LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: QUEEN

El grup britànic, durant tota la seva època clàssica, és a dir, fins a la mort del seu cantant i líder, va estar compost per Freddy Mercury (veu), Brian May (guitarra), John Deacon (baix) i Roger Taylor (bateria). Durant la dècada dels 70, sens dubte, el seu millor període, la banda anglesa va editar àlbums com “A night at the opera”, “A day at the races” o “Jazz”.

Durant el decenni següent, tal com va succeir en un munt d’altres formacions, com per exemple Dire Straits o The Police, el quartet londinenc va optar per un estil més comercial i sofisticat, en una etapa en què Queen es va distingir per ser un dels grups que més van usar la moda del videoclip i en què va realitzar una de les actuacions estel·lars del festival benèfic Live Aid, a l’antic estadi londinenc de Wembley.

La mort, a causa de la sida, de Mercury, que igualment va tenir una experiència en solitari, no va significar el final de la banda anglesa, que va continuar amb els vocalistes Paul Rodgers, exlíder de Free i Bad Company, i Adam Lambert, tot i que Deacon ho va deixar estar.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ROXY MUSIC

Roxy Music va ser, juntament amb Genesis, la part més intel·lectual del glam rock, sent el grup fundat pel cantant i pianista Bryan Ferry, l’especialista en sintetitzadors i noves tecnologies Brian Eno, el guitarrista Phil Manzanera, el baixista Graham Simpson, el bateria Paul Thompson i el saxofonista Andy Mackay. Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleasure”, Eno, arran de clares diferències amb Ferry, va abandonar la banda per iniciar una reivindicada carrera, en què ha sobresortit la seva faceta de productor.

Amb Ferry com a indiscutible líder, el conjunt britànic va editar treballs com “Stranded”, “Country life” i “Siren”, després del qual hi va haver una primera separació, aprofitada per Bryan per portar a terme la seva primera experiència en solitari, per tornar més tard, amb Ferry, Manzanera, Thompson i Mackay, com una formació caracteritzada per l’elegància, la sofisticació i la pulcritud, que molt bé van mostrar les obres “Manifesto”, “Flesh and Blood” i “Avalon” i les quals es van fusionar perfectament amb l’estil de crooner del seu vocalista.   

DANCING QUEEN

Grup: Abba.

Any: 1976.     

Formació: Benny Andersson, Björn Ulvaeus, Agnetha Fältskog i Anni – Frid Lyngstad.   

Gènere: dance pop.

Àlbum d’estudi: Arrival.   

El millor: sense cap mena de dubte, la millor cançó del quartet suec.

El pitjor: no asseguraria que fos la més popular.

No he estat mai un seguidor del grup escandinau Abba, doncs el seu tipus de música, molt proper al boom que va tenir la disco music en el segon lustre dels anys 70 del segle XX, no ha estat en cap moment un dels meus preferits, tot i que hi tinc un gran respecte. Podria afirmar que l’únic tema del quartet suec que sempre ha estat entre les meves cançons favorites és “Dancing queen”, extreta de l’àlbum Arrival i composta, com totes les altres peces de la formació, per Benny Andersson i Björn Ulvaeus, que en aquest cas van rebre el suport d’Stig Andersson. El single va ser número u en un munt d’estats, entre els quals Gran Bretanya, Estats Units, Canadà, Espanya o Austràlia, on el conjunt nòrdic va ser un autèntic fenomen de masses.