LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: THE WHITE STRIPES

 

Jack White (veu i guitarra) i Meg White (bateria i veu), que no eren germans, però si van mantenir durant una època una relació sentimental, van formar a Detroit el duo The White Stripes, una de les principals associacions de rock alternatiu nord-americà durant el primer decenni de l’actual segle XXI.

Els àlbums “White blood cells” i sobretot el magnífic “Elephant”, on es troba l’himne generacional “Seven nation army”, van marcar el període àlgid del grup, que es va desintegrar poc més tard, moment en el qual Jack, un dels millors guitarristes de la seva generació, va emprendre una carrera en solitari d’èxit, en una trajectòria en què ha destacat el seu debut “Blunderbuss”.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES D’ARCTICK MONKEYS

 

- Cornerstone (Humbug).

- Crying lightning (Humbug).

- Dance Little liar (Humbug).

- Fake tales of San Francisco (Whatever people say i am, that’s what i’m not).

- Fluorescent adolescent (Favourite worst nightmare).

- I bet you look on the dancefloor (Whatever people say i am, that’s what i’m not).

- When the sun goes down (Whatever people say i am, that’s what i’m not).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: WILCO

 

Quatre components de la banda country Uncle Tupelo, el cantant, guitarrista i líder Jeff Tweddy, el baixista John Stirratt, el bateria Ken Coomer i els multi-isntrumentista Max Johnston, van fundar a Chicago el grup Wilco. La formació nord-americana va debutar amb el treball “A M”, que va continuar la mateixa tendència quant al gènere.

Després del doble “Being there” i “Summerteeth”, dos treballs de transició, Wilco va deixar enrere les arrels country i va entrar de ple en el rock alternatiu mitjançant l’extraordinari “Yankee hotel foxtrot”, potser el moment àlgid de la seva trajectòria; l’experimental “A ghost is born” i el més accessible “Sky blue sky”, treball en el qual es va incorporar el genial guitarrista Nels Cline.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: THE EDITORS

 

La formació The Editors va ser fundada a Birmingham pel cantant, guitarrista, pianista i líder Tom Smith, el guitarrista Justin Lockey, el baixista Russell Leetch, el bateria Ed Lay i el teclista Elliott Williams. El grup britànic va aconseguir triomfar amb força amb els seus dos àlbums inicials: “The back room” i “And end has a start”, aquest últim número u al Regne Unit.

El conjunt anglès va ser moltes vegades comparat amb la banda novaiorquesa Interpol, circumstància que va començar a desaparèixer amb els següents treballs de la formació, en què Chris Urbanowicz va substituir Lockey i Elliott ho va deixar estar. The Editors s’ha posicionat clarament com un dels principals conjunts alternatius del planeta, tot i que personalment penso que l’ara quartet de Birmingham no ha pogut mai superar les seves primeres dues obres.

GRANS BATERIES DE LA HISTÒRIA: RINGO STARR

 

Tot i que no acostuma a entrar a les llistes de millors bateries de la història de la música popular, que la seva presència en la mítica banda britànica The Beatles va ser molt discreta i que la carrera posterior als Fab Four va passar bastant desapercebuda, no hi ha dubte que Ringo Starr, que va substituir Pete Best durant els inicis del grup de Liverpool, té un lloc preponderant entre els músics que van sobresortir en el seu instrument.

Una cançó: Octopus’s garden (Abbey road – The Beatles).

Un àlbum: Abbey road (The Beatles).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: NICK CAVE

 

La figura del compositor australià Nick Cave és sense cap mena de dubte una de les més significatives del rock independent de tots els temps, des de la seva aparició durant la dècada dels 80 del passat segle, quan va debutar amb el trencador “From here tot eternity”, fins als temps actuals. 

Durant molts anys Cave va estar acompanyat de la formació The Bad Seeds, que en principi van compondre Barry Adamson, Blixa Bargeld, Mick Harvey, Anita Lane, Hugo Race i JG Thrirwell, i ha editat històrics treballs com “Let love in”, “Murder ballads”, “Te bautman’s call”, “No more shall we part”, “Nocturama”, “Abattoir blues / the lyre of Orpheus”, "Dig, Lazarus, dig !!!”, “Push the sky away” el número u “Skeleton tree” i “Ghosteen”. 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: ELS AMICS DE LES ARTS

 

Després d’un debut més aviat discret, el llavors quartet Els Amics de les Arts, compost per Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué, va aconseguir una important popularitat gràcies al seu segon àlbum, “Bed and Breakfast”.

Seguidament, el grup barceloní, que clarament va anar guanyant maduresa, sobretot pel que respecta a les lletres de les seves composicions, es va consolidar com una de les grans formacions en llengua catalana mitjançant els treballs “Espècies per catalogar”, “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”, “Un estrany poder” i “El senyal que esperaves”, aquest últim gravat com a trio arran de la marxa de Costa.