THE RONETTES

Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació: Veronica Bennett (veu solista), Estella Bennett (veu) i Nedra Talley (veu).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 50 i 60.
Principal àlbum: Presenting the fabulous Ronettes featuring Veronica (1963).
Solistes que origina: Veronica Bennett.
El millor: “Be my baby”.
El pitjor: quan la moda dels grups de noies va acabar.

The Ronettes va ser un dels nombrosos grups de noies que van sorgir a finals de la dècada dels 50 i la formació és especialment recordada per ser un dels primers conjunts en ser produïts per Phil Spector i els seus experiments coneguts com el “mur del so”, els quals van servir per editar l’àlbum dels Beatles “Let it be”. El trio, que va portar a la posteritat el hit “Be my baby”, va ser format per les germanes Veronica, que es va convertir en esposa d’Spector, i Estella Bennett i la seva cosina Nedra Talley

REBELDES

Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonés).
Formació actual: Carlos Segarra (veu i guitarra), Santiago Campillo (guitarra), Alfonso Múgica (baix), Juan Francisco García de Maya (bateria), Quico Lunas (piano) i Dani Pérez (saxofon).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Preferentemente vivos (1987) i Más allá del bien y del mal (1988).
Solistes que origina: Carlos Segarra.
El millor: el polifacètic Carlos Segarra.
El pitjor: alguns hits de “40 Principales”.

Després d’haver col·laborat amb el seu amic Loquillo, el cantant, guitarrista, compositor i arranjador Carlos Segarra, considerat un dels millors músics espanyols en el seu instrument, va fundar la banda Rebeldes, la qual s’inspirava en el rock’n roll dels 50, a través d’intèrprets com Jerry Lee Lewis o Eddie Cochran. Durant els seus inicis van fer de teloners, en concerts a Barcelona, de Chuck Berry o Ramones i més tard es van convertir en una de les formacions més populars d’Espanya, acostant-se posteriorment a la música comercial amb èxits com “Mediterráneo”.

SONNY & CHER

Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació: Sonny Bono (veu) i Cher (veu).
Gèneres: pop i flower power.
Dècades: 60 i 70.
Principals àlbums: Look at us (1965) i All I ever need is you (1968).
Solistes que origina: Sonny Bono i Cher.
El millor: “I got you babe”.
El pitjor: amb els 70 va arribar la crisi total.

En plena època hippy hi va tenir lloc el període estel·lar del duo format per Sonny Bono i Cher, amb una imatge típicament fidel a la del moviment del flower power. Durant gairebé la totalitat dels anys 60 van triomfar plenament i van vendre un gran nombre de singles i àlbums, destacant la cançó “I got you babe”, la qual seria versionada per Chryssie Hynde i UB 40. Amb els 70 va arribar la separació, tant personal com artística, Bono va iniciar la seva carrera com a polític i Cher es va convertir, sense abandonar la música, en una cèlebre actriu.

STEELY DAN

Lloc de fundació: Annadole on Hudson (Estas Units).
Formació: Walter Becker (veu i baix) i Donald Fagen (piano i òrgan).
Gèneres: jazz rock, avantguarda, pop i rock.
Dècades: 70 i 80.
Principals àlbums: Aja (1977) i Gaucho (1980).
Solistes que origina: Walter Becker i Donald Fagen.
El millor: la professionalitat.
El pitjor: deixar-ho en un moment àlgid.

El duo californià Steely Dan va tenir una trajectòria brillant i regular durant gairebé la totalitat de la dècada dels 70, període en què la banda de Los Angeles es va convertir en una de les formacions més destacades dels Estat Units. Molt perfeccionistes, van utilitzar els estudis més sofisticats i els enginyers més competents, arribant a la plenitud gràcies a l’àlbum “Aja”. No obstant, després de “Gaucho”, un altre treball cabdal, van decidir separar-se, encara que es reunirien durant el segon lustre dels 90.

SIOUXSIE & THE BANSHEES

Lloc de fundació:  Londres (Anglaterra).
Formació inicial: Sioxsie Sioux (veu), John McKay (guitarra i saxofon), Steve Severin (baix) i Kenny Morris (bateria).
Altres components bàsics: Sid Vicious (bateria).
Gèneres: punk, postpunk, rock sinistre, rock gòtic i new wave.
Dècades: 70, 80 i 90.
Principals àlbums: The scream (1978) i Kaleidoscope (1980).
Grups que origina: The Creatures.
El millor: formació bàsica del postpunk.
El pitjor: poca cosa després de l’era gòtica.

Sioxsie & the Banshees es van iniciar en plena era punk (van arribar a tenir a les seves files a Sid Vicious) i més tard es van convertir en una de les bandes essencials de l’anomenat postpunk, del rock sinistre, de la moda gòtica i en línies generals del moviment de la new wave. Una vegada van passar de moda tots aquests corrents, el grup va passar a un segon pla, encara que es va mantenir durant un temps només amb Sioxsie Sioux i Steve Severin com a membres originals.

SLADE

Lloc de fundació: Wallsall (Anglaterra).
Formació inicial: Noddy Holder (veu i guitarra), Dave Hill (guitarra), Jim Lea (baix) i Don Powell (bateria).
Gèneres: glam, pop, rock i rock dur.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Slayed ? (1972) i Old, new, borrowed and blue (1974).
El millor: un dels grups més populars dels glam rock.
El pitjor: poc èxit després dels 70.

El quartet Slade, en principi anomenats Ambrose Slade, va ser una de les bandes més populars i comercials del període àlgid del glam rock, durant el primer lustre dels 70, i va suposar una gran influència per a formacions com Kiss. Va triomfar gràcies a hits com la versionada “Cum on feel the noize” i “Merry Xmas everybody”, la qual és una de les cançons nadalenques de més èxit de tots els temps. Quan el glam va perdre força, Slade va iniciar una lenta decadència.

GOSSOS

Lloc de fundació: Manresa (Bages).
Formació inicial: Natxo Tarrés (veu i guitarra), Roger Farré (veu i baix), Juanjo Muñoz (veu i guitarra) i Oriol Farré (veu i guitarra).
Altres components bàsics: Santi Serratosa (bateria).
Gèneres: pop, folk i folk pop.
Dècades: 90, 00 i 10.
Principals àlbums: Metamorfosi (1997) i Oxigen (2007).
El millor: al principi, una de les mostres més originals del pop-rock en català.
El pitjor: potser l’estil inicial es va repetir massa.

La formació Gossos es va formar a Manresa, a inicis de la dècada dels 90, com a quartet acústic, prescindint de guitarres elèctriques i de bateria, suposant llavors una versió força peculiar del pop-rock en català, el qual passava per l’època de més popularitat. Després de convertir-se en un dels grups de més èxit del corrent, els quatre membres originals van decidir incorporar un bateria i electrificar la seva música, període en què hi va destacar l'àlbum "Oxigen".