lunes, 25 de octubre de 2010

COME AS YOU ARE




Grup: Nirvana.
Any: 1992.
Formació: Kurt Cobain, Krist Novoselic i Dave Grohl.
Gènere: grunge.
Àlbum d’estudi: Nevermind.
El millor: segons la meva opinió, la millor peça de l’històric “Nevermind”.
El pitjor: no té la fama d’ “Smells like teen spirit”.

El 1991 va sortir a la venda l’àlbum “Nevermind”, el segon treball del trio de Seattle Nirvana, que segons els experts, a més de ser l’obra més popular del grup, en particular, i del gènere grunge, en general, va suposar un abans i un després de l’anomenada música indie, doncs es podria dir que després de l’edició del disc, el rock alternatiu va arribar a un públic molt més ampli. “Come as you are”, composta pel líder, cantant i guitarrista de la formació Kurt Cobain, va ser el segon single de l’àlbum, després del famós i més dur “Smells like teen spirit”, i al llarg del temps no ha comptat amb la fama i la popularitat del seu predecessor, malgrat que particularment em sembla la millor cançó del disc.

domingo, 24 de octubre de 2010

REMAIN IN LIGHT





Grup: Talking Heads.
Any: 1980.
Formació: David Byrne, Jerry Harrison, Tina Weymouth i Chris Frantz.
Àlbum d’estudi precedent: Fear of music (1979).
Àlbum d’estudi posterior: Speaking in tongues (1983).
El millor: experimentació no renyida amb popularitat.
El pitjor: amb aquest disc potser va acabar amb l’etapa més fructífera del grup.

Durant el segon lustre dels 70 va aparèixer a Nova York el punk nord-americà, que va tenir en el quartet Talking Heads, encapçalat pel cantant i guitarrista David Byrne, una de les seves bandes cabdals i la seva versió més intel·lectualitzada. “Remain in light” va ser el quart àlbum gravat per la formació i es troba força més a prop de la new wave que no pas del gènere punk. Produït per l’excomponent de Roxy Music Brian Eno, el treball, que va comptar amb una clara influència dels ritmes africans, una de les obsessions de Byrne, va tenir un caire avantguardista i experimental, fet que no va suposar cap impediment perquè l’obra fos un èxit a les dues bandes de l’Atlàntic i perquè el tema “Once in a lifetime" es convertís potser en la cançó més cèlebre de la trajectòria del grup. Altres peces importants són "Born under punches (the heat goes on)", "Crosseyed and painless" o "Houses in motion".

miércoles, 20 de octubre de 2010

NINA SIMONE




Lloc de naixement: Tryon (Estats Units).
Lloc de defunció: Carry - le - Rouet (França).
Gèneres: gospel, jazz, blues, rythm & blues i soul.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Pastel blues (1965) i Wild is the wind (1966).
El millor: adaptar-se a diferents gèneres.
El pitjor: problemes psicològics.

La cantant, compositora, pianista i arranjadora nord-americana Nina Simone ha estat una de les grans artistes, amb una gran influència, de la segona meitat del segle XX. Els seu gènere bàsic i preferit va ser el jazz, però en el seu repertori també hi van cabre gospel, blues, rythm & blues, soul, en un moment en què aquest estil es trobava de moda, i fins i tot música clàssica i pop. Entre les seves moltes cançons hi destaquen la cèlebre “My baby just cares for me”, “I put a spell on you” i “Somebody to love”, una magnífica versió d’una peça pop dels Bee Gees.

martes, 19 de octubre de 2010

BASILIO




Lloc de naixement: Ciutat de Panamà (Panamà).
Lloc de defunció: Miami (Estats Units).
Gèneres: cançó melòdica i pop.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
El millor: els 70.
El pitjor: la mort li va arribar en un moment de baixa popularitat.

El cantant Basilio va néixer al Panamà, país al qual va representar en el I Festival de l’OTI, i es va traslladar posteriorment a Espanya, on es va convertir en un dels molts intèrprets de cançó melòdica del país, triomfant gràcies a cançons com “Ve con él”, “Tanto amor”, “Costumbres” o la popular “Cisne de cuello negro”. Com va succeir amb tants artistes establerts a l’estat espanyol, durant els 80 va viure una important pèrdua de fama. Va morir el 2009 a la seva residència de Miami.

lunes, 18 de octubre de 2010

SULTANS OF SWING





Grup: Dire Straits.
Any: 1978.
Formació: Mark Knopfler, David Knopfler, John Illsley i Pick Withers.
Gènere: rock.
Àlbum d’estudi: Dire Straits.
El millor: la versió allargada.
El pitjor: una arrancada complicada.

En una època en què el rock progressiu encara gaudia d’un important èxit i en la qual el punk rock ja havia realitzat la seva irrupció, van aparèixer els Dire Straits, llavors encapçalats pels germans Mark i David Knopfler, encara que aquest abandonaria molt aviat el grup. Al marge de les modes, el conjunt britànic, en el seu primer àlbum de títol homònim, va preferir expressar-se mitjançant un rock bastant clàssic i prova d’això n’és el primer single extret: “Sultans of swing”. El tema, la cançó més popular en la trajectòria de la banda, va arribar al top 10 a les dues bandes de l’Atlàntic, malgrat les dificultats inicials, i va tenir una versió posterior de més de 10 minuts, apareguda a l’àlbum “Alchemy”, amb un extraordinari solo de guitarra de Mark.

domingo, 17 de octubre de 2010

IMAGINE (ÀLBUM)





Intèrpret: John Lennon.
Any: 1971.
Àlbum d’estudi precedent: John Lennon / Plastic Ono Band (1970).
Àlbum d’estudi posterior: Some time in New York City (1972).
El millor: la gran obra de Lennon al marge dels Beatles.
El pitjor: posteriorment s’iniciaria una etapa bastant inestable.

Quan els Beatles encara eren vigents, John Lennon havia compost dos àlbums molt estranys, de caràcter avantguardista, que no havien comptat amb el beneplàcit de la crítica, el contrari del succeït amb la seva primera experiència amb el grup Plastic Ono Band. Posteriorment, el músic va editar “Imagine”, el seu àlbum en solitari més cèlebre, almenys des del punt de vista comercial, el qual, sobretot pel que fa a la cançó del mateix títol, s’ha convertit en un dels grans clàssics de la història de la música popular. A més del tema principal, de característiques pacifistes, una de les grans obsessions de Lennon durant aquella època, hi destaquen “Jealous guy”, un lament del compositor cap a la seva esposa Yoko Ono; “I don’t wanna be a soldier”, una altra mostra anti-bèlica; “How do you sleep ?”, una sàtira contra el seu excompany Paul McCartney, o l’alegre “Oh Yoko !”.

miércoles, 13 de octubre de 2010

THE DURRUTI COLUMN




Lloc de fundació: Manchester (Anglaterra).
Component bàsic: Vini Reilly (guitarra i piano).
Gèneres: postpunk i new wave.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: The return of the Durruti Column (1980) i LC (1981).
El millor: grup capdavanter de The Factory.
El pitjor: una trajectòria poc coneguda al marge de Tony Wilson.

The Durruti Column, nom extret del bloc encapçalat per l’anarquista espanyol Buenaventura Durruti durant la Guerra Civil d’Espanya, va ser un projecte molt personal del guitarrista i pianista Vini Reilly. La banda va ser una de les abanderades del gènere postpunk i un dels principals grups de The Factory, el segell independent fundat per Tony Wilson a Manchester, que va tenir com a altres formacions estel·lars Joy Division, Happy Mondays o New Order.