miércoles, 26 de enero de 2011

BABYSHAMBLES




Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació: Pete Doherty (veu), Patrick Walden (guitarra), Drew McConnell (baix) i Adam Ficek (bateria).
Gèneres: postpunk revival i rock independent.
Dècades: 00.
Principal àlbum: Shotter’s nation (2007).
Solistes que origina: Pete Doherty.
El millor: bona acollida de premsa i públic.
El pitjor: els continus escàndols de Doherty.

El peculiar i polèmic Pete Doherty va formar la banda Babyshambles una vegada va decidir aparcar la trajectòria de The Libertines, el seu anterior grup. Molt aviat Doherty va protagonitzar seguits escàndols com ara el consum i la possessió de drogues, algun cas de robatori o, en ocasions, la seva impossibilitat d’actuar dalt d’un escenari, amb la consegüent suspensió de concerts. Malgrat tot això, la formació londinenca ha aconseguit editar dos àlbums i ha obtingut el beneplàcit dels mitjans de comunicació i l’audiència.

martes, 25 de enero de 2011

THE STONE ROSES




Lloc de fundació: Manchester (Anglaterra).
Formació: Ian Brown (veu), John Squire (guitarra), Mani (baix) i Reni (bateria, piano i veu).
Gèneres: pop, rock, nova psicodèlia, rock independent i escena Manchester.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: The Stone Roses (1989).
Altre àlbum d'estudi: Second coming (1994).
El millor: un debut que va aixecar moltes expectatives.
El pitjor: dos àlbums i ruptura.

Durant la dècada dels 80, Manchester es va convertir en la seu de grans bandes i d’allà van sorgir per exemple Joy Division, Happy Mondays o The Smiths. El quartet The Stone Roses va ser un altre dels grups apareguts a la ciutat i va col·laborar, tal com van fer els citats Smiths, en posar de nou de moda la música elèctrica de guitarres, després d’anys en què els sintetitzadors van marcar el protagonisme de la música rock. No obstant, malgrat uns prometedors inicis, la banda es va trencar només amb dos àlbums a la seva discografia.

lunes, 24 de enero de 2011

CINDI LAUPER





Lloc de naixement: Astoria (Estats Units).
Gèneres: pop, dance pop i new wave.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: She’s so unusual (1984) i True Colours (1986).
El millor: “Girls just want to have fun” és un dels clàssics dels 80.
El pitjor: ... però està molt sentida.

Amb una imatge bastant semblant a la que per la mateixa època identificava Madonna, Cindi Lauper va triomfar mitjan la dècada dels 80 gràcies a l’empenta dels vídeos musicals i la MTV. El seu àlbum “She’s so unusual” va ser un èxit extraordinari i va situar quatre dels cinc singles extrets a les cinc primeres posicions de les llistes nord-americanes, amb una menció especial per a la molt radiada “Girls just want to have fun”, que es va convertir en un autèntic clàssic feminista.

domingo, 23 de enero de 2011

SMELLS LIKE TEEN SPIRIT





Grup: Nirvana.
Any: 1991.
Formació: Kurt Cobain, Krist Novoselic i Dave Grohl.
Gènere: grunge.
Àlbum d’estudi: Nevermind.
El millor: trampolí de “Nevermind”, Nirvana i l’indie rock.
El pitjor: a mi m’agrada més “Come as you are”.

Quan a finals de 1991 es va editar com a senzill “Smells like teen spirit”, moltes coses van canviar: en primer lloc, l’èxit de la cançó, que va arribar al número sis a les llistes nord-americanes, va suposar un enorme impuls perquè “Nevermind”, l’àlbum del qual formava part, realitzés un grans ascens de vendes; en segon lloc, Nirvana es va convertir en una de les bandes de moda del moment i, en tercer lloc, el rock independent i alternatiu va passar a ser, gairebé, un fenomen de masses. La peça, que està considerada una de les marques del gènere grunge i de l’anomenada generació X, va ser el primer single del segon àlbum de Nirvana i ha resultat ser el tema més famós del conjunt de Seattle, encara que personalment prefereixo “Come as you are”.

jueves, 20 de enero de 2011

PAUL BUTTERFIELD BLUES BAND




Lloc de fundació: Chicago (Estats Units).
Formació inicial: Paul Butterfield (veu i harmònica), Mike Bloomfield (guitarra), Elvin Bishop (guitarra), Jerome Arnold (baix), Sam Lay (bateria) i Mark Naftalin (òrgan).
Gèneres: blues rock, soul, rock psicodèlic i flower power.
Dècades: 60 i 70.
Principals àlbums: Keep on moving (1969) i Better days (1973).
Solistes que origina: Paul Butterfield.
Grups que origina: Electric Flag.
El millor: l’era estel·lar del moviment hippy.
El pitjor: l’addicció a les drogues de Butterfield.

El cantant i compositor Paul Butterfield, un amant del blues de Chicago, va formar a inicis dels 60 la banda que portava el seu nom, en què hi destacaven els guitarristes Mike Bloomfield i Elvin Bishop. La formació, que al llarg del temps va efectuar molts canvis de personal, va adaptar músics com Muddy Waters o Howlin’ Wolf i va aprofitar perfectament l’era del flower power, amb actuacions als festivals de Monterey i Woodstock. Després de dissoldre el grup, Butterfield va continuar en solitari i va trobar la mort víctima de l’addicció a les drogues.

miércoles, 19 de enero de 2011

SUZANNE VEGA




Lloc de naixement: Santa Mónica (Estats Units).
Gèneres: cantautora, folk pop i pop alternatiu.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Solitude standing (1987) i Days of open hand (1990).
El millor: l’àlbum “Solitude standing” i el seu single “Luka”.
El pitjor: mai va poder superar, pel que fa a popularitat, el seu disc de 1987.

En una època important per a cantautores folk, doncs també hi va tenir lloc l’aparició de Tracy Chapman, Suzanne Vega va triomfar de forma notòria amb l’àlbum “Solitude standing”, que conté els temes “Tom’s diner” i “Luka”, una cançó que parlava sobre un nen víctima d’abusos que va suposar un hit espectacular. No obstant, malgrat que Vega sempre ha comptat amb un seguiment de tipus alternatiu, la cantant i compositora nord-americana no va poder mai més repetir l’èxit comercial.

martes, 18 de enero de 2011

ADAM & THE ANTS




Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació inicial: Adam Ant (veu), Mark Gaumont (guitarra), Andy Warren (baix) i Paul Flanagan (bateria).
Gèneres: postpunk, nous romàntics i new wave.
Dècades: 70 i 80.
Principals àlbums: Kings of the wild frontier (1980) i Prince charming (1981).
Solistes que origina: Adam Ant.
El millor: grup clau en els inicis de la new wave.
El pitjor: exagerada importància a la imatge.

Després de flirtejar amb el punk rock, una vegada aquest gènere va perdre vitalitat, Adam & the Ants es van convertir en una de les formacions bàsiques de l’heterogeni moviment de la new wave i també d’una de les seves parts: el corrent dels nous romàntics. Com era normal en aquella època de la música rock, els components del grup es van caracteritzar per la transcendència que li van donar a la imatge i a les disfresses. Arran de la dissolució de la banda, Adam Ant va iniciar la seva trajectòria en solitari.