jueves, 17 de marzo de 2011

KASABIAN




Lloc de fundació: Leicester (Anglaterra).
Formació inicial: Tom Meighan (veu), Sergio Pizzorno (guitarra i veu), Christopher Karloff (guitarra), Chris Edwards (baix) i Ian Matthews (bateria).
Gèneres: rock independent, nova psicodèlia i electrònica.
Dècada principal: 90.
Principal àlbum: Velociraptor ! (2011).
Àlbums d'estudi: Kasabian (2004), Empire (2006), West ryder pauper lunatic asylum (2009), 48:13 (2014) i For crying out loud (2017).
El millor: dos dels quatre àlbums han arribat al número u.
El pitjor: no és fàcil mantenir-se a dalt.

La banda britànica Kasabian, fundada a la ciutat anglesa de Leicester, ha estat una de les sensacions del rock indie del Regne Unit de la primera dècada del segle actual, mentre que, sobretot amb l’edició de l’àlbum “West ryder pauper lunatic asylum”, la seva popularitat ha travessat abastament vàries fronteres. El grup, que compta amb Sergio Pizzorno com el seu principal compositor arran de la marxa de Christopher Karloff, té les seves arrels en el so característic de Manchester dels anys 80.

miércoles, 16 de marzo de 2011

THE MANIC STREET PREACHERS




Lloc de naixement: Blackwood (Gal·les).
Formació inicial: James Dean Bradfield (veu i guitarra), Richey Edwards (guitarra), Nicky Wire (baix) i Sean Moore (bateria).
Gèneres: glam revival, punk revival, pop, rock, rock dur i rock independent.
Dècades: 90, 00 i 10.
Principal àlbum: This is my truth tell me yours (1998).
Altres àlbums d'estudi: Generation terrorists (1992),  Gold against thhe soul (1993), The holy bible (1994), Everything must go (1996), Know your enemy (2001), Lifeblood (2004), Send away the tigers (2007), Journal for plague lovers (2009), Postcards form a young man (2010), Rewind the film (2013), Futurology (2014) i Resistance is futile (2018).
El millor: un període estel·lar durant els 90.
El pitjor: l’estrany cas de Richey Edwards.

El grup gal·lès The Manic Street Preachers, fomat a la ciutat de Cardiff, es va iniciar com a quartet amb la presència del lletrista Richey Edwards, amb el qual la banda va tenir unes característiques glam, fosques, sinistres i força polititzades. Tanmateix, Edwards va desaparèixer misteriosament (avui en dia encara no es coneix amb tota seguretat si és mort o no) i la formació va realitzar un important canvi que li va proporcionar molta més popularitat, sobretot arrel de l’àlbum “This is my truth tell me yours”, número u al Regne Unit.

martes, 15 de marzo de 2011

CLOSER




Grup: Joy Division.
Any: 1980.
Formació: Ian Curtis, Bernard Sumner, Peter Hook i Stephen Morris.
Àlbum d’estudi precedent: Unknown pleasures (1979).
Àlbum d’estudi posterior: cap.
El millor: objecte de culte.
El pitjor: àlbum pòstum per la mort de Curtis.

No és que “Unknown pleasures”, l’àlbum de debut de la banda postpunk Joy Division, fos un disc accessible i senzill d’assimilar, més aviat tot el contrari, però “Closer”, el segon i últim treball del quartet de Manchester, va ser encara una obra més fosca i sinistra que el seu predecessor. L’àlbum va tenir unes característiques pessimistes, tenses i fins i tot desesperades, envoltades d’unes atmosferes tètriques i funeràries, fet aquest últim que ja es pot entreveure a la portada del disc. Vistes totes aquestes peculiaritats, no és estrany que quan el treball va sortir a la venda, el cantant i líder del grup, Ian Curtis, hagués ja decidit posar punt i final a la seva vida. A l’obra, que va arribar al número sis de les llistes britàniques, hi destaquen cançons com “Isolation”, "A means to an end", “Soul and heart” o la magnífica "Twenty-four hours". Després de la realització de “Closer”, els restants membres de la formació van continuar sota la denominació de New Order.

lunes, 14 de marzo de 2011

MAZONI




Lloc de naixement: La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).
Gèneres: pop, rock i rock alternatiu.
Dècades: 00 i 10.
Principal àlbum: Fins que la mort ens separi (2011).
El millor: una de les icones de l’indie català.
El pitjor: li manca obrir-se a un públic més ampli.

Després de col·laborar amb un altre representant del rock alternatiu català, Carles Sanjosex, Jaume Pla Mazoni, músic de la Bisbal d’Empordà, es va llançar en solitari de la mà de la discogràfica independent Bankrobber. Després de gravar en castellà i anglès, Mazoni va començar a editar discs en català i va actuar en festivals importants com Primavera Sound, BAM, Altaveu, Senglar Rock i els esdeveniments d’Austin o Toronto. El seu àlbum “Fins que la mort ens separi” ha estat premiat per la revista Enderrock.

jueves, 10 de marzo de 2011

THE 5TH DIMENSION




Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació inicial: Florence LaRue (veu), Marilyn McCoo (veu), Billy Davis Jr. (veu), LaMonte McLemore (veu) i Ron Towson (veu).
Gèneres: rythm & blues, soul i pop.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Up, up and away (1967) i The age of aquarius (1969).
El millor: els clàssics de “Hair”.
El pitjor: els temps van canviar.

El quintet vocal The 5th Dimension va brillar espectacularment entre finals dels 60 i inicis dels 70 gràcies a hits com “Up, up and away”, “Stoned soul picnic”, “One less bell to answer” i de manera especial els dos grans hits del musical hippy “Hair”: “Aquarius” i “Let it sunshine in”. El grup, que va interpretar temes de Laura Nyro, Jimmy Webb o el duo format per Burt Bacharach i Hal David, es va veure molt involucrat en el període de “bon rotllo” originat pel flower power, la crisi del qual també ho va ser de la formació.

miércoles, 9 de marzo de 2011

LAURIE ANDERSON




Lloc de naixement: Glen Ellyn (Estats Units).
Gèneres: avantguarda, rock experimental, art rock i new age.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Big science (1982) i Mister Heartbreak (1984).
El millor: artista multimèdia.
El pitjor: una curta etapa popular.

La cantant i violinista nord-americana Laurie Anderson, els darrers anys parella sentimental del mític i ja desaparegut Lou Reed, és una artista completíssima, fet que ha demostrat abastament en els seus diferents espectacles, en els quals ha barrejat música, dansa, cine o projeccions de vídeo. Malgrat que normalment ha utilitzat l’experimentació en les seves composicions, Anderson, que també ha exercit de professora d’història egípcia, es va apropar al gran públic a inicis dels 80 gràcies al single “Oh, superman!”.

martes, 8 de marzo de 2011

STEPHEN STILLS




Lloc de naixement: Dallas (Estats Units).
Gèneres: rock, folk rock, country rock i blues rock.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Stephen Stills (1970) i Stephen Stills 2 (1971).
Grups que origina: Bloomfield / Kooper / Stills, Crosby, Stills and Nash (and Young), The Stills / Young Band i Manassas.
El millor: estada en llegendàries bandes / la composició de "For what it's worth".
El pitjor: la seva carrera en solitari no ha tingut tanta popularitat / Les seves freqüents col·laboracions amb Neil Young han estat sempre molt curtes.

El compositor texà Stephen Stills, considerat un dels millors guitarristes de la història de la música popular, va ser, juntament amb Neil Young i Richie Furay, el líder de la banda Buffalo Springfield, un dels grups pioners de folk rock i country rock. Més tard es va ajuntar amb David Crosby i Graham Nash, als qual s’uniria el mateix Young, per formar un dels supergrups de més èxit de tots els temps. Posteriorment, Stills alternaria la seva trajectòria en solitari amb la fundació d’altres formacions, com per exemple Manassas.