PAUL YOUNG

Lloc de naixement: Luton (Anglaterra).
Gèneres: pop, rock i blue-eyed soul.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: No parlez (1983) i The secret of association (1985).
El millor: la veu.
El pitjor: no va poder superar “No parlez”.

Paul Young va triomfar espectacularment durant el primer lustre dels 80 gràcies als hits “Wherever I lay my hat (that’s my home)", una versió d'un tema de Marvin Gaye, “Come back and stay” o la molt radiada “Every time you go away”, sense oblidar l’impacte de l’àlbum “No parlez”. Una vegada ja havia passat la seva època daurada, va aconseguir de nou celebritat per interpretar amb Zucchero Fornacciari “Senza una donna”, un dels grans èxits del compositor italià.

INXS

Lloc de fundació: Sidney (Australia).
Formació inicial: Michael Hutchence (veu), Tim Farriss (guitarra), Gary Beers (baix), Jon Farriss (bateria) Andrew Farriss (teclats) i Kirk Pengilly (saxofon).
Altres components bàsics: J.D. Fortune (veu).
Gèneres: pop, rock, dance pop, funk, sytnh pop i new wave.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Listen Like Thieves (1985) i Kick (1987).
El millor: una llarga trajectòria mitjançant diversos gèneres / el carisma de Michael Hutchence.
El pitjor: un abans i un després de la mort de Hutchence / elegir el seu substitut mitjançant un reality.

Els germans Tim, Jon i Andrew Farriss van fundar a Sidney, juntament amb Gary Beers i Kirk Pengilly, la banda new wave INXS, la qual va incorporar com a vocalista Michael Hutchence, que gràcies al seu carisma es va convertir molt aviat en la gran estrella del sextet. Després d’una llarga trajectòria, que va passar per diferents estils, Hutchence va trobar la mort el 1997, suposant el final de l’era clàssica del grup australià, el qual va elegir el nou cantant, el canadenc J.D. Fortune, en un reality show.

BRYAN ADAMS

Lloc de naixement: Kingston (Canadà).
Gèneres: pop, rock i AOR.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Reckless (1984) i Waking up the neighbours (1991).
El millor: multitud de discos venuts.
El pitjor: a mesura que passaven els anys, més comercial.

A inicis de la dècada dels 80, el canadenc Bryan Adams va editar el seu primer disc i el 1984 va gravar un dels seus millors treballs, “Reckless”, que conté el hit “It’s only love”. Més tard va comercialitzar més la seva música, va mostrar una imatge elegant i sofisticada i es va apropar al públic de masses, especialment gràcies a l’àlbum “Waking up the neighbours” i l’èxit de la cançó principal del popular film “Robin Hood: prince of the thieves”, la qual va interpretar amb Rod Stewart i Sting.

JOAQUÍN SABINA

Lloc de naixement: Úbeda (Andalusia).
Gèneres: cantautor, pop i rock.
Dècades: 70, 80, 90, 00 i 10.
Principals àlbums: Malas compañías (1984), Hotel, dulce hotel (1987) i El hombre del traje gris (1988).
El millor: els anys 80.
El pitjor: l’infart.

Joaquín Sabina, cantautor andalús que va haver d’exiliar-se a Londres per la seva oposició al franquisme, va aconseguir els seus primers èxits amb “Malas compañías”, que compta amb “Calle melancolía” i “Pongamos que hablo de Madrid”, probablement les seves millors cançons. Més tard va obtenir categoria d’estrella amb “Hotel, dulce hotel” i “El hombre del Traje gris”, mantenint-se en el cim de la popularitat fins a l’infart sofert la passada dècada. Ha col·laborat, al llarg de la seva trajectòria, amb artistes com Joan Manuel Serrat, Ana Belén o Miguel Ríos.

SEPULTURA

Lloc de fundació: Belo Horizonte (Brasil).
Formació inicial: Max Calavera (veu i guitarra), Jairo Guedes (guitarra), Paulo Jr. (baix) i Igor Calavera (bateria).
Gèneres: rock dur, heavy metal, thrash metal, hardcore i world music.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Chaos A. D. (1993) i Roots (1996).
Grups que origina: Soulfly.
El millor: èxit arreu del món / la conquista del mercat anglosaxó.
El pitjor: no aptes per a gent calmada / la marxa de Max Calavera.

La banda brasilera Sepultura, després de triomfar al seu país, es va convertir en una de les formacions cabdals del heavy metal, en la seva versió més radical, i del thrash metal a nivell mundial, aconseguint l’èxit en llocs tan diversos com els Estats Units, Espanya, França, Austràlia o el continent asiàtic. El grup va arribar al cim amb els àlbums “Chaos A. D.” o “Roots”, aquest darrer amb pinzellades ètniques, però aviat perdria el seu líder Max Calavera, qui va formar Soulfly. Actualment només continua Paulo Jr. com a membre original.

ULTRAVOX

Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació inicial: John Foxx (veu), Stevie Shears (guitarra), Chris Saint John (baix) i Warren Cann (bateria).
Altres components bàsics: Midge Ure (veu i guitarra).
Gèneres: new wave, synth pop i nous romàntics.
Dècades: 70 i 80.
Principals àlbums: Systems of romance (1978) i Vienna (1980).
El millor: un dels primers grups new wave en utilitzar l’electrònica.
El pitjor: els canvis de vocalistes.

Ultravox es va convertir en una de les formacions bàsiques de la new wave britànica, entre finals dels 70 i començaments dels 80, i va ser un dels primers grups del moviment en fer servir l’electrònica en els seus treballs. La banda va iniciar la seva trajectòria amb John Foxx de cantant però, abans de l’arribada dels 80, va cedir el seu lloc a Midge Ure, el qual va debutar amb “Vienna”, l’àlbum més elogiat del conjunt britànic. La formació va anar perdent popularitat i la marxa de Ure va suposar la crisi definitiva.

THEM

Lloc de fundació: Belfast (Irlanda del Nord).
Formació inicial: Van Morrison (veu, saxofon i harmònica), Billy Harrison (guitarra), Alan Henderson (baix), Patrick McAuley (bateria) i Jackie McAuley (teclats).
Gèneres: rythm & blues, blue-eyed soul i garage rock.
Dècades: 60 i 70.
Principals àlbums: The angry young Them (1965) i Them again (1966).
Solistes que origina: Van Morrison.
El millor: “Gloria”.
El pitjor: la ràpida marxa de Van Morrison.

El grup de Belsfast Them va ser una de les millors bandes britàniques de rythm & blues, una de les formacions pioneres de l’anomenat garage rock i un dels conjunts integrants de la british invasion, però essencialment és recordat per dos motius: el primer pel hit "Gloria”, versionat a la seva manera per Patti Smith, i el segon per suposar el llançament de la futura estrella Van Morrison. Them es va dissoldre el 1972, encara que tornaria anys més tard amb Alan Henderson com a únic membre original.