martes, 12 de septiembre de 2017

MIG SEGLE DEL FESTIVAL DE LA PAU I L’AMOR










Era juny de l’any 1967 i, de fet, encara no havia començat l’estació estival, però els concerts celebrats a la localitat californiana de Monterey, al sud de San Francisco, bressol de la contracultura hippy, van servir per inaugurar el que avui es coneix com l’estiu de la pau i l’amor.

John Philips, fundador i líder del quartet The Mamas & the Papas, que poc abans havia compost el tema “San Francisco”, himne hippy interpretat per Scott McKenzie, va ser l’organitzador del certamen, que va comptar amb la participació, a més de la seva formació, del músic indi Ravi Shankar, de l’estrella soul Otis Redding, poc abans de morir en un accident aeri; del duo Simon & Garfunkel, de les dues bandes més genuïnes del flower power, The Grateful Dead i Jefferson Airplane; del conjunt britànic The Who, en el seu debut en terres americanes; de The Big Brother & the Holding Company, amb una genial i enèrgica Janis Joplin (foto), i del trio Jimi Hendrix Experience, en què l’espectacular guitarrista de Seattle va cremar el seu instrument.

L’esdeveniment celebrat a Monterey, que va ser enregistrat en disc i film, va ser clau perquè hi tingués lloc una de les èpoques d’or dels concerts a l’aire lliure, en un període en què van organitzar-se els festivals d’Altamont, també a Califòrnia, i el de l’illa de Wight, al Regne Unit, i el que es va celebrar a Woodstock, a l’estat de Nova York, un multitudinari fenomen on hi van acudir aproximadament mig milió de persones, en allò que es considera la culminació de l’era hippy, però també l’inici de la seva decadència.

L’any 1967 va ser un dels més importants de la cultura pop – rock, si tenim en compte que, a part del festival de Monterey, hi van tenir lloc fites com la cançó “A wither shade pof pale”, del grup britànic Procol Harum, i històrics àlbums com “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band, de The Beatles; el debut homònim de The Doors, la primera gravació en gran format de Pink Floyd, el psicodèlic “The piper and the gates of dawn”, sota la inspiració de Syd Barrett i en ple Swinging London; “The Velvet Underground & Nico”, el primer treball de la banda novaiorquesa, i les primeres dues obres de Jimi Hendrix Experience, “Are you experienced ?” i “Axis: bold as love”, sense oblidar els inicis de gèneres com el rock progressiu i simfònic, el rock dur o el jazz rock. 

lunes, 11 de septiembre de 2017

STAND BY ME
















Intèrpret: Ben E. King.
Any: 1961.     
Gènere: soul.  
Àlbum d’estudi: Don’t play that song.  
El millor: clàssic inqüestionable.
El pitjor: King és fonamentalment conegut per aquesta peça.

Molt influït per l’estil del mític Sam Cooke, Ben E. King va composar, amb Jerry Leiber i Max Stoller, el tema “Stand by me”, reconegut avui com un dels grans clàssics de la música popular del segle XX. L’emotiva peça va assolir el número u a les llistes de Billboard, pel que fa al rànquing de rythm & blues, es va alçar fins el número quatre, quant a la classificació general, i va entrar en el top 30, pel que respecta als singles més venuts a la Gran Bretanya. “Stand by me” va ser objecte de vàries versions, entre les quals cal destacar les de l’artista italià Adriano Celentano, coneguda com a “Pregherò”; del cantant valencià Bruno Lomas, del llegendari John Lennon o del grup The Drifters, sense oblidar que va formar part de la banda sonora del film d’idèntic títol, de Rob Reiner, que va propiciar que la cançó tornés al top 10 nord-americà. 

jueves, 7 de septiembre de 2017

PORTISHEAD (ÀLBUM)
















Grup: Portishead.
Any: 1997.     
Formació: Beth Gibbons, Adrian Utley i Geoff Barrow.  
Àlbum d’estudi anterior: Dummy (1994).
Àlbum d’estudi posterior: Third (2008).  
El millor: èxit de crítica i públic.
El pitjor: no van gravar el següent àlbum fins 14 anys més tard.

El trio britànic Portishead va debutar amb l’àlbum “Dummy”, de característiques hipnòtiques, claustrofòbiques i d’atmosfera molt densa, que va situar en un primer pla el gènere del trip hop i el qual va influenciar un gran número d’intèrprets del decenni dels 90 del segle XX. Tres anys més tard, la formació anglesa va realitzar el seu segon treball, de títol homònim, que va seguir la línia del seu antecessor, tot i que potser compta amb pistes, entre les quals s’utilitza la tècnica del sample, una mica més accessibles. Després del seu segon disc de llarga durada, molt aclamat per la crítica, número dos al Regne Unit i 21 als Estats Units, Portishead es va prendre un llarguíssim descans, doncs el següent àlbum no el va gravar fins 14 anys més tard. En l’obra analitzada hi prenen part peces com “Cowboys”, “All mine”, “Over”, “Humming” o “Only you”-

martes, 5 de septiembre de 2017

BETTY MISIEGO













Lloc de naixement: Lima (Perú).
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Gèneres: cançó melòdica.   
Principal àlbum: La cita (1979).
El millor: el segon lloc al festival d’Eurovisió.
El pitjor: perdre el primer arran de la votació espanyola.

Després d’abandonar el seu Perú natal, al qual va representar en el primer Festival de l’OTI, l’any 1972 a Madrid, Betty Misiego es va traslladar a Espanya, on va aconseguir els seus èxits més importants. L’any 1979, va ser l’aposta espanyola per al Festival d’Eurovisió a Jerusalem, en què va assolir el segon lloc amb la peça “Mi canción”, després que el jurat de RTVE donés al triomf a Israel. 

domingo, 3 de septiembre de 2017

NORAH JONES














Lloc de naixement: Nova York (Estats Units).
Dècades: 00 i 10.
Gèneres: pop, jazz, blues, soul, folk i country.        
Principals àlbums: Feels like home (2004) i Not too late (2007).
El millor: un munt de premis Grammy.
El pitjor: millor la dècada anterior.

Filla del músic indi Ravi Shankar, Norah Jones, criada a Texas i establerta posteriorment a Nova York, va ser una de les artistes més populars del primer decenni de l’actual segle, en una trajectòria en què ha utilitzat diferents gèneres com jazz, blues, country o folk. Jones ha exercit de cantant, pianista, compositora i actriu, destacant en aquest apartat el seu paper protagonista al film “The blueberry nights”, amb Jude Law. 

jueves, 3 de agosto de 2017

LES 50 MILLORS CANÇONS D’INTÈRPRETS I GRUPS CATALANS (ACTUALITZACIÓ)











Amics de les Arts, els
Casa en venda
Amics de les Arts, els
Els ocells
Amics de les Arts, els
Ja no ens passa
Amics de les Arts, els
La merda se’ns menja
Amics de les Arts, els
Liverpool
Amics de les Arts, els
Louisiana o els camps de cotó
Bars
Foc al cor
Companyia Elèctrica Dharma
La presó del rei de França
Gossos
La nit s’acaba
Llach, Lluís
El bandoler
Llach, Lluís
Que tinguem sort
Llach, Lluís
Si arribeu
Llach, Lluís
Viatge a Ítaca
Lone Star
Mi calle
Loquillo y los Intocables
Rock’n roll star
Loquillo y los Trogloditas
Cadillac solitario
Loquillo y los Trogloditas
El rompeolas
Loquillo y los Trogloditas
Siempre libre
Love of Lesbian
Niña inmantada
Love of Lesbian
Una tarde en el parque
Love of Lesbian
Universos infinitos
Manel
Ai Dolors !
Manel
Aniversari
Manel
Banda de rock
Manel
Corrandes de la parella estable
Manel
El mar
Manel
La bola de cristall
Mas, Roger
El rei de les coses
Mas, Roger
Si tu m’ho dius
Mishima
Qui n’ha begut
Pets, els
La mort em ve a buscar
Pets, els
Una fiblada a la pell
Serrat, Joan Manuel
Ara que tinc 20 anys
Serrat, Joan Manuel
La tieta
Serrat, Joan Manuel
Temps era temps
Serrat, Joan Manuel
Tu nombre me sabe a hierba
Sidonie
Centinelas
Sidonie
Let it flow
Sisa, Jaume
L’home dibuixat
Sisa, Jaume
Qualsevol nit pot sortir el sol
Sopa de Cabra
Cada Minut
Sopa de Cabra
El far del sud
Sopa de Cabra
Els teus somnis
Sopa de Cabra
M’enganxo
Sopa de Cabra
Mala sang
Último de la Fila, el
Aviones plateados
Último de la Fila, el
Insurrección
Último de la Fila, el
Lápiz y tinta
Último de la Fila, el
Los ángeles no tenen hélices
Último de la Fila, el
Mar antiguo

A la foto, Els Amics de les Arts, qui més cançons aporta juntament amb Manel. 

martes, 1 de agosto de 2017

LES 10 MILLORS CANÇONS DEL MOVIMENT HIPPY














1. A wither shade of pale
(Procol Harum – 1967)

2. Piece of my heart
(Big Brother & the Holding Company - 1968)

3. My back pages
(The Byrds – 1967)

4. Samba pa tí
(Santana – 1970)

5. Little wing
(Jimi Hendrix Experience – 1967)

6. Almost cut my hair
(Crosby, Stills, Nash & Young – 1970)

7. Maybe the people would be the times between Clark & Hilldale
(Love – 1967)

8. White rabbit
(Jefferson Airplane – 1967)

9. A woman left lonely
(Janis Joplin – 1970)

10. After the goldrush
(Neil Young – 1970)

A la foto, Procol Harum.