domingo, 13 de septiembre de 2009

BLONDE ON BLONDE




Intèrpret: Bob Dylan.
Any: 1966.
Àlbum d’estudi precedent: Highway 61 revisited (1965).
Àlbum d’estudi posterior: John Wesley Harding (1967).
El millor: probablement el millor disc en la llarga trajectòria de Dylan.
El pitjor: un accident posterior va truncar una etapa que hauria pogut donar més de si.

Durant 1965, arran de la versió rock dels Byrds del tema de Bob Dylan “Mr. Tambourine man”, l’autor de Duluth va decidir electrificar la seva música, encara que en el seu primer intent va haver d’abandonar l’escenari d’un concert per les protestes del públic. Tanmateix, Dylan no cediria més en la seva idea i el mateix 1965 va sorgir l’album “Highway 61 revisited”, on el canvi era evident i el cèlebre tema “Like a rolling stone” n’és tot un exemple. Una any després, el compositor va editar el doble àlbum “Blonde on blonde”, per a molts especialistes el millor treball de Dylan, fet gens fàcil si tenim en compte que l’obra del nord-americà és vasta i extraordinària. En el disc, de lírica surrealista i on es barregen folk, rock, blues i country, hi destaquen peces com la fantàstica “One of us must know (sooner or later)", “I want you”, l’extraordinària balada “Just like a woman”, una de les cançons clàssiques del cantautor, i “Sad eyed lady of the lowlands”, tema que ocupa la totalitat de la quarta cara. Després d’aquest treball, en el qual hi van col·laborar Al Kooper i Robbie Robertson, futur líder de The Band, Dylan va tenir un greu accident de moto i va haver d’obrir un nou parèntesi a la seva carrera.

miércoles, 9 de septiembre de 2009

UMPAH PAH




Lloc de fundació: Girona (Gironès).
Formació: Adrià Puntí (veu i harmònica), Jordi Gimbernat (guitarra), Pau Marquès (guitarra), Joan Solà (baix), Marc Marquès (bateria) i Francesc Terrades (teclats).
Gèneres: pop, rock i reggae.
Dècades: 80 i 90.
Principal àlbum: Bamboo avenue (1992).
Solistes que origina: Adrià Puntí.
El millor: trampolí per a Adrià Puntí.
El pitjor: van arribar una mica tard i van acabar massa aviat.

El grup gironí Umpah Pah, encapçalat pel cantant, compositor i actor Adrià Puntí, va ser una de les millors bandes del rock en català dels 90, encara que la seva fama va arribar una mica tard per poder actuar, per exemple, en l’històric concert del Palau Sant Jordi. Amb “Bamboo Avenue”, disc d’influència jamaicana, va aconseguir un dels seus moments àlgids, posteriorment va gravar també en castellà i finalment va arribar la separació, començant llavors la carrera en solitari de Puntí.

martes, 8 de septiembre de 2009

ARLO GUTHRIE




Lloc de naixement: Coney Island (Estats Units).
Gèneres: folk, folk rock, blues rock i cançó protesta.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principal àlbum: Alice’s restaurant (1967).
El millor: “Alice’s retaurant massacree”.
El pitjor: l’ombra de la trajectòria del seu mític pare.

Arlo Guthrie és fill del llegendari intèrpret i compositor de folk Woody Guthrie i va iniciar la seva trajectòria durant la dècada dels 60, aconseguint celebritat gràcies a l’àlbum “Alice’s restaurant” i el seu tema “Alice’s restaurant massacree”, una llarga cançó, d’uns 18 minuts de durada, que parlava sobre la guerra de Vietnam en el més pur estil de l’anomenada protest song. El 1969 va actuar al mític festival hippy de Woodstock.

lunes, 7 de septiembre de 2009

AFTERMATH




Grup: The Rolling Stones.
Any: 1966.
Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Brian Jones, Bill Wymann i Charlie Watts.
Àlbum d’estudi precedent: December’s children and everybody’s (1965).
Àlbum d’estudi posterior: Between the buttons (1967).
El millor: el primer àlbum 100% dels Stones.
El pitjor: que “Pain’t it black” no estigui present a la versió britànica i "Out of time" no hi tingui lloc a la nord-americana.

Durant els seus començaments, els Rolling Stones realitzaven bàsicament versions de clàssics del blues i el rock'n roll, fins que a l’àlbum “Out of your heads”, gravat el 1965, els temes compostos per Mick Jagger i Keith Richard eren ja molt nombrosos. A “Aftermath”, considerat des de diferents sectors el millor disc editat mai per la mítica banda britànica, totes les cançons eren escrites pels dos líders del grup, arran dels consells del jove mànager Andrew Loog Oldham. Pel contrari, la figura de Brian Jones, en els inicis el més ben dotat dels cinc components del grup, anava declinant, encara que el guitarrista va realitzar un gran treball com a arranjador. En l’àlbum hi destaquen “Pain’t it black”, d'aires orientals, només present en la versió nord-americana i número u a les dues bandes de l’Atlàntic; “Under my thumb”; “Think”; la llarguíssima “Goin’ home” o les fantàstiques “Lady Jane”, "I'm waiting" i “Out of time”, aquesta última únicament en la versió britànica.

GUILLERMINA MOTTA




Lloc de naixement: Barcelona (Barcelonès).
Gèneres: nova cançó catalana, folk i estàndard.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: artista polifacètica.
El pitjor: els darrers anys té més protagonisme a les ones radiofòniques.

Guillermina Motta va ser component dels 16 Jutges de la nova cançó catalana, va aconseguir un important èxit amb cançons com la molt popular “Remena nena” i va tenir col·laboracions amb altres artistes com Joan Manuel Serrat o Sergi Barbat, amb qui va gravar “Tango”. Motta també ha compost cançons per a films catalans i ha treballat com a locutora de ràdio, exercint com a tal, des de fa molts anys, a Catalunya Ràdio.

viernes, 4 de septiembre de 2009

WOODY GUTHRIE





Lloc de naixement: Okemah (Estats Units).
Gèneres: folk, cantautor i cançó protesta.
Dècades: 30, 40 i 50.
El millor: una enorme influència cap a intèrprets folk, com el mateix Bob Dylan.
El pitjor: no poder arribar a l’última època daurada del Folk, als anys 60.

El cantautor folk d’Oklahoma Woody Guthrie, que a la seva guitarra hi posava la frase “this machine kills fascists”, va iniciar la seva carrera musical en un període força difícil als Estats Units, com va ser la gran depressió dels anys 30. En aquella època, Guthrie va situar-se al costat dels més oprimits, com eren els obrers, molts d’ells immigrants a l’atur. Amb peces com la cèlebre “This land is your land”, va aconseguir una gran fama, mentre la seva influència cap a estrelles folk dels anys 60, com Bob Dylan o Joan Báez, és inqüestionable. El seu fill Arlo i la seva néta Sarah també han entrat en el món de la interpretació.

jueves, 3 de septiembre de 2009

JOAN MIQUEL OLIVER





Lloc de naixement: Sóller (Illes Balears).
Gèneres: pop, rock i rock alternatiu.
Dècades: 00.
Principal àlbum: Bombón Mallorquín (2009).
El millor: potser el millor compositor en llengua catalana dels darrers anys.
El pitjor: la llarga absència d'Antònia Font.

El mallorquí Joan Miquel Oliver és el líder, compositor i guitarrista del grup de Palma Antònia Font, que va tenir un llarg parèntesi de 6 anys sense gravar cap disc. Aquest període sense la presència de la banda, el va aprofitar Oliver per escriure una novel·la i també per editar el disc “Bombón mallorquín”, per ara el seu major èxit en solitari. De clar caràcter surrealista, les seves lletres tenen una important influència de Jaume Sisa.