viernes, 30 de enero de 2009

BON IVER




Lloc de naixement: Eau Claire (Estats Units).
Gèneres: folk, folk pop, folk alternatiu i cantautor.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: For Emma forever ago (2008).
Altres àlbums d'estudi: Bon Iver, Bon Iver (2011) i 22, a million (2016).
El millor: un primer disc molt elogiat.
El pitjor: massa aviat per saber fins on arribarà.

Bon Iver és el pseudònim del cantautor i guitarrista nord-americà Justin Vernon, el qual és acompanyat per Mike Noyce i Sean Carey. “For Emma forever ago”, editat el 2007, va ser el seu àlbum de debut i va rebre grans aclamacions de la crítica, fins el punt que alguns mitjans de comunicació el van considerar el millor disc de l’any. El trio es va tancar tres mesos en un apartat estudi de Wisconsin per gravar el treball, amb la utilització d'una tecnologia molt austera, i va elaborar un àlbum intensament íntim i personal.


miércoles, 28 de enero de 2009

AMY WINEHOUSE




Lloc de naixement: Londres (Anglaterra).
Lloc de defunció: Londres (Anglaterra).
Gèneres: rythm & blues, soul, pop i rock.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Back to black (2006).
Altres àlbums d'estudi: Frank (2003) i Lioness. Hidden treasures (2011).
El millor: els múltiples premis.
El pitjor: “figura” dels tabloides.

Amy Winhouse va aconseguir amb el seu primer àlbum, “Frank”, el beneplàcit de la crítica i l’èxit comercial, però el seu gran triomf va arribar de la mà del seu segon treball, “Back to black”, el qual va aconseguir multitud de premis, entre ells cinc Grammy, li va obrir clarament la porta dels Estats Units i la va portar també a les llistes de diferents països d’Europa continental i Oceania. Malauradament, abans de la seva mort, també va ser cèlebre pel consum de drogues i alcohol, fet que la va convertir en “estrella” dels tabloides britànics.

FRANZ FERDINAND




Lloc de fundació: Glasgow (Escòcia).
Formació: Alex Kapranos (veu i guitarra), Nick McCarthy (guitarra i teclats), Bob Hardy (baix) i Paul Thompson (bateria).
Gèneres: pop, rock, rock alternatiu, garage rock i punk revival.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Franz Ferdinand (2004).
Altres àlbums d'estudi: You could have it so much better (2005), Tonight, Franz Ferdinand (2009), Right thoughts, right words, right action (2013), FFS, as FFS (2015) i Always ascending (2018).
El millor: un dels grups independents de més èxit els últims anys.
El pitjor: la incògnita de si es mantindran al cim.

Franz Ferdinand va ser format a la ciutat escocesa de Glasgow, seu d’un important número de grups indie dels últims temps, i porta el nom del que va ser arxiduc de l’imperi austro-hongarès. El seu primer triomf el va aconseguir amb el single “Take me out”, al qual va seguir el gran èxit del primer disc de llarga durada, de títol homònim, que va rebre diferents premis, com el de millor àlbum de l’any 2004. El seu segon treball, “You could have it so much better”, va assolir el número u al Regne Unit.

martes, 27 de enero de 2009

KAISER CHIEFS




Lloc de fundació: Leeds (Anglaterra).
Formació: Ricky Wilson (veu), Andrew White (guitarra), Simon Rix (baix), Nick Hodgson (bateria) i Nick Baines (teclats).
Gèneres: pop, rock, rock alternatiu, garage rock i punk revival.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Employment (2005).
Altres àlbums d'estudi: Yours truly, angry mob (2007), Off with their heads (2008), The future is medieval (2011), Start the revolution without me (2012), Education, education, education and war (2014) i Stay together (2016).
El millor: inicis espectaculars.
El pitjor: el més difícil és mantenir-se.

El grup britànic Kaiser Chiefs, amb arrels sorgides del punk i la new wave, va ser fundat a la ciutat anglesa de Leeds i el seu nom correspon a un equip de futbol de Sud-àfrica. L’èxit de la banda va ser immediat i el seu primer àlbum, “Employment”, va tenir crítiques positives i va constituir un gran èxit comercial. El seu segon treball, ”Yours truly, angry mob”, no va ser tan elogiat pels mitjans de comunicació, però el primer senzill extret, “Ruby”, va assolir el número u de les llistes al Regne Unit.

lunes, 26 de enero de 2009

JOAN BAPTISTA HUMET




Lloc de naixement: Navarrès (Valencia).
Lloc de defunció: Barcelona (Barcelonés).
Gèneres: cantautor.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Quan el silenci ve (1979) i ¡ Hay que vivir ! (1981).
El millor: l’èxit de “Clara”.
El pitjor: que recentment hagi estat notícia per un fet tràgic.

La carrera artística del cantautor valencià Joan Baptista Humet es va iniciar a la ciutat de Terrassa, en un període en què va actuar amb el seu gran ídol Joan Manuel Serrat i va fer de teloner de Lluís Llach. Humet va alternar les llengues catalana i castellana, i amb aquest idioma va interpretar el seu gran èxit “Clara”, però després del seu àlbum més popular, “¡ Hay que vivir !”, va anar a poc a poc desapareixent del primer pla musical. Va morir a finals de l’any 2008 i va ser homenatjat al Palau de la Música de Barcelona.

viernes, 23 de enero de 2009

ARCADE FIRE





Lloc de fundació: Mont-real (Québec).
Formació actual: Wim Butler (veu, guitarra i piano), Régine Chassagne (diferents instruments i veu), Tim Kingsbury (guitarra), William Butler (guitarra, teclats i percussió), Richard Reed Parry (baix), Jeremy Gara (bateria) i Sarah Newfeld (violí).
Gèneres: rock alternatiu, avantguarda i art rock.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Bible neon (2007).
Altres àlbums d'estudi: Funeral (2004), The suburbs (2010), Reflektor (2013) i Everything now (2017).
El millor: el millor grup del primer decenni del segle XXI ? / els directes.
El pitjor: certes pretensions / es fan esperar força entre disc i disc.

La banda Arcade Fire, una de les aparicions cabdals del rock independent del segle actual, va ser fundada a Mont-real pel cantant, guitarrista i pianista nord-americà Wim Butler i la multinstrumentista quebequesa Régine Chassagne, que són a més parella sentimental. El grup utilitza instruments tan poc corrents en el rock com el violí, el violoncel, la mandolina, l’acordió o el xilòfon, sent un dels signes de la seva singularitat. Pel que fa a la seva discografia, cal destacar els grans elogis cap els seus primers tres àlbums, "Funeral", “Bible neon” i "The suburbs", gravats abans de realitzar un important tomb a partir de "Reflektor".

miércoles, 21 de enero de 2009

RICHIE VALENS




Lloc de fundació: Pacoima (Estats Units).
Llode de defunció: Clear Lake (Estats Units).
Gèneres: rock’n roll i rock llatí.
Dècades: 50.
Principal àlbum: Richie Valens (1959).
El millor: l’adaptació de “la bamba”.
El pitjor: una mort que va truncar una prometedora carrera.

Richie Valens, malgrat la seva mort quan només tenia 18 anys, es va fer un nom important a l’era clàssica del rock’n roll, durant el segon lustre dels anys 50, aconseguint triomfar amb el hit “Donna”. A més a més, l’intèrpret va fer història al fusionar el rock amb ritmes llatins, especialment pel que fa a l’adaptació d’una cançó popular i tradicional mexicana, “La bamba”, que es va acabar convertint en un clàssic. Va desaparèixer en un accident aeri juntament amb Buddy Holly i The Big Bopper.