jueves, 14 de junio de 2012

INTERPOL




Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació clàssica: Paul Banks (veu i guitarra), Daniel Kessler (guitarra i veu), Carlos D (baix i teclats) i Samuel Fogarino (bateria).
Gèneres: pop, rock, rock alternatiu i punk revival, postpunk revival.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Turn on the bright lights (2002).
Altres àlbums d'estudi: Antics (2004), Our love to admire (2008), Interpol (2010), El pintor (2014) i Marauder (2018).
El millor: un debut aclamat per tota la premsa especialitzada.
El pitjor: aparent esgotament actual.

El quartet indie Interpol, grup format a Nova York a finals del decenni dels 90, ha estat, juntament amb els també neoyorquins The Strokes, el principal conjunt del revival punk nord-americà, que va tenir un gran impacte a inicis de l’actual segle. La banda, que també ha comptat amb la influència de formacions postpunk britàniques, com els llegendaris Joy Division, va debutar amb un àlbum molt aclamat per la crítica i ha continuat per la mateixa tònica, encara que en l’actualitat sembla trobar-se en un parèntesi d’inactivitat.

martes, 12 de junio de 2012

GLASVEGAS




Lloc de fundació: Glasgow (Escòcia).
Formació inicial: James Allan (veu i guitarra), Rab Allan (guitarra), Paul Donoghue (baix) i Caroline McKay (bateria).
Gèneres: pop, rock, doo wop revival i pop independent.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Glasvegas (2008).
Altres àlbums d’estudi: Euphoric / heartbreak (2011) i Later... when the TV turns to static (2013).
El millor: un primer àlbum molt aclamat.
El pitjor: l’assignatura pendent d’Amèrica.

Una contracció entre Glasgow i Las Vegas és el motiu de la denominació d’aquest grup indie escocès, que va aconseguir l’aclamació de la crítica i l’èxit comercial al Regne Unit amb el seu àlbum homònim de debut, el qual, però, no va acabar de triomfar a l’altra banda de l’Atlàntic, malgrat la realització d’una gira per guanyar-hi popularitat. En l’estil de la banda cal destacar-hi dosis de doo wop, que ens porten al pop que s’efectuava entre finals dels 50 i inicis dels 60.

domingo, 10 de junio de 2012

THE BLACK KEYS




Lloc de fundació: Akron (Estats Units).
Formació: Dan Auerbach (veu i guitarra) i Patrick Carney (bateria).
Gèneres: blues rock, soul, garage rock i rock alternatiu.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: El camino (2011).
Altres àlbums d’estudi: The big come up (2002), Thickfreakness (2003), Rubber factory (2004), Magic potion (2006), Attack and release (2008), Brothers (2010) i Turn blue (2014).
El millor: grup capdavanter de l’indie nord-americà del segle XXI.
El pitjor: van trigar en aconseguir un reconeixement al marge de l’escena alternativa.

El cantant i guitarrista Dan Auerbach i el bateria Patrick Carney van formar a Ohio l’associació The Black Keys, banda capital en el revival del garage rock juntament amb un altre duo, The White Stripes, amb els quals han estat força comparats. La formació, que ha practicat un tipus de blues rock endurit, va integrar el circuit nord-americà de petits locals fins que l’àlbum “Attack and release” la va situar en el corrent dels principals festivals independents, mentre que “Brothers” va significar el seu esclat comercial i "El camino", amb Grammy inclòs, la conversió en maistream.

jueves, 7 de junio de 2012

GOD ONLY KNOWS





Grup: The Beach Boys.
Any: 1966.
Formació: Brian Wilson, Carl Wilson, Dennis Wilson, Mike Love i Al Jardine.
Gènere: pop.
Àlbum d’estudi: Pet sounds.
El millor: la cançó més popular d’un àlbum decisiu.
El pitjor: per al gran públic són més conegudes les primeres peces del grup.

El quintet californià The Beach Boys va passar fonamentalment a la història per temes surf caracteritzats per la seva senzillesa, alegria, optimisme i festivitat, els quals van marcar la primera època del llegendari conjunt nord-americà. No obstant, mitjan el decenni dels 60, Brian Wilson va decidir quedar-se al marge de les continuades i esgotadores gires de la formació i va tancar-se en un estudi de gravació, en el qual va composar i produir l’històric àlbum “Pet sounds”. Entre les cançons que formen el mític treball hi va destacar principalment el tema “God only knows”, amb música de Brian, lletra de Tony Asher i la veu solista de Carl Wilson. La peça, que no va superar el número 29 de les llistes nord-americanes, va caracteritzar-se per la seva tendresa i afabilitat.

martes, 5 de junio de 2012

RUNNING ON EMPTY (CANÇÓ)





Intèrpret: Jackson Browne.
Any: 1977.
Gènere: cantautor.
Àlbum d’estudi: Running on empty.
El millor: potser la cançó més cèlebre de l’artista nord-americà.
El pitjor: li va costar arribar fins aquí.

El cantautor nord-americà Jackson Browne va brillar durant força anys més en la faceta de compositor que no pas en la d’intèrpret i així per exemple va ser l’autor del tema “Take it easy”, un dels grans èxits del popular grup de country rock The Eagles. El triomf com a cantant de Browne no va arribar fins a alguns anys més tard amb l’àlbum “The pretender”, fet que es va veure consolidat amb el seu següent treball, el disc fet mig en viu i mig realitzat en estudi “Running on empty”. La cançó d’idèntic títol, que obre l’àlbum, va ser un dels grans èxits de l’artista de Nova York, encara que possiblement al nostre país va ser més popular una altra peça del disc, “Stay”, paradoxalment una composició aliena.

lunes, 4 de junio de 2012

DOWN BY THE RIVER






Intèrpret: Neil Young.
Any: 1969.      
Gènere: folk rock.
Àlbum d’estudi: Everybody knows this is nowhere.
El millor: una de les obres mestres de Young.
El pitjor: el cantautor canadenc hi posava cert pessimisme en plena felicitat hippy.

Una vegada va finalitzar la fugaç etapa del grup Buffalo Springfield, banda decisiva en el desenvolupament de la fusió del rock amb el folk i el country, Neil Young va tenir una primera experiència en solitari, la qual va viure un dels seus moments àlgids amb el seu segon àlbum: “Everybody knows this is nowhere”. Del treball, un dels millors en la llarga trajectòria del compositor de Toronto, en destaca la peça “Down by the river”, una cançó de més de nou minuts de durada i amb una lletra de característiques tràgiques i pessimistes, les quals contrastaven amb la temàtica alegre del moviment hippy, que el 1969 es trobava en un dels seus períodes vitals. “Down by the river”, com la resta de cançons de l’àlbum, va ser interpretada amb el trio Crazy Horse.

viernes, 1 de junio de 2012

CUENTOS CHINOS PARA NIÑOS DEL JAPÓN





Grup: Love of Lesbian.
Any: 2007.
Formació: Santi Balmes, Julián Saldarriga, Jordi Roig, Joan Ramon Planell i Oriol Bonet.
Àlbum d’estudi precedent: Maniobras de escapismo (2005).
Àlbum d’estudi posterior: 1999 o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando la luna ? (2009).
El millor: consolidació en castellà.
El pitjor: treball una mica irregular.

El grup indie català Love of Lesbian va iniciar la seva trajectòria interpretant les seves cançons en anglès, però en un camí similar al d’altres dos grups establerts a Barcelona, com són els casos de Sidonie i Mishima, que també van començar a gravar mitjançant la llengua anglesa, va canviar d’idioma i va decidir passar-se, com Sidonie, al castellà, mentre Mishima ho va fer al català. “Cuentos chinos para niños del Japón” va ser el segon treball amb la llengua de Cervantes de Love of Lesbian, després de “Maniobras de escapismo”, i va donar força popularitat a la formació encapçalada per Santi Balmes. En el disc hi destaquen “Universos infinitos”, “La niña inmantada” i “Un dia en el parque”, en una obra que potser és una mica irregular i va de més a menys.