martes, 4 de octubre de 2016

VENENO











Lloc de fundació: Sevilla (Andalusia).
Formació: Kiko Veneno (veu i guitarra), Raimundo Amador (guitarra i veu) i Rafael Amador (veu i guitarra).
Dècades: 70.
Gèneres: flamenc rock i fusió.         
Únic àlbum d’estudi: Veneno (1977).
Solistes que origina: Kiko Veneno, Raimundo Amador i Rafael Amador.
El millor: un disc històric.
El pitjor: no en van gravar cap més.

Tres dels millors músics de la història de la música popular espanyola, Kiko Veneno i els germans Raimundo i Rafael Amador, van formar un fugaç trio que va gravar un únic disc de títol homònim, el qual ha passat a la història perquè algunes publicacions l’han elegit com el millor àlbum espanyol de tots el temps, malgrat que al seu dia el treball va passar bastant desapercebut. Posteriorment, Kiko, amb una carrera autònoma brillant, va col·laborar de nou amb Raimundo, un excel·lent guitarrista.

domingo, 2 de octubre de 2016

BEYONCE











Lloc de naixement: Houston (Estats Units).
Dècades: 00 i 10.
Gèneres: pop, dance pop, rythm & blues, soul i funk.        
Principals àlbums: Beyoncé (2013) i Lemonade (2016).
El millor: uns números impressionants.
El pitjor: una carrera molt comercial.

La cantant, ballarina, compositora i productora texana Beyonce Knowles va aconseguir la fama com a veu solista del grup femení de rythm & blues Destiny’s Child, la desaparició del qual va donar pas a una carrera autònoma brillant i espectacular, en la qual cal ressaltar que els seus cinc àlbums han arribat tots ells al lloc més alt de les llistes nord-americanes de Billboard, tres dels quals han assolit també el número u al rànquing britànic, i ha aconseguit guanyar cinc premis Grammy.  

jueves, 29 de septiembre de 2016

LES 10 MILLORS CANÇONS DE NEIL YOUNG












1. After the gold rush
(1970 – folk rock)

2. Alabama
(1972 – folk rock)

3. Down by the river
(1969 – folk rock)

4. Tired eyes
(1975 – folk rock)

5. Hey hey, my my (into the Black)
(1979 – rock)

6. Only Love can break your heart
(1970 – folk rock)

7. When you dance i can really Love
(1970 – folk rock)

8. Heart of gold
(1972 – folk)

9. Rockin’ in the free world
(1989 – rock)

10. Ambulance blues
(1974 – folk rock)

martes, 27 de septiembre de 2016

FASES DE LA MÚSICA ROCK: L’ANGOIXA DE IAN CURTIS











Ian Curtis es va convertir en cantant del grup Warsaw, que havien fundat prèviament a Manchester el guitarrista Bernard Sumner, el baixista Peter Hook i el bateria Stephen Morris. Un mesos més tard, el quartet va canviar la seva denominació per la de Joy Division, una vegada es va erigir com una de les bandes cabdals de l’escena britànica del postpunk.

Durant la curta vigència del grup anglès, Curtis es va veure involucrat en un intens triangle amorós, doncs, després de casar-se amb una noia del seu barri, sent ja el vocalista de Joy Division es va enamorar d’una altra dona, fet que li va provocar una profunda angoixa i una gran inestabilitat psicològica, que va repercutir seriosament en la breu història de la formació.

En moltes de les peces que Curtis va composar es podia reflectir l’angoixa que patia el cantant, envoltades d’una densa, turmentada i gairebé irrespirable atmosfera, encara que curiosament va ser en l’extraordinària cançó “Love will tear us apart”, potser el tema més comercial i accessible de Joy Division, on es poden constatar de forma més clara i diàfana els problemes sentimentals per als quals aleshores passava Ian.

Després de la confecció del segon i últim àlbum del quartet de Manchester, “Closer”, que va seguir al magnífic “Unknown pleasures”, un dels millors treballs de la història del rock, i abans d’emprendre una gira pels Estats Units, Curtis va decidir posar punt i final a la seva vida. Els altres tres components de la banda, però, lluny d’enfonsar-se, van continuar endavant amb el nom de New Order, deixant enrere els postulats sinistres i foscos del  postpunk i convertint-se en una de les formacions clau de la música dance.        

domingo, 25 de septiembre de 2016

GET TOGETHER















Grup: The Youngbloods.
Any: 1967.     
Formació: Jesse Colin Young, Jerry Corbitt, Lowell Levinger i Joe Bauer.
Gènere: folk rock psicodèlic.
Àlbum d’estudi: The Youngbloods. 
El millor: el gran èxit de la banda nord-americana.
El pitjor: una de les poques vegades que el quartet va aconseguir el focus comercial.

Cançó composta per Dino Valenti, la versió que en va fer el quartet novaiorquès The Youngbloods va suposar el moment més popular del grup nord-americà, format en els bohemis ambients del barri de Greenwich Village de la gran urbs de l’est dels Estats Units. “Get together”, tema folk amb importants i evidents tocs de psicodèlia, tracta de la pau i la germanor, fet gens estrany si tenim en compte que la peça va ser escrita durant el període àlgid de la contracultura hippy, és a dir, en el segon lustre de la dècada dels 60. La cançó va suposar un breu període de fama per a The Youngbloods, que la va registrar en el seu àlbum inicial, doncs posteriorment la formació, que es va traslladar a San Francisco, seu inicial del flower power, es mantindria en un pla allunyat dels grans corrents comercials. 

jueves, 22 de septiembre de 2016

A NEW MORNING
















Grup: Suede.
Any: 2002.     
Formació: Brett Anderson, Richard Oakes, Mat Osman i Simon Gilbert.   
Àlbum d’estudi anterior: Head music (1999).
Àlbum d’estudi posterior: Bloodsports (2012).  
El millor: bones opinions de la crítica.
El pitjor: un període complicat per a la banda.

Després del boom del brit pop, època en què Suede va ser-ne una de les bandes cabdals i va editar els històrics àlbums de títol homònim, “Dog man star” i “Coming up”, el grup londinenc, que ja havia perdut el guitarrista Bernard Butler, un dels seus líders, més tard de la gravació del segon dels treballs descrits, transitava per un període més inestable i irregular, circumstància que es va poder apreciar tant a “Head music” com en l’obra analitzada, de la qual no en va formar part el teclista i guitarrista Neil Codling, que posteriorment tornaria a la formació. Malgrat que “A new morning” va comptar amb bones crítiques, no està considerat un dels millors àlbums de Suede, que seguidament es prendria un parèntesi en la seva trajectòria. El disc va extreure dos singles, “Positivity” i “Obsessions”, encara que la meva cançó preferida és “Lost in TV”.   

martes, 20 de septiembre de 2016

MACACO











Lloc de naixement: Barcelona (Barcelonès).
Dècades: 90, 00 i 10.
Gèneres: pop, rock, funk, rumba, ska, reggae, rap, electrònica, world music i fusió.      
Principal àlbum: Puerto presente (2009).
El millor: fusió de molts estils.
El pitjor: potser una oferta una mica saturada.

El barceloní Daniel Carbonell, conegut amb el sobrenom de Macaco i excomponent del grup Ojos de Brujo, ha aconseguit un important èxit, tant a l’estat espanyol com a l’Amèrica Llatina, mitjançant un profund encreuament de gèneres, entre els quals hi destaquen rock, rumba, ska i reggae. L’intèrpret, que ha reclutat músics d’arreu del món i ha cantant en un munt de llengües, ha guanyat diversos premis i ha alternat un públic que va des dels 40 Principales als sectors alternatius.