LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: MIGUEL RÍOS

 

El cantant andalús Miguel Ríos ha estat un dels rockers més importants de la història de la música popular espanyola, però, curiosament, el seu primer gran triomf, al decenni dels 70, el va aconseguir amb la versió d’una obra clàssica, en ple auge del rock simfònic, com va ser la de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven, l’”Himne de l’alegria”, que fins i tot li va suposar un èxit a nivell internacional.

Tanmateix, la gran època de l’intèrpret granadí va tenir lloc durant la dècada dels 80, quan va obtenir un enorme èxit amb l’àlbum “Bienvenidos”, que conté la cançó que li dona títol i “El blues del autobús”, la seva millor composició, un treball que va ser un autèntic fenomen de masses que va convertir Ríos en un autèntic ídol, en un període en què fins i tot RTVE el va designar per presentar el programa “Que noche la de aquel año”, un repàs de la història del gènere pop – rock a l’estat espanyol.

GRANS VOCALISTES DE LA MÚSICA POP – ROCK: STEVE MARRIOTT

 

Cantant, guitarrista, compositor i líder de la llegendària banda britànica mod Small Faces, també composta pel baixista Ronnie Lane, el bateria Kenney Jones i el teclista Ian McLagan, Steve Marriott va ser un dels principals músics del Regne Unit durant la dècada dels 60 del segle XX i del període marcat pel swinging London. Després d’abandonar el reivindicat grup anglès, amb el qual va interpretar clàssics com “All or nothing”, “Itchycoo park”, “Tin soldier” i “Afterglow” i va editar àlbums com “There are but four Small Faces” o l’òpera rock “Ogdens’ nut gone flake ”, va fundar el conjunt de hard rock Humble Pie, amb el guitarrista Peter Frampton, el baixista Greg Ridley i el bateria Jerry Shirley, per seguir més tard en solitari, en una carrera truncada per la seva mort.

Una cançó: All or nothing (Small Faces).

Un àlbum: There are but four Small Faces (Small Faces).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ORQUESTRA ELÈCTRICA DHARMA

 

L’Orquestra Elèctrica Dharma va ser formada al barri barceloní de Sants per membres de la família Fortuny, concretament Joan (veu i saxofon), Lluís (trompeta, acordió i teclats), Maria (teclats) i els desapareguts Esteve (guitarra) i Josep (bateria). Els primers anys de l’associació van estar emmarcats en el moviment del rock laietà.

La Dharma, que ha comptat també amb músics com Carles Vidal (guitarra i baix), Pep Rius (guitarra), Iban Rodríguez (bateria) i Jordi Soley (teclats), ha practicat gèneres com el rock, el jazz, la psicodèlia o la música de cobla, ha tingut cert ressò internacional, va convertir en un autèntic himne “La presó del rei de França” i ha triomfat amb àlbums com “L’oucomballa” i, sobretot, “Catalluna”.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: JAUME SISA

 

El seu dia conegut com a poeta galàctic del Poble Sec, va ser significat com un dels “jutges” de la nova cançó catalana, però sobretot va obtenir una gran celebritat com a representant del rock laietà, època en què va gravar inqüestionables clàssics de la música popular en català com “L’home dibuixat” i el molt famós “Qualsevol nit pot sortir el sol”.

Jaume Sisa, que va brillar amb la banda sonora de l’obra teatral de Dagoll Dagom “La nit de Sant Joan”, va fer un gir en la seva carrera, quan amb el pseudònim de Ricardo Solfa va escriure i interpretar en llengua castellana, per tornar a l’idioma català en una època en què va ser un important referent per a compositors com Albert Pla, l’exmembre de l’Último de la Fila Quimi Portet i l’antic integrant d’Antònia Font Joan Miquel Oliver.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE WHO

 

- Baba O’Riley (Who’s next).

- Behind blue eyes (Who’s next).

- I can see for miles (The Who sell out).

- My generation (My generation).

- Pure and easy (Who’s next).

- The kids are alright (My generation).

- Won’t get fooled again (Who’s next).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: PAU RIBA

 

Com el seu contemporani Jaume Sisa, el mallorquí Pau Riba està considerat tant un dels “jutges” de la nova cançó catalana com un representant del moviment laietà i molts experts el signifiquen com un dels pioners de la música eminentment rock escrita i interpretada en català.

Riba, que va viure intensament la contracultura hippy, que va arrelar de forma notòria, encara que amb cert retard, a Catalunya i les illes Balears, va passar sobretot a la història per l’emblemàtic àlbum “Diòptria”, considerat per molts analistes, com els de la revista Enderrock, el millor disc de tots els temps en llengua catalana i en què hi va intervenir el grup Om, amb el genial guitarrista Toti Soler al capdavant.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: JOAN MANUEL SERRAT

 

El cantant i compositor del barri barceloní del Poble Sec va iniciar la seva carrera escrivint, com a membre dels 16 jutges de la nova cançó, les seves lletres en català, en una època en què va aconseguir gran rellevància amb l’àlbum “Ara que tinc 20 anys” i peces com “Temps era temps”, “La Tieta” o “Paraules d’amor”.

Posteriorment, Serrat va composar i també interpretar en llengua castellana, quan per exemple va adaptar versos de poetes com Antonio Machado i Miguel Hernández, i ha portat a terme una llarga, prolífica, admirada i elogiada trajectòria, en la qual ha anat alternant els dos idiomes i ha acabat sent una llegenda a l’estat espanyol, en què ha col·laborat amb cantants com Víctor Manuel, Ana Belén, Miguel Ríos o Joaquín Sabina.