martes, 11 de septiembre de 2012

BAND ON THE RUN (CANÇÓ)




Grup: Paul McCartney & the Wings.
Any: 1973.
Formació: Paul McCartney, Linda McCartney i Danny Laine.
Gènere: pop.
Àlbum d’estudi: Band on the run.
El millor: el gran triomf de McCartney al marge dels Beatles.
El pitjor: escàs risc.

Quan els mítics Beatles es van separar el 1970, George Harrison va triomfar espectacularment amb el triple àlbum “All things must pass” i John Lennon va aconseguir un enorme èxit amb “Imagine”, mentre Paul McCartney quedava clarament en un segon pla. No obstant, mentre Harrison i Lennon van entrar posteriorment en una etapa força irregular (John fins i tot es va retirar), McCartney, que va formar el grup The Wings, en què hi formava part la seva esposa Linda, va ser l’exbeatle que més hits va obtenir. El punt àlgid de Paul va tenir lloc amb l’àlbum “Band on the run” i el single d’idèntic nom, que va arribar al lloc més alt de les llistes nord-americanes i al número 3 del rànquing britànic.

domingo, 9 de septiembre de 2012

BALLROOMS OF MARS




Grup: T Rex.
Any: 1972.
Formació: Marc Bolan, Steve Currie, Bill Legend i Mickey Finn.
Gènere: glam rock.
Àlbum d’estudi: The slider.
El millor: probablement el tema més brillant de “The slider”.
El pitjor: però no el més popular.

A finals dels 60, Marc Bolan va formar el grup folk i hippy Tyranosaurus Rex, que molt aviat, arran d’una profunda renovació de personal, es va convertir simplement en T Rex i es va decantar pel naixent glam rock. Després de triomfar de forma important amb l’àlbum “Electric warrior”, la banda va editar “The slider”, que conté els grans hits “Metal guru” i “Telegram Sam”, a més del tema menys popular “Ballrooms of mars”, una de les grans composicions de Bolan. la peça, de lletra críptica i temàtica espacial, molt característic de l’època, doncs l’home havia trepitjar la lluna només tres anys abans de la seva gravació, va ser adaptat pel conjunt espanyol Radio Futura en plena movida madrilenya.

jueves, 6 de septiembre de 2012

WHITE LIGHT/ WHITE HEAT




Grup: The Velvet Underground.
Any: 1968.
Formació: Lou Reed, John Cale, Sterling Morrison i Maureen Tucker.
Àlbum d’estudi precedent: The Velvet Underground & Nico (1967).
Àlbum d’estudi posterior: The Velvet Underground (1969).
El millor: obra immensament reivindicada.
El pitjor: massa fort per al seu temps.

De la mà del pintor Andy Warhol, que va fer les funcions de mànager, i la imposició de la model alemanya Nico com a membre del grup, The Velvet Underground va debutar l’any 1967 amb un àlbum avantguardista, però més o menys accessible. No obstant, ja sense el creador de The Factory i la seva musa, la banda encapçalada per Lou Reed i John Cale va editar un any més tard el treball “White light / white heat”, un disc caracteritzat per l’experimentació, la cruesa i la dificultat de la seva audició, que molt probablement es va avançar dues dècades al seu temps. L’àlbum, en el qual es van utilitzar abastament la distorsió de les guitarres i el feedback, es va vendre escassament, però ha estat molt reivindicat al llarg del temps, sobretot per grups noise com Sonic Youth o The Jesus & Mary Chain. En el disc, l’últim gravat amb el gal•lès John Cale, hi destaquen el tema de títol homònim, “Lady Godiva’s operation” o la revolucionària “Sister Ray”.

lunes, 3 de septiembre de 2012

ELECTRIC LADYLAND




Grup: Jimi Hendrix Experience.
Any: 1968.
Formació: Jimi Hendrix, Noel Redding i Mitch Mitchell.
Àlbum d’estudi precedent: Axis, bold as love (1967).
Àlbum d’estudi posterior: Band of gypsis (1970), sense Experience.
El millor: fi d’una trilogia memorable.
El pitjor: començava el compte enrere.

El 1967, l’any hippy per excel•lència, el de la pau, l’amor i les flors, Jimi Hendrix Experience va editar els seus dos primers àlbums, “Are you experienced ?” i Axis: bold as love”, els quals van constituir una autèntica revolució en el món de la música rock. Amb més temps, i amb una participació més intensa de Hendrix pel que fa a la producció del disc, el trio va gravar el doble “Electric ladyland”, que va posar punt i final a una brillant trilogia, doncs després d’aquest treball, el grup es dissoldria. L’obra, malgrat tractar-se d’un disc força difícil d’assimilar i, segons alguns crítics, avançar-se al seu temps, va ser capaç d’arribar al capdamunt de les llistes de Billboard, on hi va romandre un parell de setmanes. En l’àlbum, després del qual començaria la deriva de Hendrix, que acabaria amb la seva mort, hi destaquen “Have you ever been (to electric ladyland)”, “Voodoo chile”, “Gipsy eyes” o “All long to watchtower”, un cover de Bob Dylan.

domingo, 2 de septiembre de 2012

MOTHERS’S MILK




Grup: Red Hot Chili Peppers.
Any: 1989.
Formació: Anthony Kiedis, Flea, Hillel Slovak, John Frusciante, Jack Irons i Chad Smith.
Àlbum d’estudi precedent: The upfit mofo party plan (1987).
Àlbum d’estudi posterior: Blood sugar, sex magik (1991).
El millor: el grup nord-americà arriba al mainstream.
El pitjor: els canvis sobre la marxa.

El conjunt californià Red Hot Chili Peppers (RHCP) havia estat un grup de caràcter minoritari fins a l’edició de l’àlbum “Mother’s milk”, que va situar la banda en el primer pla musical, fet que es va confirmar, dos anys més tard, amb la gravació de “Blood sugar, sex magik”. Tanmateix, res feia presagiar que el disc constituiria un gran èxit per a la formació de Los Angeles, doncs durant aquell període va morir per una sobredosi el guitarrista Hillel Slovak, que va ser substituït per John Frusciante, un home decisiu en la trajectòria posterior de RHCP, mentre que hi va haver un canvi a la bateria, amb l’entrada de Chad Smith per Jack Irons, quedant d’aquesta manera el cantant Anthony Kiedis i el baixista Flea com a únics membres originals. En el treball hi destaquen els temes “Higher ground”, un cover d’Stevie Wonder; “Magic Johnson”, tema dedicat al mític jugadors dels Lakers, i sobretot el hit “Knock me down”, un homenatge a Slovak.

jueves, 30 de agosto de 2012

ANDRÉS CALAMARO




Lloc de naixement: Buenos Aires (Argentina).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 70, 80, 90, 00 i 10.
Principals àlbums: El salmón (2000), El cantante (2004) i El regreso (2005).
Grups que origina: Los Abuelos de la Nada, Los Rodríguez i Raíces.
El millor: una llarga i regular carrera.
El pitjor: potser l’èxit comercial li va arribar una mica tard.

La trajectòria musical del cantant i compositor argentí Andrés Calamaro es va iniciar a finals dels 70, quan va formar el conjunt los Abuelos de la Nada. Després de triomfar al seu país, on també va produir Los Fabulosos Cadillacs, ho va fer igualment a Espanya, estat on van fundar el grup Los Rodríguez, amb el també argentí Ariel Rot, exmembre de la llegendària banda Tequila. Posteriorment ha alternat la carrera en solitari amb la de la formació Raíces.

miércoles, 29 de agosto de 2012

FITO Y FITIPALDIS





Lloc de fundació: Bilbao (Euskadi).
Formació inicial: Fito Cabrales (veu i guitarra), Txus Alday (guitarra), Miguel Colino (baix), Cheva (bateria), Mario Larrinaga (piano), Javier Alzola (saxofon), Ortuño (percussió) i Gino Pavone (percussió).
Gèneres: rock, rock urbà i blues rock.
Dècades: 90 i 00.
Principals àlbums: Por la boca vive el pez (2006) i Antes de que cuente diez (2009).
El millor: autenticitat i èxit comercial.
El pitjor: al marge dels ambients indie.

Fito Cabrales, cantant, guitarrista i líder del grup de rock urbà Platero y Tu, va formar Fito y Fitipaldis quan es va dissoldre la formació, aconseguint la nova banda un gran èxit en la totalitat de l’estat espanyol, especialment després de la gravació del seu triomfant àlbum “Por la boca vive el pez”. Malgrat una estètica bastant dura, el conjunt s’ha fet veure en els circuits més comercials i, en canvi, ha quedat fora dels cercles alternatius.