miércoles, 13 de octubre de 2021

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE JOHN LENNON DESPRÉS DE THE BEATLES


 








- Imagine (Imagine).

- Jealous gay (Imagine).

- Mind games (Mind games).

- Mother (John Lennon / Plastic Ono Band).

- Oh Yoko ! (Imagine).

- Starting over (Double fantasy).

- Woman (Double fantasy).


martes, 12 de octubre de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SOPA DE CABRA


 








El grup es va formar a la citat de Girona amb el cantant Gerard Quintana, els guitarristes Josep Thió i Joan Ninyín Cardona, el baixista Francesc Cuco Lisisic i el bateria Josep Bosch. El quintet va triomfar espectacularment amb la cançó “L’Empordà”, que es va incloure en el primer àlbum de la formació de títol Homònim, al que van seguir treballs com “La roda”, “Al·lucinosi” o “Sss”.

El conjunt gironí, que va actuar en el concert del Palau Sant Jordi de Barcelona, va experimentar un intent fallit de triomfar a l’estat espanyol amb un disc en castellà, va marcar una important evolució amb l’obra “Plou i fa sol”, va optar per la separació, moment en què Quintana es va llançar en solitari, i va tornar espectacularment amb tres actuacions al mateix Sant Jordi, en un període en què Jaume Peck Soler va substituir el desaparegut Cardona.


jueves, 7 de octubre de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SAU


 






El cantant barceloní Carles Sabater i el guitarrista osonenc Pep Sala van formar a Vic el duo Sau, que va trencar amb altres formacions, com els també vigatans Duble Buble, amb la decadència de la música popular en llengua catalana de la dècada dels 80 del passat segle XX, quan per exemple va tenir cert impacte el tema “No he nascut per a militar”.

Tanmateix, l’època daurada de Sau va tenir lloc al decenni dels 90, quan va ser un dels grups protagonistes de l’històric concert del Palau Sant Jordi de Barcelona, va editar treballs emblemàtics com “Quina nit !”, on es troba el clàssic “Boig per tu”, i “El tren de mitjanit” o va actuar en la clausura dels Jocs Olímpics de 1992. La mort de Sabater va significar lògicament el final del duo, moment en què Sala va formar La Banda del Bar i va continuar seguidament en solitari.


martes, 5 de octubre de 2021

JET


 






Lloc de fundació: Melbourne (Austràlia).

Formació: Nic Cester (veu i guitarra), Cameron Muncey (guitarra), Mark Wilson (baix) i Chris Cester (bateria).

Dècades: 00.

Gèneres: garage rock, rock dur i rock alternatiu.    

Principals àlbums: Get born (2003) i Shine on (2006).

El millor: l’èxit al seu país.

El pitjor: només tres àlbums d’estudi abans de la separació.

El quartet Jet va ser fundat a la ciutat de Melbourne, a l’estat de Victoria, i es va caracteritzar per una barreja de garage rock i hard rock, amb certa influència del llegendari grup de Sidney AC / DC. La banda liderada per Nic Cester va debutar amb l’àlbum “Get born”, número u a Austràlia, però només un èxit relatiu en països com el Regne Unit i els Estats Units i, després de tres treballs d’estudi i una trajectòria clarament descendent, el conjunt australià va optar per la dissolució.


lunes, 4 de octubre de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EUROPA A LA DÈCADA DELS 90


 





Es podria dir que el gran protagonisme de la música pop – rock pel que fa a l’Europa continental va ser el gènere techno, que van tenir un impacte extraordinari en estats com França, on va sorgir el duo Daft Punk (foto), i l’Alemanya reunificada, on la tradició de les noves tecnologies venia de llarg mitjançant formacions com Kraftwerk, Can o Neu !

El gran esclat de la música techno va tenir un aparador fonamental en diferents festivals, com el Sònar de Barcelona, i en les desfilades urbanes, anomenades love parades, entre les quals van destacar les de la ciutat suïssa de Zuric o la de la localitat alemanya de Duisburg, en què una de les seves edicions, concretament la de l’any 2010, va acabar en tragèdia i la mort de 21 participants.


domingo, 3 de octubre de 2021

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ESPANYA A LA DÈCADA DELS 90


 





Després del boom del pop – rock espanyol durant el decenni dels 80, amb el protagonisme de la movida madrilenya, però també amb la vital aportació de l’anomenat rock gallec, amb seu a la ciutat de Vigo, el panorama de la música popular de l’estat va transcórrer per una etapa bastant més calmada i assossegada.

Tanmateix, algunes de les figures de la dècada anterior van continuar plenament en actiu, com van ser els casos de Santiago Auserón (Radio Futura), José María Sanz Loquillo (Loquillo y los Intocables / Trogloditas), el desaparegut Antonio Vega (Nacha Pop), Alaska i Nacho Canut (Alaska y los Pegamoides / Dinarama), que van fundar el grup techno Fangoria, o Manolo García i Quimi Portet, els membres d’El Último de la Fila, que va passar llavors per una època esplendorosa, a la qual va seguir la separació.

No obstant, els anys 90 van ser per al pop – rock espanyol el període daurat de la música independent i alternativa, en una època en què el Festival Internacional de Benicàssim, al País Valencià, va tenir el seu moment àlgid (els barcelonins Sònar i Primavera Sound es van iniciar igualment en aquella dècada) i en què van destacar formacions com Los Planetas (foto), una de les grans bandes de la música popular de l’estat de tots els temps, a més de Sexy Sadie o Australian Blonde, que van preferir expressar-se en llengua anglesa.


viernes, 1 de octubre de 2021

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE L’ÚLTIMO DE LA FILA


 








- Aviones plateados (Enemigos de lo ajeno).

- El que canta su mal espanta (Astronomía razonable).

- Lápiz y tinta (Astronomía razonable).

- Los ángeles no tienen hélices (Enemigos de lo ajeno).

- Mar Antiguo (Astronomía razonable).

- Resurrección (Enemigos de lo ajeno).

- Ya no danzo al son de los tambores (Como la cabeza al sombrero).