jueves, 15 de noviembre de 2012

BEIRUT




Lloc de fundació: Santa Fe (Estats Units).
Formació inicial: Zach Condon (veu i diferents instruments), Heather Trost (violí), Jeremy Barnes (percussió i acordió), Perrin Cloutier (violoncel) i Hari Zisnewski (clarinet).
Dècada principal: 00.
Gèneres: rock alternatiu, world music, rock psicodèlic i electrònica.
Àlbum estel·lar: No, no, no (2015)
Altres àlbums d’estudi: Gulag orkestar (2006), The flying club cup (2009), The rip tide (2011) i Gallipoli (2019).
El millor: la imaginació de Condon.
El pitjor: un eclecticisme que pot marejar més d’un.

El cantant, compositor i multi-instrumentista Zach Condon va fundar a la ciutat de Santa Fe, a Nou Mèxic, la banda Beirut, que en principi va suposar un projecte a nivell individual. El grup es va instal•lar a Nova York i va destacar per la seva originalitat, doncs va introduir la world music, essencialment la música gitana dels Balcans, en l’escena indie nord-americana. Posteriorment, la formació ha experimentat amb la psicodèlia i l’electrònica.

martes, 13 de noviembre de 2012

HOT CHOCOLATE




Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació inicial: Errol Brown (veu), Harvey Hinsley (guitarra), Tony Wilson (baix), Patrick Olive (baix i percussió), Tony Connor (bateria) i Larry Ferguson (teclats).
Dècades: 60, 70, 80 i 90.
Gèneres: rythm & blues, soul, funk, pop i disco.
Principal àlbum: Every 1’s a winner (1978).
El millor: una llarga llista de hits.
El pitjor: sense el beneplàcit de la crítica.

El grup Hot Chocolate va ser fundat a finals de la dècada dels 60 pel cantant Errol Brown i va transcórrer per la seva època daurada entre 1974 i 1984, període en el qual el grup britànic va ser capaç, cada any, de situar com a mínim un single en els primers llocs de les llistes del Regne Unit. La formació va saber aprofitar perfectament el boom de la música disco i va triomfar per exemple amb “You sexy thing”, cançó que es va revaloritzar durant els 90 per la seva aparició a la popular pel•lícula “The full monty”.

domingo, 11 de noviembre de 2012

THE GOOD, THE BAD & THE QUEEN




Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació: Damon Albarn (veu i teclats), Simon Tong (guitarra), Paul Simonon (baix) i Tony Allen (bateria).
Dècades 00.
Gèneres: Pop, rock i rock alternatiu.
Únic àlbum d’estudi: The good, the bad and the queen (2007).
El millor: els noms.
El pitjor: un experiment més que un grup.

Damon Albarn, cantant i líder de Blur; Simon Tong, guitarrista de The Verve; Paul Simonon, baixista de The Clash, i Tony Allen, bateria nigerià que havia tocat amb Fela Kuti, van formar el supergrup The Good, the Bad and the Queen, el qual va gravar un únic àlbum homònim, que va arribar al número dos de les llistes del Regne Unit. L’experiència, més que l’intent de construir una banda estable, va ser un fugaç experiment, semblant al del projecte Gorillaz, que també va comptar amb Albarn, Tong i Allen.

viernes, 9 de noviembre de 2012

CHASING CARS




Grup: Snow Patrol.
Any: 2006.
Formació: Gary Lightbody, Nathan Connolly, Paul Wilson, Jonny Quinn i Tom Simpson.
Gènere: pop independent.
Àlbum d’estudi: Eyes open.
El millor: un abans i un després en la trajectòria del grup.
El pitjor: que un èxit depengui d’una sèrie televisiva.

Quan la banda Snow Patrol va gravar “Eyes open”, probablement el seu àlbum més accessible i comercial, el grup portava ja una trajectòria important en els ambients indies britànics, amb la confecció de tres obres. “Chasing cars” va ser el segon single extret del treball i la cançó, composta pel líder i cantant de la formació Gary Lithbody, es va convertir en el tema de més èxit del quintet, fet que continua vigent. La peça, que als Estats Units es va veure molt afavorida per la seva inclusió en la sèrie mèdica de televisió “Anatomia de Grey”, va assolir el top 10 a les dues parts de l’Atlàntic i va ser nominada tant als Grammy com als Brit Awards.

martes, 6 de noviembre de 2012

FOR WHAT IT’S WORTH




Grup: Buffalo Springfield.
Any: 1967.
Formació: Stephen Stills, Neil Young, Richie Furay, Bruce Palmer i Dewey Martin.
Gènere: folk rock.
Àlbum d’estudi: Buffalo Springfield.
El millor: el gran hit d’un grup amb poca vigència.
El pitjor: molta gent coneix la banda essencialment per aquesta cançó.

Buffalo Springfield va ser, juntament amb el llegendari Bob Dylan i altres bandes com The Byrds, un dels primers exemples en fusionar folk i rock i igualment va suposar una de les primeres mostres en la barreja entre country i rock, sense oblidar que per la formació van passar músics com Stephen Stills, el mític Neil Young o Richie Furay, fundador de la banda country Poco. Sense cap mena de dubte, la composició d’Stills “For what it’s worth”, va ser el gran èxit d’un grup que va desaparèixer molt aviat. El tema es troba influenciat per uns tumults que van tenir lloc a la ciutat de Los Angeles entre la policia de la gran urbs californiana i grups de joves manifestants.

domingo, 4 de noviembre de 2012

THE END




Grup: The Doors.
Any: 1967.
Formació: Jim Morrison, Ray Manzareck, Robby Krieger i John Desmore.
Gènere: rock psicodèlic.
Àlbum d’estudi: The Doors.
El millor: un dels cims del rock psicodèlic.
El pitjor: la controvèrsia de la seva lletra.

En el magnífic, extraordinari i aclamat àlbum de debut del quartet The Doors, de títol homònim, hi destaquen el hit “Light my fire” i la psicodèlica “The end”, tema de lletra bastant críptica, de característiques complexes, d’una densa atmosfera, força inquietant, polèmic al seu temps i d’una durada superior als 10 minuts, fet gens corrent el 1967, encara que l’aparició llavors del moviment hippy va canviar la regla no escrita que les cançons havien de durar una mitjana d’uns tres minuts. La peça va ser escrita per Jim Morrison, cantant i líder del grup, a pesar que els quatre integrants de la banda la van signar, i va ser utilitzada pels directors cinematogràfics Francis Ford Coppola, en el seu mític film “Apocalipse now”, i Oliver Stone, precisament en la pel•lícula que va dedicar a la formació californiana.

miércoles, 31 de octubre de 2012

SUNSHINE SUPERMAN (ÀLBUM)




Intèrpret: Donovan.
Any: 1966.
Àlbum d’estudi anterior: Fairytale (1965).
Àlbum d’estudi posterior: Mellow yellow (1967).
El millor: la fusió del cantautor escocès amb el flower power.
El pitjor: els problemes legals per editar el disc al Regne Unit.

El 1966 el flower power encara era incipient i el seu naixement va tenir lloc a la ciutat Californiana de San Francisco, però aquests no van ser cap impediment perquè un britànic com el cantautor Donovan s’hi adherís ràpidament. L’àlbum hippy “Sunshine superman” està considerat el millor treball en l’extensa i prolongada trajectòria, encara que força irregular, del folk singer originari d’Escòcia, al qual molts van voler comparar amb el llegendari Bob Dylan, malgrat ser tots dos molt diferents. En el disc, la portada del qual deixa ben clara les influències hippy i psicodèlica, hi destaquen les peces de títol homònim i “Season in the witch”, dos dels grans clàssics de l’intèrpret,  a més de “Legend of a girl child Linda”, un tema més proper als seus orígens folk i acústics.