LIONEL RITCHIE

Lloc de naixement: Tuskegee (Estats Units).
Gèneres: soul, rythm & blues, pop i soft rock.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principal àlbum: Can’t slow down (1983).
El millor: “All night long”.
El pitjor: es va anar sofisticant amb el pas del temps.

Una vegada havia abandonat el grup Commodores, Lionel Richie va triomfar plenament com a solista durant bona part de la dècada dels 80. En aquest decenni va aconseguir un gran èxit amb cançons com “Truly”, la famosa “All night long”, de clara influència caribenya, o la molt comercial “Hello”, sense oblidar l’àlbum que contenia aquests dos darrers hits, “Can’t slow down”. Juntament amb el desaparegut Michael Jackson, va composar el cèlebre i solidari tema “We are the world”.

HORSES

Intèrpret: Patti Smith.
Any: 1975.
Àlbum d’estudi precedent: cap.
Àlbum d’estudi posterior: Radio Ethiopia (1976).
El millor: enorme influència cap el punk rock
El pitjor: Smith sempre ha estat bastant allunyada del gran públic.

Patti Smith, poeta admiradora de la generació Beat, va decidir donar el salt al món de la música el 1975, amb l’edició de l’àlbum “Horses”, el qual va tenir la producció de l’exmembre de The Velvet Underground John Cale, que va permetre a la cantant i guitarrista total llibertat. El treball ha estat considerat com una gran influència sobre el gènere punk, que estava a punt de realitzar el seu esclat, especialment pel que fa a la branca de Nova York i la qual va tenir com a principals bandes Blondie, Ramones, Talking Heads o Television. Òbviament, Smith va ser de les primeres intèrprets que va actuar al mític i ja desaparegut local neoyorquí CBGB. En l’obra hi destaquen una original versió del “Gloria” dels Them de Van Morrison, que obre el disc; “Birdland”, cançó de gairebé 10 minuts de durada; “Free money”, que és particularment la meva preferida, i “Break it up”.

PERET

Lloc de naixement: Mataró (Maresme).
Lloc de defunció: Barcelona (Barcelonès).
Gèneres: rumba.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90, 00 i 10.
Principals àlbums: Borriquito (1971), Una lágrima 1972 (1972) i Canta y se feliz (1975).
El millor: mite de la rumba catalana.
El pitjor: inicis socials i musicals complicats.

Pere Pubill, més conegut amb el sobrenom de Peret, ha estat el més important intèrpret de la rumba catalana, sent un referent en l’actual moment d’or que viu aquest gènere, i, en línies generals, un dels grans artistes de l’estat espanyol dels últims temps, molt especialment durant el decenni dels 70, on per exemple va triomfar a nivell internacional o va actuar al festival d’Eurovisió. Després d’un parèntesi als anys 80, per raons religioses, Peret va reaparèixer als 90 i va actuar en la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona.

THE MONKEES

Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació: Davy Jones (veu), Michael Nesmith (guitarra i veu), Peter York (baix i veu) i Micky Dolenz (bateria i veu).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 60 i 70.
Principals àlbums: The Monkees (1966) i More of the Monkees (1967).
El millor: una pluja d’èxits.
El pitjor: molt prefabricat.

Els Estats Units van acollir amb els braços oberts els Beatles, però desitjaven tenir-ne uns de nacionals, per a la qual cosa van obrir un càsting per a un programa de televisió. Després de presentar-s’hi fins a uns 500 candidats, van sortir elegits quatre nois que, amb l’excepció de Michael Nesmith, a penes tenien nocions musicals. Malgrat tot, el quartet va vendre una gran quantitat de discs, mitjançant temes de grans compositors com Neil Diamond, Carole King o Neil Sedaka.

BERLIN

Intèrpret: Lou Reed.
Any: 1973.
Àlbum d’estudi precedent: Transformer (1972).
Àlbum d’estudi posterior: Sally can’t dance (1974).
El millor: considerada l’obra mestra de Reed.
El pitjor: un dels treballs més depressius de la història del rock.

Lou Reed, una vegada havia abandonat The Velvet Underground, es va situar en un període difícil, fins el punt que va decidir deixar Nova York i marxar a Londres, on va trobar la vital i decisiva ajuda de David Bowie, que li va produir el seu segon àlbum en solitari, el glam “Transformer”. L’èxit d’aquest treball va encoratjar Reed per realitzar un disc més personal, al qual va anomenar “Berlin”. L’obra, una òpera rock conceptual, és una història depriment, tràgica i sinistra d’una parella a la deriva, en què les drogues i altres problemes socials hi fan la seva aparició. El disc no va entusiasmar ni a la crítica ni tampoc als seguidors, malgrat arribar al top 10 de les llistes britàniques, i sembla que el mateix Reed el va voler oblidar. Alguns dels temes més cèlebres són “Men of good fortune”, “Caroline says !” o “Kids”.

GATO PÉREZ

Lloc de naixement: Buenos Aires (Argentina).
Lloc de defunció: Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Gèneres: rumba i rock laietà.
Dècades: 70, 80 i 90.
Principals àlbums: Atalaya (1981) i Prohibido matar a los gatos (1982).
El millor: fer ressorgir la rumba catalana.
El pitjor: el seus problemes de salut.

L’argentí Gato Pérez es va establir amb la seva família a Barcelona i va ser, juntament amb intèrprets com Pau Riba, Jaume Sisa, Toti Soler o l’Orquestra Plateria, un dels artífexs del rock laietà i de l’antiga sala Zeleste, instal·lada al carrer d’Argenteria. Igualment, Pérez va ser, amb el mític Peret, el gran causant d’una nova època daurada de la rumba catalana i una gran influència per als molts solistes i grups que la practiquen en l’actualitat.

PETE SEEGER

Lloc de naixement: Patterson (Estats Units).
Lloc de defunció: Nova York (Estats Units).
Gèneres: folk i cançó protesta.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: mite del folk i la cançó protesta.
El pitjor: problemes de censura.

Pete Seeger, que va integrar els grups Almanac Singers, on va coincidir amb Woody Guthrie, i The Weavers, ha estat un dels grans referents de la música folk i la protest song nord-americanes. En el seu llegat es troben peces com ara “Where have all the flowers gone ?”, “If i had a hammer (the hammer song)”, “Turn, turn, turn” o l’espiritual “We shall overcome”. Durant la dècada dels 50 va tenir importants dificultats debut al Comitè d’Activitats Anti-Americanes del senador Joseph McCarthy, que va ocasionar que fos força censurat. Les seves cançons han estat versionades per intèrprets com Joan Baez, Judy Collins, Peter, Paul & Mary o The Byrds.