jueves, 30 de julio de 2009

ABC




Lloc de fundació: Sheffield (Anglaterra).
Formació inicial: Martin Fry (veu), Mark White (guitarra i teclats), David Palmer (bateria) i Stephen Singleton (saxofon).
Gèneres: new wave, nous romàntics, synth pop i soft rock.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principal àlbum: The lexicon of love (1982).
El millor: “The lexicon of love”.
El pitjor: no poder igualar la seva òpera prima.

ABC es va fundar arran d’una entrevista de Martin Fry, per al seu fanzine, als components del conjunt Vice Versa, que després de canviar la seva denominació el van elegir com a vocalista. Agrupats en els moviments de la new wave i els nous romàntics, van debutar amb l’àlbum “The lexicon of love”, que va tenir un enorme èxit i va situar tres singles en el top 10 britànic: “Poison arrow”, el famós “The look of love (part 1)” i “All of my heart”.

miércoles, 29 de julio de 2009

EL CANTO DEL LOCO





Lloc de fundació: Alcobendas (Madrid).
Formació inicial: Dani Martín (veu), Iván Ganchegui (guitarra), David Otero (guitarra), Chema Ortiz (baix) i Jandro Vázquez (bateria).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 00.
Principal àlbum: Zapatillas (2005).
Solistes que origina: Dani Martín.
El millor: el públic.
El pitjor: grup típic de “40 Principales".

El polifacètic Dani Martín, cantant i actor de cine i televisió, i el guitarrista Iván Ganchegui, que va abandonar aviat el grup, van fundar a inicis de l’actual segle el conjunt El Canto del Loco, banda assídua de les ràdio-fórmules i caracteritzada per una música comercial, accessible, senzilla i juvenil. La formació ha estat un dels grups més venedors del pop-rock espanyol dels darrers anys i ha guanyat diversos premis, com els MTV europeus.

martes, 28 de julio de 2009

AFRODITE’S CHILD




Lloc de fundació: Atenes (Grècia).
Formació inicial: Demis Roussos (veu i baix), Papathanassiou Vangelis (teclats), Anagyros Koulouris (guitarra) i Loukas Sideras (bateria).
Gèneres: rock progressiu.
Dècades: 60 i 70.
Principal àlbum: End of the world (1968).
Solistes que origina: Demis Roussos i Vangelis.
El millor: formació de grans solistes.
El pitjor: ser més recordats pels seus components que no pas pel seu treball conjunt.

El cantant Demis Roussos i el teclista Papathanassiou Vangelis eren ja dos músics consolidats a Grècia quan van formar a París el grup Afrodite’s Child, el qual va utilitzar el rock progressiu, que en aquell període iniciava la seva gran època gràcies a bandes com King Crimson o Nice. Arran de la dissolució, Roussos va iniciar una carrera plena d’èxits, mitjançant un estil pop molt sofisticat, i Vangelis va continuar la tendència de la formació, triomfant gràcies a la banda sonora de “Cars of fire”.

lunes, 27 de julio de 2009

GINO PAOLI




Lloc de naixement: Montfalcone (Itàlia).
Gèneres: estàndard i cançó melòdica.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: tendresa i lirisme.
El pitjor: la seva gran època va passar fa temps.

Gino Paoli va ser un dels grans intèrprets italians de la dècada dels 60, amb vàries participacions al mític festival de San Remo i temes inesborrables de la cançó melòdica transalpina com “Sapore di sale”, amb un important èxit internacional, o “La vita in una stanza”, que va popularitzar la cantant Mina. Després d’un intent de suïcidi, es va obrir un parèntesi a la carrera artística de Paoli, que va tornar mitjan la dècada dels 70.

domingo, 26 de julio de 2009

THE MOVE




Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra).
Formació inicial: Roy Wood (veu i guitarra), Carl Wayne (veu), Trevor Burton (guitarra), Ace Kefford (baix), Bev Bevan (bateria), Nicky Hopkins (piano) i Tony Visconti (diferents instruments).
Altres components bàsics: Jeff Lynne (guitarra, piano i veu).
Gèneres: blues rock, rock, rock dur, pop, rock psicodèlic i moviment mod.
Dècades: 60 i 70.
Principals àlbums: Move (1968) i Something else from the Move (1969).
Grups que origina: Electric Light Orquestra.
El millor: les actuacions en viu.
El pitjor: no va tenir èxit a l’altra banda de l’Atlàntic.

El grup The Move, format durant el segon lustre dels 60, va tenir en Roy Wood el seu carismàtic líder. La banda de Birmingham es va caracteritzar, en els seus inicis, per uns concerts en directe espectaculars, i en ocasions escandalosos, i per un blues rock que s’aproximava al hard rock que estava a punt d’esclatar. Després la formació britànica es va acostar a postulats més pop i comercials. Wood, Bev Bevan i Jeff Lynne, que va entrar més tard, van fundar Electric Light Orquestra.

jueves, 23 de julio de 2009

JULIO IGLESIAS




Lloc de naixement: Madrid (Comunitat de Madrid).
Gèneres: estàndard, cançó melòdica i pop.
Dècades: 60, 70, 80, 90, 00 i 10.
Principals àlbums: Gwendoline (1970), Hey (1980) i De niña a mujer (1981).
El millor: l’artista musical espanyol més internacional de tots els temps.
El pitjor: protagonista en les revistes del cor.

Julio Iglesias, exporter del Real Madrid, va introduir-se en el món de la música arran d’una greu lesió i aviat es va endur el primer premi del festival de Benidorm amb “La vida sigue igual”. Posteriorment va ser quart al festival d’Eurovisió amb el tema “Gwendoline” i va iniciar la seva triomfal trajectòria, que l’ha convertit en l’artista espanyol més venedor de tots els temps. Els seus èxits han arribat, a més d’Espanya, a la totalitat de l’Amèrica Llatina, zones europees i als Estats Units, on durant els anys 80 va fer-se un nom important.

miércoles, 22 de julio de 2009

CHER




Lloc de naixement: El Centro (Estats Units).
Gèneres: pop, dance pop, rock, folk rock i disco.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Believe (1998) i Living prouf (2001).
El millor: artista molt polifacètica.
El pitjor: en algun moment, la seva carrera musical ha estat a l’ombra de la cinematogràfica.

La cantant, compositora, actriu i estrella televisiva Cher Sarkisian va aconseguir els seus primers èxits musicals mitjançant el duo format amb Sonny Bono, amb qui va gravar el hit “I got you babe”. Posteriorment, una vegada trencada la relació amb Bono, tant artística com sentimental, va compaginar les carreres musical, televisiva i cinematogràfica, assolint en aquesta última faceta l’Oscar per “Hechizo de luna”. Com a cantant, destacar l’enorme èxit obtingut amb l’àlbum “Believe”.