lunes, 3 de diciembre de 2012

SPANISH BOMBS




Grup: The Clash.
Any: 1979.
Formació: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i Topper Headon.
Gènere: punk rock.
Àlbum d’estudi: London calling.
El millor: una mostra del compromís polític del quartet anglès.
El pitjor: no és la millor cançó de l’històric “London calling”.

The Clash, a part de ser una de les bandes punk més populars, va caracteritzar-se per introduir en el món de la música rock gèneres caribenys com l’ska i el reggae o per expressar un important compromís polític d’esquerres i progressista. El doble “London calling” va ser el seu tercer àlbum i el gran èxit de la seva carrera, mentre que “Spanish bombs” va representar una de les peces més importants del treball. El tema va estar inspirat en la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939) i va ser gravat després d’una estada de Joe Strummer, cantant del grup, a la ciutat andalusa de Granada i en una època, l’any 1979, en què la dictadura franquista era encara molt recent, doncs el general havia mort només quatre anys abans.

jueves, 29 de noviembre de 2012

BROTHERS AND SISTERS




Grup: The Allman Brothers Band.
Any: 1973.
Formació: Gregg Allman, Dicky Betts, Berry Oackley, Lamar Williams, Jaimoe Johanson, Butch Trucks i Chuck Leavell.
Àlbum d’estudi anterior: Eat a peach (1972).
Àlbum d’estudi posterior: Win, lose or draw (1975)
El millor: saber continuar amb força malgrat tot.
El pitjor: les desaparicions.

El grup de southern rock The Allman Brothers Band es va iniciar, sota el lideratge de l’excel•lent guitarrista Duanne Allman, com una banda de blues rock, fet ben palpable en el llegendari disc en directe gravat al Fillmore East de Nova York. Tanmateix, després de la mort de Duanne en un accident de moto, el grup es va decantar cap al country rock, en bona part per la importància que va assolir a la formació Dicky Betts, que es va convertir en el líder del conjunt de Macon juntament amb Gregg Allman. El primer disc caracteritzat per les noves tendències, i l’inicial editat després de la desaparició del gran dels germans Allman, va ser “Brothers and sisters”, en el qual encara hi va arribar a participar el baixista Berry Oackley, també mort en accident de moto. En l’àlbum, que va tenir un important èxit comercial, hi destaquen el hit “Ramblin’ man” i l’instrumental “Jessica”, dedicada a la filla de Betts.

martes, 27 de noviembre de 2012

GLASVEGAS (ÀLBUM)




Grup: Glasvegas.
Any: 2008.
Formació: James Allan, Rab Allan, Paul Donoghue i Caroline McKay.
Àlbum d’estudi anterior: cap.
Àlbum d’estudi posterior: Euphoric heartbreak (2011).
El millor: el sentit emocional dels seus temes.
El pitjor: manca d’innovació.

El grup escocès Glasvegas va debutar l’any 2008 amb aquest àlbum homònim, el qual va tenir unes excel•lents vendes a la Gran Bretanya, on va arribar al número 2 de les llistes, i una acceptable acollida als Estats Units. El primer treball de la banda encapçalada per James Allan va comptar també amb l’aclamació de bona part de la crítica, encara que des d’algun sector s’hagi comentat la seva poca originalitat, doncs la seva música té clares influències del doo wop dels anys 50 o del pop ideat per Phil Spector, mitjançant formacions femenines com The Ronettes, de la dècada dels 60. Entre els principals temes, tots ells d’alt contingut emocional i melancòlic, hi destaquen “Geraldine”,"It's my own cheating heart that makes me cry",  “Daddy’s gone”, “Flowers and football tops” o “Go square go”.

lunes, 26 de noviembre de 2012

THE JOSHUA TREE




Grup: U 2.
Any: 1987.
Formació: Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen.
Àlbum d’estudi anterior: The unforgattable fire (1984).
Àlbum d’estudi posterior: Rattle and hum (1988).
El millor: arribada al mainstream del grup irlandès.
El pitjor: les dues principals cançons de l’àlbum han estat excessivament radiades.

Després de dos àlbums inicials que pràcticament van reduir l’èxit a la seva Irlanda natal, el tercer disc de la banda de Dublín, “War”, va suposar el seu gran triomf al Regne Unit, mentre el següent treball, el més experimental “The unforgattable fire”, va ser una transició cap a “The Joshua tree”, que va situar el grup entre les principals formacions del món, amb el seu definitiu èxit a l’altra banda de l’Atlàntic. L’àlbum va deixar una mica enrera el caràcter polititzat i combatiu de “War” i va entrar en paràmetres més místics i espirituals, mitjançant unes cançons clarament influenciades per la música d’arrel nord-americana. L’obra, que va ser número u en 20 estats i va guanyar el premi Grammy, compta amb tres dels grans clàssics del quartet irlandès, com són els casos de “Where the streets have no name”, “I still haven’t found what i’m looking for” i “With or without you”, les dues darreres contínuament radiades fins els nostres dies.

jueves, 22 de noviembre de 2012

ALBANO




Lloc de naixement: Cellino San Marco (Itàlia).
Dècades: 60, 70, 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: cançó melòdica i pop.
Grups que origina: Al Bano e Romina Power.
El millor: una gran veu.
El pitjor els seus afers amb la premsa rosa.

Albano Carrisi, conegut artísticament com Al Bano, va triomfar essencialment per comptar amb una extraordinària veu, que el va situar com un dels principals intèrprets melòdics i lleugers italians. Més tard, es va casar amb Romina Power, filla de l’actor nord-americà Tyrone Power, i va formar amb ella un duo musical de gran èxit. Posteriorment, va vèncer en el festival de Sanremo i es va convertir en protagonista de la premsa rosa, per la misteriosa desaparició d’una filla i la seva separació de Romina.

martes, 20 de noviembre de 2012

JUAN PARDO




Lloc de naixement: Palma de Mallorca (Balears).
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Gèneres: pop, rock i cançó melòdica.
Grups que origina: Los Brincos i Juan i Júnior.
El millor: un dels grans pioners del pop-rock espanyol.
El pitjor: la seva reconversió melòdica.

Encara que avui en dia molta gent pugui recordar Juan Pardo com un cantant melòdic dels 70, 80 i 90, el músic mallorquí (gallec d’adopció) va ser un dels homes que més va treballar per l’establiment del pop-rock a Espanya, durant els difícils anys 60, convertint-se en un dels components del llegendari grup Los Brincos, mentre més tard va fundar un duo amb Antonio Morales Júnior, un altre membre de la banda. En la seva carrera artística hi destaquen també les seves composicions per a Rocío Jurado o Camilo Sesto.

lunes, 19 de noviembre de 2012

JOSÉ FELICIANO




Lloc de naixement: Lares (Puerto Rico).
Llengües: castellà i anglès.
Dècades: 60, 70, 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: pop, rock, cançó melòdica, rock llatí i world music.
Principal àlbum: Feliciano ! (1968).
El millor: l’èxit de la versió de “Light my fire”.
El pitjor: la seva gran era va tenir lloc fa vàries dècades.

El porto-riqueny José Feliciano, que de molt petit es va traslladar a l’Spanish Haarlem de Nova York, va néixer cec debut a un glaucoma, fet que no li va impedir convertir-se en un excel•lent guitarrista. Durant la dècada dels 60, va realitzar una exitosa versió del “Light my fire” de The Doors i va fer-se amb dos premis Grammy, mentre que al decenni dels 70 va actuar al festival de Sanremo i va col•laborar, com a músic d’estudi, a l’àlbum “Rock’n roll” de John Lennon.