THE TRAVELLING WILBURYS

Lloc de fundació: Malibú (Estats Units).
Formació: Roy Orbison (veu i guitarra), Bob Dylan (guitarra, harmònica i veu), George Harrison (guitarra i veu), Jeff Lynne (guitarra, teclats i veu) i Tom Petty (guitarra, baix i veu).
Gèneres: rock.
Dècades: 80 i 90.
Principal àlbum: The Travelling Wilburys, volume 1 (1988).
El millor: cinc genis en un mateix grup.
El pitjor: les carreres independents.

Roy Orbison, cèlebre pel seu clàssic del anys 50 ”Pretty woman”; Bob Dylan, un dels símbols de la música popular contemporània; George Harrison, integrant dels mítics Beatles; Jeff Lynne, gran líder de l'Electric Light Orquestra, i Tom Petty, un dels grans músics nord-americans de les últimes dècades, van formar a finals dels 80 aquest espectacular supergrup. La mort d’Orbison, les carreres independents dels diferents components i l’excessiu protagonisme de Dylan en les composicions van fer inviable una llarga durada.

LOS MUSTANG

Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonés).
Formació clàssica: Santi Carulla (veu), Marco Rossi (guitarra), Antoni Mercadé (guitarra), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria).
Gèneres: pop i cançó melòdica.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: popularitzar hits internacionals per al públic espanyol.
El pitjor: els últims decennis és bàsicament una banda per a concerts nostàlgics.

Els Mustang es van formar a Barcelona i van iniciar-se com a formació instrumental, fins a la incorporació de Santi Carulla, procedent dels Sírex, com a vocalista. El quintet es va especialitzar en versions en castellà de temes d’intèrprets estrangers com Alain Barrière (“Ma vie”), Jimmy Fontana (“Il mondo”), Cliff Richard & The Shadows (“The young ones”), Simon & Garfunkel (“The sounds of silence”) i sobretot The Beatles, amb peces com “Please, please me”, “Ticket to ride” o “Yellow submarine”.

ELECTRIC FLAG

Lloc de fundació: Chicago (Estats Units).
Formació inicial: Mike Bloomfield (guitarra i veu), Buddy Miles (bateria), Barry Goldberg (teclats), Nick Gravenites (veu i guitarra), Harvey Brooks (baix), Michael Fonfara (teclats), Herbie Rich (òrgan i saxofon), Stemsy Hunter (saxofon), Peter Strazza (saxofon) i Marcus Doubleday (trompeta).
Gèneres: rythm & blues, soul, jazz rock, avantguarda, rock psicodèlic i flower power.
Dècades: 60.
Principal àlbum: A long time comin’ (1968).
El millor: pioners en la fusió entre jazz i rock.
El pitjor: l’experiència va ser curta.

Quan el guitarrista Mike Bloomfield va abandonar el grup Paul Butterfield Blues band, va fundar, juntament amb el bateria Buddy Miles i el teclista Barry Goldberg, la macrobanda Electric Flag, la qual va barrejar el blues de Chicago, la psicodèlia, en un moment en què ja s’havien traslladat a Califòrnia, i el jazz, anticipant-se en la fusió d’aquest gènere amb el rock a importants grups com Blood, Sweat & Tears i Chicago. Al cap de pocs anys, la formació va desaparèixer.

THE DAMNED

Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació inicial: Dave Vanian (veu), Brian James (guitarra), Captain Sensible (baix) i Rat Scabies (bateria).
Gèneres: punk, postpunk, rock alternatiu i rock sinistre.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: Damned, Damned, Damned (1977).
Altres àlbums d'estudi: Music for pleasure (1977), Machine gun etiquette (1979), The black album (1980), Strawberries (1982), Phantasmagoria (1985), Anything (1986), Not is the earth (1995), Grave disroder (2001), So, who's paranoid (2008) i Evil espirits (2018).
Solistes que origina: Captain Sensible.
El millor: el primer grup punk en gravar / "New rose".
El pitjor: després van romandre a l’ombra d’altres bandes del gènere / el millor d'ells va quedar als 70.

El quartet britànic The Damned va ser la primera formació punk en gravar un single, “New Rose”, i un àlbum, “Damned, Damned, Damned”, tots dos l’any 1977. Posteriorment, grups com The Sex Pistols o The Clash van tenir, respectivament, més repercussió i més estabilitat. Una vegada la marea punk va calmar-se, van incorporar-se a la moda del rock sinistre o gòtic, a mesura que la banda perdia efectius, sent el cantant Dave Varian l’únic en romandre-hi indefinidament.

QUICKSILVER MESSANGER SERVICE

Lloc de fundació: San Francisco (Estats Units).
Formació inicial: Jim Murray (veu, guitarra i harmònica), John Cipollina (guitarra), Gary Duncan (guitarra), David Freiberg (baix), Greg Elmore (bateria) i Dino Valente (composició).
Gèneres: folk rock, jazz rock, rock psicodèlic, jam band i flower power.
Dècades: 60 i 70.
Principal àlbum: Quicksilver Messanger Service (1968).
El millor: grup clau durant l’apogeu hippy.
El pitjor: a l’ombra de bandes com Grateful Dead i Jefferson Airplane.

San Francisco, segona meitat dels 60: a la gran urbs californiana hi té lloc el naixement i la consolidació del moviment hippy, conegut també com a flower power. Entre les bandes que hi van aparèixer es trobava el grup Quicksilver Messanger Service (QMS), que comptava amb arrels folk i amb experiències amb el jazz. QMS, que no va assolir l’èxit de Jefferson Airplane o Grateful Dead, com aquests últims es va caracteritzar per les seves constants improvisacions en els concerts.

THE EVERLY BROTHERS

Lloc de fundació: Shenandoah (Estats Units).
Formació: Don Everly (veu i guitarra) i Phil Everly (veu i guitarra).
Gèneres: rock’n roll i country.
Dècades: 50, 60 i 70.
Principals àlbums: The Everly Brothers (1958) i Songs our daddy taught us (1959).
El millor: el duo amb més hits de la història del rock.
El pitjor: una mica eclipsats per altres grans estrelles del període.

Els germans Don i Phil Everly van ser uns dels grans protagonistes de l’era daurada del rock’n roll, durant el segon lustre dels anys 50, i van llegar clàssics com “By, bye love”, “Wake up little Susie !” o “All I have to do is dream”. Van exercir una important influència cap a les bandes angleses beat de la dècada dels 60, com Beatles i Hollies, i molt especialment cap un altre il·lustre duo, el que van formar Paul Simon i Art Garfunkel, els quals van realitzar una versió del seu “Bye, bye love”.

LOS SÍREX

Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonés).
Formació clàssica: Antoni Miquel Leslie (veu), Manolo Madruga (guitarra), Josep Fontseré (guitarra), Guillermo Rodríguez (baix) i Lluís Gomis (bateria).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: teloners dels Beatles.
El pitjor: des de fa temps és un grup bàsicament de revivals.

Durant els inicis de la seva trajectòria, els Sírex tenien com a cantant Santi Carulla, qui més tard es convertiria en líder dels Mustang. Per substituir-lo va arribar Antoni Miquel, més conegut com a Leslie, que aviat es va erigir en el gran protagonista d’una banda que passaria a la història, a més de per ser una de les formacions cèlebres del primer pop-rock estatal, per fer de teloners dels mítics Beatles en els seus concerts a Barcelona i Madrid. El grup triomfaria també amb la cançó “La escoba”.