domingo, 14 de junio de 2009

ZZ TOP





Lloc de fundació: Houston (Estats Units).
Formació: Billy Gibbons (veu i guitarra), Dusty Hill (baix i veu) i Frank Beard (bateria).
Gèneres: rock, blues rock, boogie, rock dur i southern rock.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: Tres hombres (1973).
Altres àlbums d'estudi: ZZ Top's first album (1971), Río Grande mud (1972), Fandango ! (1975), Tejas (1976), Degüello (1979), El loco (1981), Eliminator (1983), Afterburner (1985), Recycler (1990), Antenna (1994), Rhythmeen (1996), XXX (1999), Mescalero (2003) i La futura (2012).
El millor: quatre dècades junts / els 70.
El pitjor: poder ser recordats més per la imatge que no pas per la música / uns 80 més comercials.

El trio ZZ Top es va formar a Texas a finals del decenni dels 60 i, quatre dècades més tard, Billy Gibbons, Dusty Hill i Frank Beard es mantenen com a únics membres de la banda, la qual va ser considerada durant els seus orígens com a representant de l’anomenat southern rock. El grup es va caracteritzar també per la peculiar imatge que oferien Gibbons i Hill, amb ulleres de sol i llargues barbes, fets que potser van amagar una mica el sentit humorístic i corrosiu de la seva música. Als 80 van realitzar un gir força comercial.

miércoles, 10 de junio de 2009

TANGERINE DREAM




Lloc de fundació: Berlín (Alemanya).
Formació inicial: Edgar Fröse (guitarra, òrgan i piano), Conrad Schnitzler (violoncel i veu), Klaus Schulze (bateria), Jimmy Jackson (òrgan) i Thomas Keyserling (flauta).
Gèneres: electrònica, krautrock, rock progressiu, rock simfònic, synth pop, ambient i techno.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Electronic meditation (1970) i Alpha centauri (1971).
El millor: la influència.
El pitjor: Edgar Fröse ha estat l’únic membre fix.

A finals dels anys 60 es va formar el grup alemany Tangerine Dream, banda bàsica del moviment krautrock, juntament amb Kraftwerk i Can; pionera de la música electrònica, amb el constant ús de sintetitzadors i altres ingenis, i amb clara influència en gèneres com l’ambient o el techno. La formació, que bàsicament va ser un conjunt instrumental i ha tingut diverses col·laboracions en el món del cinema, va tenir continus canvis de personal i Edgar Fröse n’és l’únic membre original.

martes, 9 de junio de 2009

MECANO




Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid).
Formació: Ana Torroja (veu), Nacho Cano (teclats, guitarra i veu) i José María Cano (teclats, guitarra i veu).
Gèneres: tecno pop, pop i movida.
Dècades: 80 i 90.
Principals àlbums: Mecano (1982), Entre el cielo y el suelo (1986) i Descanso dominical (1988).
Solistes que origina: Ana Torroja, Nacho Cano i José María Cano.
El millor: un dels grups més cèlebres i regulars en la història del pop-rock espanyol.
El pitjor: el projectes personals van portar a la dissolució.

El trio Mecano es va iniciar durant l’època daurada de la movida madrilenya i va aconseguir un gran èxit amb peces com “Hoy no me puedo levantar” o “Perdido en mi habitación”, clàssics del tecno pop espanyol. Posteriorment va arribar la que podríem considerar època de maduresa del grup, període marcat per àlbums com “Entre el cielo y el suelo” i “Descanso dominical”, que van convertir els germans Cano en uns dels compositors més elogiats del país. La formació va triomfar també a l’Amèrica Llatina i estats europeus com França o Itàlia.

lunes, 8 de junio de 2009

COUNTRY JOE & THE FISH




Lloc de fundació: Berkeley (Estats Units).
Formació inicial: Country Joe McDonald (veu, guitarra i pandereta), Barry Melton (guitarra), Bruce Barthol (baix i harmònica), Gary Hirsh (bateria) i David Cohen (òrgan).
Gèneres: folk rock, psicodèlia i flower power.
Dècades: 60 i 70.
Principal àlbum: Electric music for the mind and body (1967).
Solistes que origina: Country Joe McDonald.
Grups que origina: The Dinosaurs.
El millor: banda bàsica en l’apogeu del flower power.
El pitjor: tot va anar molt ràpid.

Country Joe McDonald i Barry Melton es van conèixer en els locals alternatius i underground de San Francisco i van formar el grup Country Joe & the Fish. El conjunt nord-americà, d’ideologia clarament esquerranista, va convertir-se en una de les bandes més populars del moviment hippy i va caracteritzar-se per les seves continues protestes contra la guerra de Vietnam. El grup, que va viure força canvis de personal, va actuar als llegendaris festivals de Monterey i Woodstock.

jueves, 4 de junio de 2009

THE JACKSON FIVE





Lloc de fundació: Gary (Estats Units).
Formació inicial: Jermaine Jackson (veu), Michael Jackson (veu), Jackie Jackson (veu), Tito Jackson (veu) i Marlon Jackson (veu).
Altres components bàsics: Randy Jackson (veu).
Gèneres: rythm & blues, soul, funk, pop i disco.
Dècades: 60, 70, 80 i 90.
Principals àlbums: ABC (1970) i Third album (1970).
Solistes que origina: Jermaine Jackson i Michael Jackson.
El millor: trampolí de Michael Jackson.
El pitjor: al final les carreres personals van eclipsar el grup.

El cinc germans més grans de la família Jackson van formar durant el segon lustre dels 60 una de les formacions de més èxit de la dècada següent, quan van triomfar amb diversos número u, com el hit “I’ll be there”. El grup, que es va haver d’adaptar al frenètic ritme que imposava el segell Motown, va anar perdent força a mesura que passaven els anys, fet que es va fer evident a partir del decenni dels 80, quan van triomfar en solitari Jermaine i molt especialment Michael, que va batre rècords amb l’àlbum “Thriller”.

martes, 2 de junio de 2009

LOS SECRETOS




Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid).
Formació inicial: Enrique Urquijo (veu i baix), Javier Urquijo (guitarra), Álvaro Urquijo (guitarra) i Pedro Antonio Díaz (bateria).
Gèneres: pop, rock i movida.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Todo sigue igual (1982) i Algo más (1983).
El millor: grup clau del pop-rock espanyol i un dels més regulars.
El pitjor: haver de superar diverses morts.

El grup madrileny Los Secretos va ser, juntament amb Nacha Pop, el conjunt cabdal de la part més seriosa i menys kitsch de la movida. Encapçalat pels germans Enrique, Javier i Álvaro Urquijo, la formació va haver de superar les morts dels bateries Canito, quan encara es denominaven Tos, i Pedro Antonio Díaz. Malgrat tot es va convertir en una de les bandes de més èxit del pop-rock espanyol mitjançant hits com el famós “Déjame”. A finals dels 90 va morir Enrique i el grup va continuar sota el lideratge d’Álvaro.

lunes, 1 de junio de 2009

CURTIS MAYFIELD




Lloc de naixement: Chicago (Estats Units).
Lloc de defunció: Roswell (Estats Units).
Gèneres: rythm & blues, soul, funk, psicodèlia i blaxploitation.
Dècades: 50, 60, 70, 80 i 90.
Principals àlbums: Curtis (1970) i Superfly (1972).
El millor: una institució del funk.
El pitjor: després dels 70 el seu èxit va minvar una mica.

El cantant, compositor, productor i guitarrista Curtis Mayfield es va donar a conèixer, durant la dècada dels 60, com a líder del grup Impressions, una de les bandes cabdals de l’era daurada del soul. Tant amb el grup, com més tard en la seva carrera en solitari, l’artista de Chicago va utilitzar sovint temàtiques de tipus polític i social en les seves cançons, en l’època d’auge de l’orgull afro-americà i del black power. Mayfield va ser un dels grans protagonistes de la música funk, un dels fundadors de l’estil conegut com a blaxploitation i l’autor de la banda sonora de “Superfly”.