miércoles, 9 de febrero de 2011

LONNIE LONEGAN




Lloc de naixement: Bridgeton (Escòcia).
Lloc de defunció: Market Deeping (Anglaterra)..
Gèneres: skiffle, folk, country i blues.
Dècades: 40, 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Lonnie Donegan showcase (1956) i Lonnie (1957).
El millor: un autèntic mite del Regne Unit dels 50.
El pitjor: després el beat ho va arrasar tot.

L’escocès Lonnie Donegan va ser un gran ídol de la Gran Bretanya dels 50, es va erigir en el rei de l’skiffle, gènere que va triomfar amb força al Regne Unit d’aleshores, mitjançant la barreja d’instruments clàssics i altres de peculiars, i va tenir en ocasions com a grup d’acompanyament uns nois que, amb el nom de The Beatles, acabarien convertint-se en la millor banda de la història del pop-rock. La influència de Donegan cap els grups beat dels 60, amb els Fab Four al capdavant, és indubtable, encara que aquelles formacions també van situar-lo en un lloc secundari.

martes, 8 de febrero de 2011

RAY CHARLES




Lloc de naixement: Albany (Estats Units).
Lloc de defunció: Beverly Hills (Estats Units).
Gèneres: gospel, blues, rythm & blues, soul, jazz, country, pop i rock.
Dècades: 40, 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Genious + soul = jazz (1961), Modern sounds in country and western music (1962), Modern sounds in country and western music two (1962) i Ingredients in a recipe for soul (1963).
El millor: Geni de la música popular del segle XX / el seu pas per diversos gèneres, com blues, soul o fins i tot el "blanc" country.
El pitjor: no comptar amb la fama d’altres mites del segle passat com Frank Sinatra, Elvis Presley, Bob Dylan o The Beatles / una vegada superats els 60, la seva popularitat va minvar.

El llegendari cantant, compositor, arranjador i pianista Ray Charles, nascut a la localitat d’Albany, a l’estat de Geòrgia, va quedar cec per una glaucoma durant la seva infància, però aquest fet no va suposar cap obstacle perquè es convertís en un dels grans de la música del segle XX i en un dels artistes amb més influència de la música popular del segle passat. Charles, que com tants intèrprets negres es va iniciar en el món del gospel, va fusionar aquest estil amb el rythm & blues, va participar en una de les eres daurades del jazz i les seves incursions en el pop, el rock i molt especialment el country van servir per derruir les barreres racials existents als Estats units.

lunes, 7 de febrero de 2011

DOG MAN STAR





Grup: Suede.
Any: 1994.
Formació: Brett Anderson, Bernard Butler, Mat Osman i Simon Gilbert.
Àlbum d’estudi precedent: Suede (1993).
Àlbum d’estudi posterior: Coming up (1996).
El millor: la millor obra del brit - pop ?
El pitjor: la marxa de Bernard Butler després de la gravació.

"Dog man star” va ser el segon àlbum de la banda britànica Suede, que malgrat vendre menys còpies que el seu antecessor, va aconseguir arribar al número 3 de les llistes del Regne Unit i és avui considerada l’obra cabdal del conjunt anglès. El disc, en què la influència de David Bowie és notable, té un caire fosc i melodramàtic, fet aquest últim remarcat per les característiques vocals del líder, cantant i lletrista de la formació, Brett Anderson. La gravació del disc va passar per moltes dificultats, derivades de les grans diferències entre el citat Anderson i el guitarrista Bernard Butler, que va decidir abandonar el grup abans que l’àlbum sortís a la venda. El disc conté peces com “We are the pigs”, “Te wild ones”, “The new generation”, "Still life" i “The power”, que malgrat no ser elegida com a single és la meva preferida.

domingo, 6 de febrero de 2011

MUSIC FOR THE MASSES




Grup: Dépéche Mode.
Any: 1987.
Formació: Martin Gore, David Gahan, Andrew Fletcher i Alan Wilder.
Àlbum d’estudi precedent: Black celebration (1986).
Àlbum d’estudi posterior: Violator (1990).
El millor: amb el pas del temps, s’ha convertit en un dels treballs més emblemàtics del grup.
El pitjor: que alguns puguin considerar el nom de l’àlbum una mica pedant.

Un dels gèneres cabdals de la new wave britànica va ser el synth pop i aleshores van sorgir una gran quantitat de formacions que van utilitzar la música tecnificada, encara que Dépéche Mode va ser potser la més important d’elles i la que més ha perdurat en el temps. “Music for the masses” va ser el sisè àlbum d’estudi del quartet britànic i és avui, juntament amb “Violator”, el seu següent treball, potser l’obra més reivindicada de la banda liderada per Martin Gore, que en va escriure la totalitat de les cançons. El disc va suposar llavors el principal èxit de la formació pel que fa als Estats Units, mentre que a la Gran Bretanya va continuar la tendència positiva dels anteriors àlbums. Després de l’edició del treball, Dépéche Mode va iniciar una llarga, triomfal i espectacular gira, que va fer honor, per la gran assistència de públic, al nom del disc, el qual va extreure com a senzills “Strangelove”, “Never let me down again” i “Behind the wheel”.

jueves, 3 de febrero de 2011

SINNÉAD O’CONNOR




Lloc de naixement: Glenageary (Irlanda).
Gèneres: pop, folk pop, world music i pop independent.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: I do not want what i haven’t got (1990) i Am i not your girl ? (1992).
El millor: l’èxit “Nothing compares 2 U”.
El pitjor: les diverses polèmiques que ha originat.

El canvi de dècada entre els acomodats 80 i els més reivindicatius 90 va ser una època de cantautores enèrgiques, com Tracy Chapman o Sinéad O’Connor. Aquesta última va cridar l’atenció pel seu aspecte físic, doncs anava pràcticament rapada, i va triomfar amb l’àlbum “I do not want what i haven’t got” i el single “Nothing compares 2 U”. La cantant irlandesa, al llarg de la seva carrera, ha lluitat contra temes com la pobresa, la guerra, el maltractament infantil, la política conservadora o alguns aspectes de la religió.

miércoles, 2 de febrero de 2011

MASSIVE ATTACK




Lloc de fundació: Bristol (Anglaterra).
Formació: Robert 3D del Naja (veu i teclats), Grantley Daddy G Marshall (veu) i Andrew Mushroom Vowles (teclats).
Gèneres: trip-hop, hip-hop, dance, rock alternatiu, rock experimental i electrònica.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Mezzanine (1998) i 100th window (2003).
El millor: pioners del trip-hop.
El pitjor: la marxa de Vowles.

Del conjunt The Wild Bunch va sorgir a inicis dels 80 el grup Massive Attack, format pels discjockeys Grantley Marshall i Andrew Vowles i el grafiter Robert del Naja. La banda va ser pionera del gènere trip-hop, va influenciar de forma notòria altres artistes del moviment, com Tricky i Portishead, amb els quals va tenir col·laboracions, i el seu segell és inqüestionable en força corrents de la música de la dècada dels anys 90, no només del trip-hop i el hip-hop, sinó també del dance, l’experimentació o l’electrònica.

martes, 1 de febrero de 2011

TODD RUNDGREN




Lloc de naixement: Upper Darby (Estats Units).
Gèneres: pop, rock, rock progressiu, rock dur i electrònica.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Something / anything ? (1972) i Hermit of mink hollow (1978).
Grups que origina: Utopia.
El millor: el doble “Something / anything ?”.
El pitjor: no va poder consolidar-se en el cim de la popularitat.

El cantant, compositor i guitarrista Todd Rundgren va aconseguir notorietat a començaments dels 70 gràcies a cançons com “Hello, it’s me”, “I saw the light”, escrita per Carole King, o “It wouldn’t have made any difference”, així com amb el doble àlbum “Something / anything ?”, però l’intèrpret nord-americà, acompanyat en ocasions pel grup Utopia, no va romandre massa temps a l’estrellat. Posteriorment, va exercir com un dels pioners de la música electrònica, d’enginyer de so i també de productor d’altres artistes, com The Band o Meat Loaf.