UMPAH PAH

Lloc de fundació: Girona (Gironès).
Formació: Adrià Puntí (veu i harmònica), Jordi Gimbernat (guitarra), Pau Marquès (guitarra), Joan Solà (baix), Marc Marquès (bateria) i Francesc Terrades (teclats).
Gèneres: pop, rock i reggae.
Dècades: 80 i 90.
Principal àlbum: Bamboo avenue (1992).
Solistes que origina: Adrià Puntí.
El millor: trampolí per a Adrià Puntí.
El pitjor: van arribar una mica tard i van acabar massa aviat.

El grup gironí Umpah Pah, encapçalat pel cantant, compositor i actor Adrià Puntí, va ser una de les millors bandes del rock en català dels 90, encara que la seva fama va arribar una mica tard per poder actuar, per exemple, en l’històric concert del Palau Sant Jordi. Amb “Bamboo Avenue”, disc d’influència jamaicana, va aconseguir un dels seus moments àlgids, posteriorment va gravar també en castellà i finalment va arribar la separació, començant llavors la carrera en solitari de Puntí.

ARLO GUTHRIE

Lloc de naixement: Coney Island (Estats Units).
Gèneres: folk, folk rock, blues rock i cançó protesta.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principal àlbum: Alice’s restaurant (1967).
El millor: “Alice’s retaurant massacree”.
El pitjor: l’ombra de la trajectòria del seu mític pare.

Arlo Guthrie és fill del llegendari intèrpret i compositor de folk Woody Guthrie i va iniciar la seva trajectòria durant la dècada dels 60, aconseguint celebritat gràcies a l’àlbum “Alice’s restaurant” i el seu tema “Alice’s restaurant massacree”, una llarga cançó, d’uns 18 minuts de durada, que parlava sobre la guerra de Vietnam en el més pur estil de l’anomenada protest song. El 1969 va actuar al mític festival hippy de Woodstock.

AFTERMATH

Grup: The Rolling Stones.
Any: 1966.
Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Brian Jones, Bill Wymann i Charlie Watts.
Àlbum d’estudi precedent: December’s children and everybody’s (1965).
Àlbum d’estudi posterior: Between the buttons (1967).
El millor: el primer àlbum 100% dels Stones.
El pitjor: que “Pain’t it black” no estigui present a la versió britànica i "Out of time" no hi tingui lloc a la nord-americana.

Durant els seus començaments, els Rolling Stones realitzaven bàsicament versions de clàssics del blues i el rock'n roll, fins que a l’àlbum “Out of your heads”, gravat el 1965, els temes compostos per Mick Jagger i Keith Richard eren ja molt nombrosos. A “Aftermath”, considerat des de diferents sectors el millor disc editat mai per la mítica banda britànica, totes les cançons eren escrites pels dos líders del grup, arran dels consells del jove mànager Andrew Loog Oldham. Pel contrari, la figura de Brian Jones, en els inicis el més ben dotat dels cinc components del grup, anava declinant, encara que el guitarrista va realitzar un gran treball com a arranjador. En l’àlbum hi destaquen “Pain’t it black”, d'aires orientals, només present en la versió nord-americana i número u a les dues bandes de l’Atlàntic; “Under my thumb”; “Think”; la llarguíssima “Goin’ home” o les fantàstiques “Lady Jane”, "I'm waiting" i “Out of time”, aquesta última únicament en la versió britànica.

GUILLERMINA MOTTA

Lloc de naixement: Barcelona (Barcelonès).
Gèneres: nova cançó catalana, folk i estàndard.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: artista polifacètica.
El pitjor: els darrers anys té més protagonisme a les ones radiofòniques.

Guillermina Motta va ser component dels 16 Jutges de la nova cançó catalana, va aconseguir un important èxit amb cançons com la molt popular “Remena nena” i va tenir col·laboracions amb altres artistes com Joan Manuel Serrat o Sergi Barbat, amb qui va gravar “Tango”. Motta també ha compost cançons per a films catalans i ha treballat com a locutora de ràdio, exercint com a tal, des de fa molts anys, a Catalunya Ràdio.

WOODY GUTHRIE

Lloc de naixement: Okemah (Estats Units).
Gèneres: folk, cantautor i cançó protesta.
Dècades: 30, 40 i 50.
El millor: una enorme influència cap a intèrprets folk, com el mateix Bob Dylan.
El pitjor: no poder arribar a l’última època daurada del Folk, als anys 60.

El cantautor folk d’Oklahoma Woody Guthrie, que a la seva guitarra hi posava la frase “this machine kills fascists”, va iniciar la seva carrera musical en un període força difícil als Estats Units, com va ser la gran depressió dels anys 30. En aquella època, Guthrie va situar-se al costat dels més oprimits, com eren els obrers, molts d’ells immigrants a l’atur. Amb peces com la cèlebre “This land is your land”, va aconseguir una gran fama, mentre la seva influència cap a estrelles folk dels anys 60, com Bob Dylan o Joan Báez, és inqüestionable. El seu fill Arlo i la seva néta Sarah també han entrat en el món de la interpretació.

JOAN MIQUEL OLIVER

Lloc de naixement: Sóller (Illes Balears).
Gèneres: pop, rock i rock alternatiu.
Dècades: 00.
Principal àlbum: Bombón Mallorquín (2009).
El millor: potser el millor compositor en llengua catalana dels darrers anys.
El pitjor: la llarga absència d'Antònia Font.

El mallorquí Joan Miquel Oliver és el líder, compositor i guitarrista del grup de Palma Antònia Font, que va tenir un llarg parèntesi de 6 anys sense gravar cap disc. Aquest període sense la presència de la banda, el va aprofitar Oliver per escriure una novel·la i també per editar el disc “Bombón mallorquín”, per ara el seu major èxit en solitari. De clar caràcter surrealista, les seves lletres tenen una important influència de Jaume Sisa.

CRAZY HORSE

Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació inicial: Danny Whitten (guitarra), Billy Talbot (baix) i Ralph Molina (bateria).
Altres components bàsics: Frank Sampedro (guitarra).
Gèneres: garage rock, folk rock, country rock, rock i rock dur.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principal àlbum: Crazy Horse (1971).
El millor: la intensa i extensa col·laboració amb Neil Young.
El pitjor: que s’ignori el seu treball sense el canadenc.

Crazy Horse es va iniciar a finals de la dècada del 60 amb Billy Talbot, Ralph Molina i Danny Whitten, encara que aquest últim va morir a causa d’una sobredosi i va ser substituït per Frank Sampedro. Malgrat que el grup ha actuat sovint de forma autònoma i ha gravat com a tal cinc àlbums, la seva trajectòria és fonamentalment coneguda per ser la banda d’acompanyament del llegendari Neil Young, amb qui ha col·laborat en treballs com “Tonight’s the night”, “Zuma” o “Sleeps with angels”.