LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ARCADE FIRE

 

Banda formada a Mont-real pel nord-americà Win Butler i la quebequesa Régine Chassagne, també parella sentimental, als quals es van unir Richard Reed Perry, Tim Kingsbury, Howard Bilerman i William Butler. La formació canadenca s’ha caracteritzat pel caràcter multi-instrumentista d’alguns dels seus components, sobretot de Chassagne, i l’ús d’aparells poc utilitzats en la música pop – rock com el violí, el violoncel, l’arpa o el xilòfon.

Després de tres magnífics àlbums, tots ells entre els millors treballs de la història del rock alternatiu, “Funeral”, “Neon bible” i “The suburbs”, quan ja eren membres del grup Jeremy Gara i Sarah Neufeld, mentre Bilerman havia marxat, Arcade Fire va realitzar un canvi brusc i radical, el qual va desconcertar a no pocs dels seguidors, i va optar per un estil de synth pop molt influenciat per la new wave dels anys 80 del passat segle, amb les obres “Reflektor” i “Everything now”.

A la foto, Win Butler i Régine Chassagne.

THE SWANS

 

Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).

Formació inicial: Michael Gira (veu i diferents instruments), Norman Westberg (guitarra), Henry Crosby (baix), Jonathan Kane (bateria i percussió) i Roli Mosimann (bateria i percussió).

Altres components bàsics: Jarboe (veu i teclats).

Dècades: 80 i 90.

Gèneres: postpunk, rock industrial, noise rock, rock experimental i rock alternatiu.     

Principals àlbums: Filth (1983) i Cop (1984).

El millor: plena autenticitat indie.

El pitjor: escàs ressò comercial.

Grup sorgit durant el període postpunk, la banda novaiorquesa The Swans, liderada pel cantant i multi-instrumentista Michael Gira, va destacar en els ambients més alternatius mitjançant uns concerts certament radicals. El conjunt nord-americà, que va fer un ús exhaustiu de l’experimentació, va assolir més atenció mediàtica amb la inclusió de la vocalista Jarboe, però aquest aspecte no va impedir una primera separació. Posteriorment, The Swans va tornar a l’activitat, però Gira va prescindir llavors de Jarboe.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: EL ROCK ALTERNATIU A LA PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XXI (REGNE UNIT)

 

D’una banda, quan va començar el segle XXI, el brit pop feia ja temps que no es trobava d’actualitat, però algunes de les formacions que van protagonitzar aquell corrent, com Oasis, Blur o Suede, tot i que més allunyades dels focus principals, es trobaven plenament actives.

D’altra banda van sorgir associacions que van comptar amb un enorme èxit durant els inicis de l’actual segle, algunes molt influenciades precisament pel brit pop, com van ser els casos de grups com Kaiser Chiefs, Snow Patrol (foto), Franz Ferdinand, Doves, The Editors, Supergrass, que havia tingut el seu debut en plena febre de la moda que va marcar bona part dels anys 90, i, molt especialment, Arctick Monkeys, potser el conjunt britànic de més èxit dels darrers temps.

 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: EL ROCK ALTERNATIU A LA PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XXI (AMÈRICA DEL NORD)

 

Malgrat que la gran època del grunge havia ja quedat clarament enrere, en un període en què, per exemple, el trio Nirvana havia desaparegut arran del suïcidi de Kurt Cobain, algunes bandes del moviment sorgit a Seattle a finals de la dècada dels 80 van transcórrer llavors per una brillant etapa, com van ser els casos de Pearl Jam i Foo Fighters, formació fundada pel bateria de Nirvana Dave Grohl, reconvertit en cantant i guitarrista.

Al marge del grunge, el rock independent va passar per una època esplendorosa a l'Amèrica del Nord durant aquell període, amb grups com Arcade Fire (foto), establert a la ciutat quebequesa de Mont-real; The Killers, quartet fundat a Las Vegas; Kings of Leon, combo familiar amb seu a Nashville; The National, format a Cleveland, tot i que el quintet es va traslladar a Nova York, i The Strokes i Interpol, totes dues bandes sorgides a la gran urbs de la costa est dels Estats Units, la primera molt influenciada pel garage rock i el punk rock i la segona, com The Killers, per la new wave, encara que aquests ho van ser pel synth pop i, pel que fa al conjunt liderat per Paul Banks, pel postpunk de Joy Division.

 

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL

 

- Band moon rising (Green river).

- Effigy (Willy and the poor boys).

- Fortunate son (Willy and the poor boys).

- Have you ever seen the rain ? (Pendulum).

- Proud Mary (Bayou country).

- Travelin’ band (Cosmo’s factory).

- Who’ll stop the rain ? (Cosmo’s factory).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ELS GRANS FESTIVALS DE ROCK ALTERNATIU

 

Durant l’època del flower power, en el període que va transcórrer entre el segon lustre del decenni dels 60 i els començaments de la dècada dels 70 del passat segle XX, es van posar de moda els grans festivals a l’aire lliure i tenim els exemples de Monterey, Woodstock o l’illa de Wight, a Califòrnia, l’estat de Nova York i el Regne Unit respectivament.

Des dels anys 90 fins els nostres dies, els grans festivals han tornat a gaudir d’una gran acceptació, tot i que, en aquest cas, almenys en nombrosos casos, han estat representats pel rock de caràcter alternatiu, com són els exemples dels de Lollapalooza, als Estats Units; Glastonbury, a la Gran Bretanya; Roskilde, a Dinamarca i, pel que fa a l’estat espanyol, l’Internacional de Benicàssim, el BBK de Bilbao i el Sònar i el Primavera Sound, tots dos organitzats a Barcelona.

A la foto, una imatge del Primavera Sound.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: LOS PLANETAS

 

El grup Los Planetas, potser la banda més important de la història del rock alternatiu espanyol, va ser format a Granada pel cantant i guitarrista Juan Rodríguez Jota i el guitarrista Florent Muñoz, als quals es van unir el baixista May Oliver i el bateria Paco Rodríguez. El nom de la formació va estar molt associat amb el Festival Internacional de Benicàssim.

El període culminant del conjunt andalús, que havia gravat els àlbums “Súper 8” i “Pop”, va arribar amb l’edició de la històrica obra “Una semana en el motor de un autobús”, que va tenir un gran impacte en la música independent espanyola, quan la formació estava composta per Jota, Florent, el baixista Julián Méndez, el bateria Éric Jiménez i el teclista Banin Fraile. Posteriorment, el quintet granadí es va acostar a barems propers a les arrels del flamenc.