VÍCTOR MANUEL

Lloc de naixement: Mieres del Camino (Astúries).
Gèneres: cantautor i folk.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Soy un corazón tendido al sol (1979) i ¡ Ay amor ! (1981).
Grups que origina: Víctor Manuel y Ana Belén.
El millor: “Soy un corazón tendido al sol”.
El pitjor: quan va decidir convertir-se en productor.

Víctor Manuel va aconseguir els seus primers èxits a finals de la dècada dels 60 gràcies a un àlbum de títol homònim. Més tard va casar-se amb la cantant i actriu Ana Belén, va ser víctima de la censura franquista i fins i tot va viure uns mesos exiliat a Mèxic. Després va obtenir el seu més gran triomf amb l’àlbum “Soy un corazón tendido al sol”, amb l’èxit “Sólo pienso en ti”, i posteriorment va formar un popular duo amb Ana Belén i es va convertir en productor cinematogràfic, fet que el va allunyar del primer pla musical.

THE PLATTERS

Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació inicial: Tony Williams (veu solista), David Lynch (veu), Paul Robi (veu) i Herb Reed (veu).
Altres components bàsics: Zola Taylor (veu).
Gèneres: doo wop i rythm & blues.
Dècades: 50 i 60.
Solistes que origina: Tony Williams.
El millor: èxits perdurables.
El pitjor: quan l’estil doo wop va passar de moda.

Mitjan la dècada dels anys 50, en plena febre del rock’n roll, va aparèixer el grup vocal de doo wop Platters, el qual va aconseguir l’estrellat una vegada es va trobar en la seva trajectòria el mànager Buck Ram, qui també produïa els Penguins. Amb Ram, la formació, mitjançant Tony Williams com a veu solista, va triomfar amb clàssics inesborrables com “Only you”, “The great pretender”, “My prayer”, “Twilight time” o “Smoke gets in your eyes”. La marxa de Williams va suposar l’inici de la crisi.

PJ HARVEY

Lloc de naixement: Bridport (Anglaterra).
Gèneres: rock independent i rock experimental.
Dècada principal: 90.
Àlbum estel·lar: Rid of me (1993).
Altres àlbums d'estudi: Dry (1992), To bring you my love (1995), Is this desire ? (1998), Stories from the city, stories from the sea (2000), Uh huh her (2004), White chalk (2007), Let England shake (2011) i The hope six demolition project (2016).
El millor: un dels símbols independents dels últims temps / "Rid of me".
El pitjor: millors els 90 que no pas les dècades posteriors / algunes acusacions d'acomodar-se després dels dos primers àlbums.

La cantant, compositora i guitarrista Polly Jean Harvey va formar un grup homònim, amb el qual va editar els aclamats treballs "Dry" i "Rid of me", juntament amb el bateria Rob Ellis i el baixista Ian Oliver, el qual seria aviat substituït per Steve Vaughan. Després de la marxa d’aquest i Ellis, Harvey va decidir continuar en solitari, moment en què va gravar l’àlbum “To bring you my love”, un dels seus treballs més elogiats. La intèrpret anglesa va ser posteriorment elegida artista de l’any per algunes publicacions, a mesura que s’ha apropava a barems més experimentals, tot i que amb "Stories from the city, stories from the sea" es va apropar a un públic més ampli.

BECK

Lloc de naixement: Los Angeles (Estats Units).
Gèneres: psicodèlia revival, rock alternatiu i rock experimental.
Dècada principal: 90.
Àlbum estel·lar: Mellow gold (1994).
Altres àlbums d'estudi: Golden feelings (1993), Stereopathetic soulmanure (1994), On foot on the grave (1994), Odelay (1996), Mutations (1998), Midnite voltures (1999), Sea change (2002), Guero (2005), The information (2006), Modern guilt (2008), Morning phase (2014) i Colors (2017).
El millor: èxit popular des d’un sector alternatiu / la fase entre "Mellow gold" i "Odelay".
El pitjor: alts i baixos en la seva trajectòria / la seva millor etapa va tenir lloc durant els 90.

El cantant, compositor i guitarrista californià Beck Hansen ha estat una de les indiscutibles icones de la música independent de les darreres tres dècades. El seu primer triomf va tenir lloc gràcies al tema “The loser”, inclòs al treball "Mellow gold" i emmarcat en el pessimisme d’una època presidida per la generació X i la música grunge. Posteriorment, va arribar a un públic més ampli amb l’edició de l’àlbum Odelay, que va ser elegit millor disc de l’any 1996 per vàries publicacions i el qual es va fer amb un premi Grammy.

THE TROGGS

Lloc de fundació: Andover (Anglaterra).
Formació inicial: Reg Presley (veu), Dave Wright (guitarra i veu), Chris Britton (guitarra), Pete Staples (baix) i Ronnie Bond (bateria).
Altres components bàsics: Tony Murray (baix).
Gèneres: beat, pop i rock.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: From nowhere... The Troggs (1966) i Trogglodynamite (1966).
El millor: hits molt importants.
El pitjor: l’èxit va romandre poc.

En el marc de l’anomenada british invasion va aparèixer la banda The Troggs, que va passar pel seu període més popular mitjan la dècada dels 60, especialment gràcies a l’àlbum “From nowhere... The Troggs” i a les cançons "I can't control myself" i sobretot “Wild Thing” i “With a girl like you”, dos inqüestionables clàssics del pop-rock anglès de l’època. No obstant, el conjunt britànic restaria molt aviat al marge del primer pla musical.

FRANÇOISE HARDY

Lloc de naixement: París (França).
Gèneres: chanson i pop.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: “Tout les garçons et les filles”.
El pitjor: pop en època dominada per cantautors.

Cantant, compositora, actriu i model, Françoise Hardy va ser una de les primeres intèrprets de pop-rock a França i va aconseguir un espectacular èxit amb el clàssic “Tout les garçons et les filles”, un dels temes més venuts al país veí que té inclosa una filmació de Claude Lelouch. Posteriorment es va presentar al llavors esplendorós festival d’Eurovisió representant el diminut estat de Mònaco, havent-se de conformar amb el cinquè lloc.

THE MIRACLES

Lloc de fundació: Detroit (Estats Units).
Formació inicial: Smokey Robinson (veu solista), Ronnie White (veu), Pete Moure (veu), Clarence Deson (veu) i James Grice (veu).
Altres components bàsics: Bobby Rogers (veu), Claudette Rogers (veu), Merv Tarplin (veu) i Billy Griffin (veu solista).
Gèneres: doo wop, rythm & blues i soul.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Going to a go-go (1965) i Time out for Smokey Robinson & The Miracles (1969).
Solistes que origina: Smokey Robinson.
El millor: la personalitat de Robinson.
El pitjor: des dels 70 han perdut força.

Smokey Robinson va ser un excel•lent cantant i també compositor, productor i directiu de la discogràfica Motown, de la qual va arribar a ser-ne el vice-president. Mitjan la dècada dels 50 va fundar el grup Miracles, que a partir de 1962 es va convertir en Smokey Robinson & The Miracles, formació que va portar al número 1 els hits “If you can want”, “The tears of a clown” i “I don’t blame you at all”. A inicis dels 70 Robinson va abandonar els seus companys per seguir en solitari.