martes, 28 de abril de 2009

ART GARFUNKEL




Lloc de naixement: Nova York (Estats Units).
Gèneres: pop i folk pop.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Angel clave (1973) i Breakaway (1975).
El millor: Saber alternar música i cine.
El pitjor: sense Paul Simon no ha estat el mateix.

Art Garfunkel es va separar de Paul Simon en el millor moment del duo, després de l’edició de l’històric àlbum “The bridge over troubled water”. D’una banda Simon, malgrat trobar-se a faltar la veu de Garfunkel en les seves cançons, va aconseguir triomfar en solitari, però, d’altra banda, Art ho va tenir més complicat sense el seu excompany, encara que va assolir un gran triomf amb el número u “Bright eyes”. Garfunkel ha tingut un important èxit com a actor cinematogràfic.

ALBERT PLA




Lloc de naixement: Sabadell (Vallès Occidental).
Gèneres: cantautor.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Ho sento molt (1989) i Supone Fonollosa (1995).
El millor: una aparició molt original.
El pitjor: no s’ha esgotat una mica el registre ?

La irrupció d’Albert Pla, cantautor nascut a Sabadell, va ser una sorpresa per la seva singularitat de les seves cançons, mitjançant un estil al mateix temps polèmic, divertit, sarcàstic i naïf. Després d’utilitzar la llengua catalana, va realitzar el canvi a la castellana, aconseguint l’èxit en la totalitat de l’estat espanyol. Ha col·laborat amb altres artistes com Quico Pi de la Serra o Kiko Veneno i ha treballat amb els directors cinematogràfics Pedro Almodóvar, Isabel Coixet i Juanma Bajo Ulloa.

domingo, 26 de abril de 2009

RINGO STARR





Lloc de naixement: Liverpool (Anglaterra).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Sentimenal journey (1970) i Ringo (1973).
El millor: el beatle que va demostrar ser millor actor.
El pitjor: el beatle menys afortunat en la carrera musical en solitari.

Ringo Starr va entrar als mítics Beatles el 1962 substituint Pete Best en el lloc de bateria. Amb la llegendària banda de Liverpool va composar temes com “Octopus’s garden” i va també posar-hi la veu a cançons com “Yellow submarine” o “With a little help from my firends”. Ja en solitari, no va poder assolir l’èxit dels seus il·lustres tres excompanys, però va triomfar en el cine, tal com s’intuïa en els films dels Fab Four, dels quals va demostrar ser el més ben dotat com a actor.

viernes, 24 de abril de 2009

ROY ORBISON




Lloc de naixement: Vernon (Estats Units).
Lloc de defunció: Hendersonville (Estats Units).
Gèneres: rock’n roll i pop.
Dècades: 50, 60, 70 i 80.
Principals àlbums: Crying (1962), In dreams (1963) i Mistery girl (1989).
Grups que origina: The Travelling Wilburys.
El millor: clàssics inesborrables / els anys 50 i el seu ressorgiment als 80.
El pitjor: crisis periòdiques / trobar la mort després de la seva revifalla.

Roy Orbison va ser un dels pioners del rock’n roll i va llegar clàssics com “Only the lonely”, “Crying” o el famosíssim “Oh, pretty woman”. Posteriorment van arribar un descens de popularitat als Estats Units, encara que ho va compensar triomfant al Regne Unit, i una crisi general durant la dècada dels 70. A finals del decenni dels 80, poc abans de la seva mort, va ressorgir amb força amb l’àlbum “Mistery girl”, on hi destaquen els singles “You got it” i “California blue”, i la formació del supergrup The Travelling Wilburys.

martes, 21 de abril de 2009

QUIMI PORTET




Lloc de naixement: Vic (Osona).
Gèneres: cantautor, pop, rock i rock alternatiu.
Dècades: 90 i 00.
Principal àlbum: La terra és plana (2004).
El millor: canvi radical respecte a El último de la Fila.
El pitjor: molt lluny de la popularitat de la qual va gaudir amb Manolo García.

Els orígens de Quimi Portet es troben en la seva funció de guitarrista, al costat del cantant Manolo García, en grups com Los Rápidos, Los Burros i El Último de la Fila, una de les bandes cabdals en la història del pop-rock espanyol. A finals de la dècada dels 90, García i Portet van decidir separar-se i el músic vigatà va iniciar una trajectòria en solitari marcada pel risc i la independència. Les seves influències arranquen de compositors com Pau Riba, Jaume Sisa o Toti Soler.

domingo, 19 de abril de 2009

EARTH, WIND & FIRE




Lloc de fundació: Chicago (Estats Units).
Formació inicial: Maurice White (bateria, percussió i veu), Sherry Scott (veu), Michael Beal (guitarra), Verdine White (baix), Wade Flemons (piano i veu), Don Whitehead (piano), Phillard Williams (percussió), Leslie Drayton (trompeta) i Alexander Thomas (trombó).
Altres components bàsics: Phillip Bailey (veu).
Gèneres: rythm & blues, soul, funk i disco.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: That’s the way of the world (1975) i Gratitude (1975).
El millor: uns 70 magnífics.
El pitjor: la fama va minvar amb els 80.

Earth, Wind & Fire (EWF) va aparèixer, de la mà de Maurice White, a finals de la dècada dels 60 i va gaudir del seu període estel·lar durant la totalitat del decenni dels 70, quan va triomfar mitjançant diversos estils, entre els quals cal destacar principalment rythm & blues, soul, funk, amb el significatiu hit “September”, o disco, molt de moda en l’època, però també en gèneres com jazz, pop, rock o ritmes africans. EWF es va caracteritzar també per l’espectacularitat de la seva secció de vent.

jueves, 16 de abril de 2009

GERRY & THE PACEMAKERS




Lloc de fundació: Liverpool (Anglaterra).
Formació: Gerry Marsden, Freddie Marsden, Arthur Mock, Les Chadwick i Les Maguire.
Gèneres: pop i beat.
Dècades: 50 i 60.
Principal àlbum: How do you like it ? (1963).
Solistes que origina: Gerry Marsden.
Grups que origina: Pacemakers.
El millor: van tenir la seva època estel·lar.
El pitjor: a l’ombra dels seus il·lustres conciutadans Beatles.

Gerry & the Pacemakers van compartir molts paral·lelismes amb The Beatles: van tenir a Brian Epstein com a mànager, van comptar amb la col·laboració de George Martin, van formar part del beat característic del Mersyside de Liverpool i van actuar a The Cavern. Malgrat convertir els seus primers tres singles en número u, entre ells la versió de “You’ll never walk alone”, tema del musical “Caroussel” i himne del Liverpool FC, el grup de Gerry Marsden no va trigar en perdre popularitat.