lunes, 26 de octubre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: FLEETWOOD MAC


 








En plena era hippy, tres músics sorgits dels Bluesbreakers de John Mayall, el virtuós guitarrista i cantant Peter Green, el baixista John McVie i el bateria Mick Fleetwood, van fundar, juntament amb el cantant, guitarrista i pianista Jeremy Spencer, el grup Fleetwood Mac. No obstant, Green, a causa de l’abús de substàncies al·lucinògenes, va entrar en una fase crítica i inestable, en una deriva semblant a la que va patir Syd Barrett, el primer líder de Pink Floyd, i va haver de deixar-ho estar.

En una etapa de transició, en què van entrar i sortir del grup varis components, van anar arribant la cantant i pianista Christine Perfect, que es va casar amb McVie; el vocalista i guitarrista Lindsay Buckingham i la cantant Stevie Nicks, que aviat es va erigir com la principal intèrpret del conjunt britànic, que va triomfar espectacularment amb els àlbums “Rumours” i el doble “Tusk”, en una època en què el quintet va tenir més èxit als Estats Units que no pas al seu propi país, fonamentalment per la deriva comercial que va tenir, fet que va assolir el seu punt àlgid en el treball “Tango in the night”. 


jueves, 22 de octubre de 2020

GRANS GUITARRISTES DE LA HISTÒRIA: EDDIE VAN HALEN


 








El hard rock i el heavy metal, entre altres peculiaritats, s’ha caracteritzat sempre per l’enorme quantitat de grans guitarristes que hi han sorgit, entre els quals es podrien anomenar Jimi Page (Led Zeppelin), Richie Blackmore (Deep Purple i Rainbow) o Angus Young (AC / DC). En aquest grup també s’hi troba el recentment desaparegut Eddie van Halen, nascut a la ciutat holandesa d’Amsterdam, però de petit emigrat a l’estat nord-americà de California, on va fundar la banda que porta el seu cognom, juntament amb el seu germà Alex (bateria), el carismàtic David Lee Roth (veu) i Michael Anthony (baix). El quartet va triomfar, a finals del decenni del 70 del passat segle XX, amb una versió del clàssic “You really got me”, de The Kinks, però la gran fama li va arribar mitjan la dècada dels 80, gràcies a l’àlbum “1984” i, sobretot, el súper hit “Jump !”, on Eddie va fer un ús exhaustiu dels sintetitzadors.

Una cançó: Jump ! (Van Halen).

Un àlbum: 1984 (Van Halen).


miércoles, 21 de octubre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL CBGB


 






L’empresari nord-americà Hilly Kristall va inaugurar al bohemi, intel·lectual i artístic barri de Greenwich Village, al districte novaiorquès de Manhattan, el local CBGB, com les sigles indiquen, en un principi especialitzat en la música country, blues i bluegrass.

S’ha comentat alguna vegada que el líder del grup Television, Tom Verlaine, va convèncer un dia Kristall perquè convertís l’establiment en el feu del punk i la new wave de la gran urbs de la costa est dels Estats Units, per la qual cosa el CBGB va acollir actuacions de John Cale, Patti Smith, Ramones, Talking Heads, Blondie o els mateixos Television, entre molts d’altres.

Tanmateix, fa uns anys, a causa de l’especulació immobiliària i malgrat l’esforç d’alguns artistes, com la pròpia Smith, el local va desaparèixer.


martes, 20 de octubre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: BLONDIE


 






El grup Blondie va ser probablement la formació més popular durant els períodes marcats pel punk i la new wave a la gran urbs de Nova York. La seva cantant, la llavors molt famosa Deborah Harry, va ser la gran icona de la banda nord-americana i va suposar un important ajut perquè el conjunt assolís un important èxit, però també va amagar una mica la innegable qualitat de moltes de les cançons de l’associació o la sensacional veu de la pròpia intèrpret.

A part de Harry, l’altre membre clau del grup va ser Chris Stein, guitarrista, principal compositor del combo novaiorquès i durant uns anys parella sentimental de la vocalista. La formació nord-americana la van completar inicialment Gary Valentine (baix), Clem Burke (bateria) i Jimmy Destri (teclats), entrant més tard Frank Infante (guitarra) i  Nigel Harrison (baix), i va triomfar amb treballs com “Plastic letters” i molt especialment “Parallel lines”, un dels discs emblemàtics d’aquella etapa de la música pop – rock.

Després d’arribar a nivells comercials força significatius, la banda es va dissoldre i Debbie va tenir una carrera en solitari que va quedar lluny de l'èxit, pel que fa aspectes de fama i popularitat, que va aconseguir amb els seus antics companys.


domingo, 18 de octubre de 2020

SARA


 








Grup: Fleetwood Mac.

Any: 1979.     

Formació: Stevie Nicks, Lindsay Buckingham, John McVie, Christine Perfect i Mick Fleetwood.   

Gènere: rock.

Àlbum d’estudi: Tusk. 

El millor: un dels clàssics d’una banda que llavors es trobava en el seu període àlgid.

El pitjor: no va ser el primer senzill de l’àlbum.

Fleetwood Mac havia estat fundat a finals de la dècada dels 60 per tres exmúsics dels Bluesbreakers de John Mayall: el genial guitarrista Peter Green, el baixista John McVie i el bateria Mick Fleetwood. Després de la marxa de Green, molt perjudicat per les drogues de caire al·lucinogen com l’LSD, van anar incorporant-se al conjunt britànic la cantant i pianista Christine Perfect, que va casar-se amb McVie; la vocalista Stevie Nicks i el cantant i guitarrista Lindsay Buckingham, que van donar una aire més comercial i accessible a la banda. El quintet va tenir dos moments culminants, els de les confeccions dels àlbums “Rumours” i “Tusk”, destacant en aquest darrer, de format doble, el single "Sara", una composició de Nicks, dedicada a una vella amiga, que, tot i que no va ser el primer senzill de l’obra, ha acabat convertint-se en una de les peces més populars del conjunt anglès, que va acabar tenint més popularitat als Estats Units que no pas al seu propi país.


jueves, 15 de octubre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: TALKING HEADS


 





Hi va haver una part important del punk novaiorquès que va tenir un caràcter molt diferent al clàssic britànic, doncs va comptar amb unes característiques intel·lectuals, arty i força complexes, lluny de la simplicitat i senzillesa del que van portar a terme formacions com, per exemple, Ramones, The Sex Pistols o Damned. D’aquella branca, que de certa manera es va fusionar amb la new wave, va destacar fonamentalment el quartet Talking Heads.

El conjunt nord-americà va estar format pel carismàtic cantant i guitarrista David Byrne, el guitarrista Jerry Harrison, la baixista Tina Weymouth i el bateria Chris Frantz. Després d’històrics treballs com l’inicial “Talking Heads 77”, “More songs about buildings and food¨, “Fear of music” i “Remain in light”, ja molt influenciat per la world music d’origen llatinoamericà i africà, que seria una constant en la trajectòria en solitari de Byrne, la banda es va dissoldre, moment en què Weymouth i Frantz, també parella sentimental, van fundar la formació Tom Tom Club.


miércoles, 14 de octubre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: TELEVISION


 






S’ha comentat alguna vegada que el cantant, guitarrista i líder del quartet Television, Tom Verlaine, és qui va convèncer Hilly Kristall, propietari del local CBGB, ubicat al districte de Manhattan, perquè canviés l’orientació musical de l’establiment, fonamentada en el country, el bluegrass i el blues, com les seves sigles indiquen, i es convertís en el feu del punk i la new wave de Nova York.

Television el van fundar Verlaine, Richard Lloyd (guitarra), Fred Smith (baix) i Billy Ficca (bateria). La banda novaiorquesa va debutar amb un històric, influent i excel·lent àlbum, “Marquee moon”, un dels millors treballs de la història de la música rock, que conté la majestuosa peça d’idèntic títol, però que es va vendre molt poc i no va aconseguir situar-se en un lloc preferencial de les llistes de Billboard.

El grup nord-americà només editaria una obra més de llarga durada abans de la separació, “Adventures”, encara que tornaria fugaçment al cap d’uns anys. El quartet, molt influenciat per la llegendària banda The Velvet Underground, ha estat una referència per al cèlebre conjunt de rock alternatiu The Strokes.