgt. Pepper's", el qual va protagonitzar amb els Bee Gees.

El cantant i guitarrista Peter Frampton va ser integrant dels grups Herd i Humble Pie, bandes pioneres del rock dur, i més tard es va llançar en solitari, en una trajectòria irregular i inconstant. Després d’uns inicis bastant complicats, el 1976 va triomfar espectacularment amb el doble àlbum “Frampton comes alive !”, un dels discs més venguts de tots els temps i amb els populars “Show me the way” i “Baby, i love your way” formant part del treball. Però si la seva gran obra va arribar sobtadament, la decadència tampoc trigaria en iniciar-se.