martes, 6 de septiembre de 2016

MELENDI






Lloc de naixement: Oviedo (Astúries).
Dècades: 00 i 10.
Gèneres: pop i cançó melòdica.      
Principal àlbum: Sin Noticias de Holanda (2004).
El millor: el salt a la fama que li va proporcionar “Con la luna llena”.
El pitjor: un incident en un avió que va arribar als jutjats.

L’asturià Melendi és un dels intèrprets més populars del pop comercial espanyol del segle XXI. El cantant d’Oviedo, amic del pilot de Fórmula 1 Fernando Alonso, a qui va dedicar el tema “El Nano”, va aconseguir el salt a la fama quan la seva peça “Con la luna llena” va ser elegida com a banda sonora d’una de les edicions de la Vuelta Ciclista a Espanya. Melendi, cèlebre també pels seus concerts, ha assolit igualment un important èxit a l’Amèrica Llatina.  

domingo, 4 de septiembre de 2016

ROGER WATERS






Lloc de naixement: Great Bookham (Anglaterra).
Dècades: 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: rock progressiu, rock psicodèlic, art rock i òpera rock.
Principal àlbum: Amused to death (1992).
El millor: una de les indiscutibles estrelles del rock progressiu.
El pitjor: els problemes amb els seus excompanys de Pink Floyd.

Fundador de la mítica banda anglesa Pink Floyd, Roger Waters es va convertir en el líder del quartet arran de la marxa de Syd Barrett i el paper del baixista va ser clau en històrics àlbums com “The dark side of the moon”, “Wish you were here” o sobretot “The wall”, després del qual es van tensar les seves relacions amb la resta de membres del grup. Ja en solitari, ha revisat algunes de les obres de la formació progressiva britànica, ha realitzat llargues i espectaculars gires i ha editat tres àlbums d’estudi.  

jueves, 4 de agosto de 2016

LES 10 MILLORS CANÇONS DE BOB DYLAN












1. Visions of Johanna
(1966 - folk)

2. Lay lady lay
(1969 - country rock)

3. One of us must know (sooner or later)
(1966 - folk)

4. Just like a woman
(1966 - folk)

5. Like a Rolling Stone
(1965 - folk rock)

6. Knockin’ on heaven’s door
(1973 - folk rock)

7. Hurricane
(1976 – folk rock)

8. Blowin’ in the wind
(1963 – folk)

9. Girl for the north country
(1963 – folk)

10. Sad eyed lady of the lowlands
(1966 – folk)

martes, 2 de agosto de 2016

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: LA MORT DE SID VICIOUS













Malgrat que la trajectòria clàssica del quartet punk anglès The Sex Pistols amb prou feines va arribar a l’any de vigència, el grup va tenir prou temps per realitzar un canvi en el lloc de baixista, amb la incorporació del peculiar Sid Vicious, que abans havia tocat la bateria amb la banda Siouxsye & the Banshees, per Glen Matlock. 

En el més pur estil “do it yourself”, Sid a penes sabia tocar el baix, tan sols uns acords, però aquest fet no li va impedir formar varis mesos part de la banda britànica més polèmica de tots els temps i, fins i tot, de portar a terme algun treball en solitari, per exemple amb la interpretació d’un dels covers més estranys del clàssic “My way”, el tema al qual Frank Sinatra va donar plena celebritat.

De forma paral·lela al seu èxit musical, Vicious, de nom verdader John Simon Ritchie, va viure una perillosa, turmentada i destructiva relació amb l’alemanya Nancy Spungen, addicta a l’heroïna, substància amb la qual també es va veure involucrat el component de The Sex Pistols. Després que el grup es dissolgués en una caòtica gira nord-americana, el baixista i la seva parella, que també li va fer de representant, es van instal·lar a l’hotel Chelsea de Nova York, on un matí Spungen va ser trobada morta arran d’una ferida d’arma blanca.

Vicious, malgrat els dubtes que oferia el cas, va ser empresonat per l’afer, si bé el pagament d’una fiança li va retornar la llibertat, la qual va tornar a perdre arran d’un enfrontament amb Todd Smith, germà de la cantant i compositora Patti Smith. Després d’una festa per celebrar la seva nova sortida del presidi, Sid va morir per una sobredosi d’heroïna, sembla ser que subministrada per la seva pròpia mare. 

domingo, 31 de julio de 2016

(WHITE MAN) IN HAMMERSMITH PALAIS













Grup: The Clash.
Any: 1978.     
Formació: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i Topper Headon.
Gènere: reggae punk. 
Àlbum d’estudi: cap.
El millor: indubtablement, una de les millors peces del quartet anglès.
El pitjor: finalment, no es va incloure en cap àlbum.

Després de gravar el primer àlbum de títol homònim, The Clash va editar el senzill “(White man) in Hammersmith Palais”, que, en un principi, havia de formar part del segon treball de llarga durada del grup punk britànic, “Give’em enough rope”, encara que finalment es va decidir no incloure’l. Joe Strummer, cantant i colíder de la banda anglesa, es va inspirar alhora de composar el tema en una visita que va realitzar al local londinenc Hammersmith Palais, on va poder presenciar una actuació reggae. No és estrany, doncs, que la cançó compti amb uns evidents aires del gènere sorgit a l’illa de Jamaica, acompanyat del ritme també caribeny de l’ska. Amb “(White man) in the Hammersmith Palais”, The Clash va començar a demostrar que no era simplement una formació punk més i que el seu repertori musical anava molt més lluny, interpretant Strummer, anys més tard, la peça amb el seu nou grup The Mescaleros.    

jueves, 21 de julio de 2016

NEW GOLD DREAM (81 / 82 / 83 / 84). ÀLBUM
















Grup: Simple Minds.
Any: 1982.     
Formació: Jim Kerr, Charlie Burchill, Derek Forbes i Michael McNeil.    
Àlbum d’estudi anterior: Sister feelings call (1981).
Àlbum d’estudi posterior: Sparkle in the rain (1984).  
El millor: per a alguns experts, el moment àlgid del grup escocès.
El pitjor: una deriva posterior que no va agradar tothom.

El quartet de Glasgow Simple Minds, liderat pel carismàtic cantant Jim Kerr, va tenir els seus inicis en l’escena de la new wave i, més concretament, en el gènere del synth pop, estil en què va editar el reivindicat àlbum “New gold Dream (81 / 82 / 83 / 84)”, que segons alguns entesos va suposar el cim creatiu de la banda escocesa. El treball, que va arribar al número tres de les llistes britàniques, però va tenir molt poc ressò als Estats Units, va extreure tres singles, “Promised a miracle”, “Glittering prize” i “Someone, somewhere in summertime”, les cançons més emblemàtiques del disc juntament amb la pista que li dóna títol. Posteriorment, Simple Minds deixaria enrere els postulats postpunk i s’endinsaria en un pop – rock de caràcter èpic semblant al dels irlandesos U 2, reconversió que no va satisfer alguns fans. 

martes, 19 de julio de 2016

ARA MALIKIAN
















Lloc de naixement: Beirut (Líban).
Dècades: 90, 00 i 10.
Gèneres: clàssica.    
El millor: reconeixement a nivell mundial.
El pitjor: els seus inicis al devastat Líban natal.

Violinista d’origen armeni nascut al Líban, Ara Malikian està considerat un dels millors músics del món en el seu instrument, havent guanyat un munt de concursos, actuat en emblemàtiques places com Nova York, Londres, París, Madrid o Barcelona o en festivals com els de Sant Sebastià o Praga. Malikian, que ha estat acompanyat per orquestres com les simfòniques de Madrid o del Vallès, ha participat en les bandes sonores dels films ”Hable con ella” o “La mala educación”, tots dos dirigits per Pedro Almodóvar.