lunes, 17 de marzo de 2025

THE BLUE NILE


 







Lloc de fundació: Glasgow (Escòcia – Regne Unit). 

Formació inicial: Paul Buchanan (veu, guitarra i sintetitzadors), Robert Bell (baix i sintetitzadors) i Paul Joseph Moore (teclats i sintetitzadors). 

Dècades: 80, 90 i 00. 

Gèneres: synth pop i pop independent. 

Principal àlbum: High (2004).

Altres fonamentals: Hats (1989) i Peace at last (1996). 

El millor: les ressenyes.

El pitjor: només quatre treballs de llarga durada en 14 anys.

El trio escocès The Blue Nile va ser fundat a Glasgow, la ciutat més populosa del país, i va començar a caracteritzar-se per un pop calmat de sintetitzadors, tot i que, amb el pas del temps, el grup britànic va utilitzar cada cop més la guitarra elèctrica i menys els teclats. Una constant en la trajectòria del conjunt liderat per Paul Buchanan ha estat l’aclamació per part de la crítica especialitzada, si bé és cert que s’ho ha pres amb tranquil·litat alhora d’editar àlbums. 


viernes, 14 de marzo de 2025

EL MILLOR I EL PITJOR DELS ÀLBUMS DE POP - ROCK: SGT. PEPPER’S LONELY HEARTS CLUB BAND (THE BEATLES)


 








El millor:

- Molts experts l’han situat com el millor disc en gran format de la història de la música pop – rock.

- Temes psicodèlics com “Lucy in the sky with diamonds” i “A day in the life”.

- Una portada icònica i el fet que es trobessin les lletres de les cançons, fins llavors un fet poc recurrent. 

El pitjor:

- Un disc que, malgrat ser temàtic, compta amb una relació bastant heterogènia d’estils. 

- Que no s’incloguessin a l’àlbum “Strawberry fields forever” i “Penny lane”, editades en la mateixa època.

- Poc després de la presentació de l’obra, Brian Epstein es va suïcidar i van començar les grans divergències entre John Lennon i Paul McCartney.


miércoles, 12 de marzo de 2025

EL MILLOR I EL PITJOR DELS ÀLBUMS DE POP - ROCK: THE RISE AND FALL OF THE ZIGGY STARDUST AND TEH SIPDERS OF MARS (DAVID BOWIE)


 








El millor:

- Cançons com “Five years”, “Moonage daydream”, “Starman” o “Ziggy Stardust”.

- Un treball completíssim, sense cap pista sobrant.

- Obra reconeguda com una de les més grans de la història de la música popular. 

El pitjor:

- Fins llavors no va ser senzilles les coses per al cantant i compositor londinenc.

- El treball no va poder assolir el lloc més alt del rànquing britànic.

- Personalment, penso que Bowie mai va poder superar aquest magnífic àlbum.


lunes, 10 de marzo de 2025

EL MILLOR I EL PITJOR DELS ÀLBUMS DE POP - ROCK: THE QEEN IS DEAD (THE SMITHS)


 









El millor:

- Possiblement el millor treball de llarga durada de la dècada dels 80 del segle XX.

- El duo compositor format per Morrissey i Johnny Marr va arribar al seu màxim creatiu.

- Pistes com “I know it’s over”, “Bigmouth”, “Cemetiry gates”, “The boy with the thorn is his side” i “there is a light that never goes out”.

El pitjor:

- Les diferències entre els seus dos líders eren ja evidents.

- La banda britànica només va editar un àlbum més.

- A diferència del seu predecessor, “Meat is murder”, no va assolir el número u.


viernes, 7 de marzo de 2025

THE ELECTRIC PRUNES


 







Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). 

Formació inicial: James Lowe (veu, guitarra, arpa i pandereta), Ken Williams (guitarra), James Spagnola (guitarra), Mark Tulin (baix i teclats) i Preston Ritter (bateria).

Altres components bàsics: Mike Gannon (guitarra). 

Dècades: 60. 

Gèneres: rock, garage rock, rock dur, rock psicodèlic i rock electrònic. 

Principal àlbum: The electric Prunes (1967). 

Altres fonamentals: Underground (1967) i Mass F in minor (1968). 

El millor: els dos primers treballs. 

El pitjor: el grup es va convertir en una eina personal del productor David Axelrod.

La banda The Electric Prunes va aparèixer en plena era hippy i va utilitzar gèneres bàsics de l’època com el rock psicodèlic o el hard rock, a més del garage rock i el rock electrònic. Després d’editar un àlbum inicial amb els èxits compostos per Nancy Mantz i Annette Tucker, en el segon treball de llarga durada el grup va tenir més llibertat per escriure temes propis. Uns anys més tard, la formació va continuar sota el ferri lideratge del productor David Axelrod. 


miércoles, 5 de marzo de 2025

MOMENTS DECISIUS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: THE CURE COMPLETA LA SEVA GRAN TRILOGIA


 





La banda britànica The Cure, encapçalada pel cantant, guitarrista i compositor Robert Smith, va aparèixer a finals de la dècada dels 70, erigint-se com una de les primeres formacions independents, postpunk i de la new wave, tot i que els seus àlbums més aclamats els va editar entre els anys 1985 i 1989, en una extraordinària trilogia formada per “The head of the door”, “Kiss me, kiss me, kiss me” i “Disintigration”. Tot i que personalment m’encanta el primer d’aquests treballs, l’últim d’ells, que podríem dir que va tancar la gran etapa del grup anglès, és la preferida de la majoria d’analistes. 

lunes, 3 de marzo de 2025

MOMENTS DECISIUS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: NEIX THE FACTORY


 





Amb la greu crisi econòmica de 1973, moltes multinacionals discogràfiques van deixar d’arriscar en grup novells i poc comercials i, amb el pas del temps, amb l’agreujant de les emissores FM i el canal MTV, es van veure obligats a refugiar-se en segells independents, sent el més cèlebre The Factory, sorgit a Manchester de la mà de Tony Wilson, que, al llarg del decenni dels 80, va confiar en bandes poc conegudes com Joy Division, Durruti Column, New Order o Happy Mondays, entre d’altres. Al final de la dècada va aconseguir una gran repercussió el local La Haçienda.