viernes, 28 de septiembre de 2007

BLONDIE





Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació inicial: Deborah Harry (veu), Chris Stein (guitarra), Gary Valentine (baix), Clement Burke (bateria) i James Destri (teclats).
Gèneres: punk, postpunk, new wave, pop i rock.
Dècada principal: 70.
Solistes que origina: Deborah Harry.
Àlbum estel·lar: Parallel lines (1978).
Altres àlbums d'estudi: Blondie (1976), Plastic letters (1977), Eat to the beat (1979), Autoamerican (1980), The hunter (1982), No exit (1999), The curse of Blondie (2003), Panic of girls (2011), Ghosts of download (2014) i Pollinator (2017).
El millor: apropar-se a la música comercial sense perdre el costat alternatiu / "Parallel lines".
El pitjor: moltes virtuts ofuscades per la imatge de Deborah Harry / la lenta decadència després de "Parallel lines".

Conjunt estel·lar del punk i la new wave de Nova York i del mític i ja inexistent local CBGB, Blondie va tenir dos integrants bàsics: la vocalista Deborah Harry, que va exercir també com a icona de la formació, i el guitarrista Chris Stein, compositor de la majoria de la cançons del grup. Després dels àlbums característics de l’escena alternativa nord-americana de la segona meitat dels 70, entre els quals hi va destacar clarament  “Parallel lines”, el seu treball més elogiat, la formació va anar perdent força i va acabar separant-se el 1982, encara que posteriorment hi ha hagut reagrupacions.

jueves, 27 de septiembre de 2007

SANTANA




Lloc de fundació: San Francisco (Estats Units).
Components regulars: Carlos Santana (guitarra i veu), Andy Vargas (veu), Tony Lindsay (veu), Tommy Anthony (guitarra i veu), Benny Rietveld (baix), Dennis Chambers (bateria), Chester Thompson (teclats), Karl Perazzo (percussió), Raúl Rekow (percussió), Bill Ortiz (trompeta) i Jeff Gressman (trombó).
Gèneres: rock llatí, rock, blues rock, jazz rock, rock psicodèlic i world music.
Dècada principal: 70.
Solistes que origina: Carlos Santana.
Àlbum estel·lar: Abraxas (1970).
Altres àlbums d'estudi: Santana (1969), Santana III (1971), Caravanserai (1972), Welcome (1973), Borboletta (1974), Amigos (1976), Festival (1976), Moonflower (1977), Inner secrets (1978), Marathon (1979), Zebop ! (1981), Shangó (1982), Beyond Appearances (1985), Freedom (1987), Spirtits dancing in the flesh (1990), Milagro (1992), Supernatural (1999), Shaman (2002), All that i am (2005), Guitar heaven (2010), Shape shifter (2012), Corazón (2014) i Santana IV (2016).
El millor: l’habilitat per canviar de gèneres / "Abraxas".
El pitjor: la comercialització dels darrers temps / la irregularitat entre "Abraxas" i "Supernatural".

El guitarrista d’origen mexicà Carlos Santana va formar la banda que porta el seu cognom a finals de la dècada dels 60, sent una de les primeres formacions en popularitzar en ambients anglosaxons l’anomenat rock llatí. Després de ser una de les atraccions del festival de Woodstock el 1969, van gravar el 1970 l’àlbum “Abraxas”, considerada la seva obra mestra. Posteriorment, Carlos va entrar en el món de la filosofia índia, es va fer anomenar Devadip, va fer amistat amb John Mclaughlin i es va acostar al jazz rock. Curiosament, l’èxit amb el gran públic li ha arribat els últims temps a través d’una música força comercial, sent-ne testimoni el supervendes "Supernatural".

miércoles, 26 de septiembre de 2007

BUDDY HOLLY




Lloc de naixement: Lubbock (Estats Units).
Lloc de defunció: Clear Lake (Estats Units).
Formació dels Crickets: Niki Sullivan (guitarra), Joe B. Mauldin (baix) i Jerry Allison (bateria).
Gèneres: Rock’n roll i country.
Dècades: 50.
Grups que origina: The Crickets.
Àlbums principals: Buddy Holly (1958) i That’ll be the day (1958).
El millor: va influenciar en molts grups dels 60 com els Beatles.
El pitjor: la mort va truncar una gran carrera.

L'intèrpret texà Buddy Holly, acompanyat pel grup The Crickets, va ser una de les grans llegendes del rock’n roll de la dècada dels 50, autor de clàssics com “Peggy Sue” i una clara influència per a solistes i bandes posteriors, com en el cas de les diverses formacions que van protagonitzar el beat britànic durant els 60, amb els Beatles al capdavant. Amb només 22 anys va trobar la mort en un accident aeri en què també hi van perdre la vida The Big Hopper i Ritchie Valens.

martes, 25 de septiembre de 2007

GENESIS





Lloc de fundació: Goldaming (Anglaterra).
Formació inicial: Peter Gabriel (veu), Anthony Phillips (guitarra), Mike Rutherford (baix), Chris Stewart (bateria) i Tony Banks (teclats).
Altres components bàsics: John Silver (bateria) i Phil Collins (veu i bateria).
Gèneres: rock progressiu, art rock, avantguarda, glam rock, pop i rock.
Dècada principal: 70.
Solistes que origina: Peter Gabriel i Phil Collins.
Grups que origina: Mike & the Mechanics.
Àlbum estel·lar: The lamb lies down in Broadway (1974).
Altres àlbums d'estudi: For Genesis to revelation (1969), Traspass (1970), Nursery cryme (1971), Foxtrot (1972), Selling England by the pound (1973), Trick of the tail (1976), Wind and wuthering (1976), ... and they there were three... (1978), Duke (1980), Abacab (1981), Genesis (1983), Invisible touch (1986), We can't dance (1991) i Calling all stations (1997).
El millor: la primera etapa amb Gabriel / "The lamb lies down on Broadway".
El pitjor: els treballs excessivament comercials arran de la marxa de Gabriel / el poc temps que van coincidir Gabriel i Collins.

Genesis, durant l’època inicial amb Peter Gabriel com a vocalista i líder, va ser una de les grans bandes de rock progressiu en l’era daurada d’aquest gènere i també un dels conjunts capdavanters del glam més intel·lectualitzat. El grup es va caracteritzar pels seus shows en directe, els quals es convertien de vegades en autèntiques obres teatrals, i per històrics treballs com "Selling England by the pound" i “The lamb lies down on broadway”, el seu àlbum estel·lar. Més tard, Gabriel va marxar i Phil Collins, que havia entrat a la formació com a bateria, es va convertir en el nou cantant en una època en què Genesis es va acostar al pop comercial

viernes, 21 de septiembre de 2007

TELEVISION





Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació: Tom Verlaine (veu i guitarra), Richard Lloyd (guitarra), Fred Smith (baix) i Billy Ficca (bateria).
Gèneres: punk i new wave.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: Marquee moon (1977).
Altres àlbums d'estudi: Adventure (1978) i Television (1992).
El millor: l’àlbum “Marquee moon” / pioners punk al CBGB.
El pitjor: van passar força desapercebuts pel gran públic / poc més es pot explicar després de "Marquee moon".

Television, conjunt liderat pel cantant i guitarrista Tom Verlaine, va ser un dels grups capdavanters del punk i la new wave de Nova York, juntament amb altres clàssics del CBGB, com Patti Smith, Ramones, Talking Heads o Blondie. Influenciats per Velvet Underground, com la banda de Lou Reed no van arribar a un públic ampli durant el seu període d’activitat, però han estat posteriorment força reivindicats. Després de l’aclamat per la crítica “Marquee moon”, una de les grans obres de la història del rock, Television va portar una trajectòria que va anar clarament de més a menys.

jueves, 20 de septiembre de 2007

RAMONES




Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació inicial: Joey Ramone (veu), Johnny Ramone (guitarra), Dee Dee Ramone (baix i veu) i Tommy Ramone (bateria).
Gèneres: punk i rock.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: Ramones (1976).
Altres àlbums d'estudi: Leave home (1977), Rocket to Russia (1977), Road to ruin (1978), End of the century (1980), Pleasant dreams (1981), Subterranean jungle (1982), Too tough to die (1984), Animal boy (1986), Halfway to sanity (1987), Brain drain (1989), Mondo bizarro (1992), Acid eaters (1993) i Adios amigos ! (1995).
El millor: l’espontaneïtat i la senzillesa / el grup punk nord-americà més "britànic".
El pitjor: més cèlebres a Europa que al seu país / les relacions entre els components de la banda no van ser les més cordials.

Ramones va ser una de les bandes bàsiques, essencials i més autèntiques i genuïnes del punk de Nova York i un dels grups assidus de l’històric i ja desaparegut local CBGB. Amb cançons senzilles, directes, espontànies, immediates i de curta durada, que contrastaven radicalment amb els temes del rock progressiu i simfònic, fins llavors imperants, van guanyar un nombrós públic, encara que van tenir més èxit a Anglaterra que no pas al seu país. Els quatre fundadors de la formació (Joey, Johnny, Dee Dee i Tommy) ja es troben morts.

miércoles, 19 de septiembre de 2007

COLDPLAY




Lloc de fundació: Londres (Anglaterra)
Formació: Chris Martin (veu, piano i guitarra), Jonny Buckland (guitarra), Guy Berryman (baix) i Will Champion (bateria).
Gèneres: pop, pop alternatiu, soft rock i piano rock.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: A rush of blood to the head (2002).
Altres àlbums d'estudi: Parachutes (2000), X and Y (2005), Viva la vida or death and all his friends (2008), Mylo xyloto (2011), Ghosts stories (2014) i A head full of dreams (2015).
El millor: fer arribar el rock independent a un públic molt ampli / categoria de mainstream.
El pitjor: els alternatius més radicals els poden acusar de massa sofisticats / plenament establerts en el món dels dinosaures del rock.

Coldplay va ser una de les formacions de rock alternatiu més populars i triomfadores de la primera dècada del segle XXI, aconseguint uns fets poc usuals en la música independent britànica: arribar clarament al mercat nord-americà i omplir grans aforaments com estadis de futbol i bèisbol. El grup és encapçalat pel carismàtic cantant, pianista, guitarrista i compositor Chris Martin i, fins el moment, ha editat set àlbums, en què hi sobresurten el premiat "A rush of blood to the head", penso que la seva millor obra, i el popular "Viva la vida or death and all his friends", disc que els va convertir en autèntica stadium band.