jueves, 31 de diciembre de 2009

UMBERTO TOZZI





Lloc de naixement: Torí (Itàlia.)
Gèneres: cançó melòdica i pop.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Nell’aria... ti amo (1977) i Gloria (1979).
El millor: els hits dels 70.
El pitjor: després es va anar apagant.

La carrera del torinès Umberto Tozzi es va iniciar a la dècada dels 60, com a guitarrista d’acompanyament del seu germà Franco. Posteriorment va prendre part de diversos grups, tots ells de curta durada, fins que durant el segon lustre dels anys 70 va aconseguir brillar amb grans èxits com “Ti amo” i “Gloria”, que a més de triomfar a Itàlia, van arribar amb força a les llistes espanyoles i llatinoamericanes. El 1987, acompanyat del cantant RAF, va representar el seu país al festival d’Eurovisió.

martes, 29 de diciembre de 2009

POWER STATION




Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació inicial: Robert Palmer (veu), Andy Taylor (guitarra), John Taylor (baix) i Tony Thompson (bateria).
Gèneres: pop, rock, new wave i nous romàntics.
Dècades: 80 i 90.
Principal àlbum: Power Station (1985).
El millor: els noms.
El pitjor: grup de transició.

Un cantant d’important èxit en solitari com Robert Palmer, el bateria de Chic Tony Thompson i els integrants de Duran Duran Andy Taylor i John Taylor van formar, mitjan la dècada dels 80, el supergrup Power Station. La banda va ser un període de transició per als seus components, doncs Palmer reprendria aviat la seva carrera personal, Andy Taylor es llançaria també en solitari i John Taylor tornaria a la formació capdavantera dels nous romàntics.

lunes, 28 de diciembre de 2009

FUNERAL





Grup: Arcade Fire.
Any: 2004.
Formació: Win Butler, Régine Chassagne, Richard Reed Parry, Timothy Kingsbury, William Butler, Howard Bilerman i Sarah Neufeld.
Àlbum d’estudi precedent: Cap.
Àlbum d’estudi posterior: Bible neon (2007).
El millor: un dels millors àlbums del segle XXI.
El pitjor: es fan esperar molt per tornar a gravar.

El grup canadenc Arcade Fire, format pel nord-americà Win Butler i la quebequesa Régine Chassagne, també parella sentimental, ha estat una de les grans aparicions del rock independent del primer decenni del segle XXI. El 2004 la banda es va estrenar amb el molt aclamat àlbum “Funeral”, que va rebre aquest nom perquè durant la gravació es van produir les morts d’alguns parents de membres de la formació. El disc està considerat una de les grans obres del rock alternatiu dels últims temps i compta amb cançons com “Neighborhood 1”, "Neighborhood 2", “Crown of love”, l’èpica “Wake up” o “Rebellion (lies)”, que dels temes extrets en single va ser el que més alt va aconseguir pujar a les llistes. Des de llavors, Arcade Fire només ha editat tres àlbums, fet que demostra que es prenen la feina amb una certa calma. Malgrat que “Funeral” és un disc relativament recent, ja ocupa el vuitè lloc dels millors treballs canadencs de la història en la classificació realitzada per Bob Mersereau.

domingo, 27 de diciembre de 2009

JA T’HO DIRË




Lloc de fundació: Ciutadella (Illes Balears).
Formació: Cris Juanico (veu i guitarra), Sebastià Saurina (guitarra), Carles Pons (guitarra i percussió), Jesús Coll (baix), Víctor Fontestad (bateria) i Miquel Brugués (teclats).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 90.
Principal àlbum: Un ram de locura (1997).
Solistes que origina: Cris Juanico.
El millor: grup estel·lar en la segona gran fornada del pop-rock en català.
El pitjor: la crisi va arribar justament després de passar pel seu millor moment.

El grup menorquí Ja t’Ho Diré, format a Ciutadella i liderat per Cris Juanico, va ser una de les principals formacions de la que podríem anomenar segona gran fase del pop-rock interpretat en català, després de la primera encapçalada per bandes com Els Pets, Sau o Sopa de Cabra. Arran de traslladar-se a la localitat de l’Alt Empordà de Biure, va aconseguir el seu gran triomf gràcies a l’àlbum “Un ram de locura”, però de seguida es va iniciar la inestabilitat, la qual va acabar amb la vigència del grup i va motivar l’inici de la carrera en solitari de Juanico.

ARCADIA




Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra).
Formació: Simon le Bon (veu), Roger Taylor (bateria) i Nick Rhodes (teclats).
Gèneres: pop, soft rock, new wave i nous romàntics.
Dècades: 80.
Únic àlbum d’estudi: So red the rose (1985).
El millor: col·laboradors cèlebres.
El pitjor: van durar molt poc.

En un moment donat, el quintet Duran Duran va decidir iniciar un parèntesi en la seva trajectòria i aquest fet va originar la fundació de dos grups: Arcadia i Power Station. El primer d’ells el van formar el cantant Simon le Bon, el teclista Nick Rhodes i el bateria Roger Taylor, encara que aquest últim també va col·laborar amb Power Station. La formació només va editar un àlbum, “So red the rose”, en el qual hi van prendre part David Gilmour, de Pink Floyd, Sting o Grace Jones.

sábado, 26 de diciembre de 2009

REGATTA DE BLANC




Grup: The Police.
Any: 1979.
Formació: Sting, Andy Summers i Stewart Copeland.
Àlbum d’estudi precedent: Outlandos d’amour (1978).
Àlbum d’estudi posterior: Zenyatta mondatta (1980).
El millor: “Messagge in a bottle”, tot un clàssic de la new wave.
El pitjor: per mi és una obra inferior a l’àlbum inicial.

“Regatta de blanc”, un afrancesament de “white reggae”, va ser el segon àlbum del cèlebre trio britànic The Police, que, en comparació amb el primer disc del grup, “Outlandos d’amour”, va ser una producció més polida i curada. No obstant, penso que aquesta obra està per sota de la gravació anterior i en ella ja es podien observar sofisticacions que anirien a la seva màxima expressió amb “Sinchronicity”, cinquè i darrer àlbum d’estudi de la banda anglesa. A “Regatta de blanc” hi destaca un dels grans clàssics de la música popular britànica de l’època, “Messagge in a bottle”, número u al Regne Unit i un d’aquests temes que sobreviu a totes les modes i etapes que hi puguin haver en la trajectòria de la música pop-rock. Altres peces importants són la que dóna títol al treball, que va obtenir el Grammy a la millor cançó instrumental, a més de “Walking on the moon”, igualment número u en el rànquing britànic, i “Bring on the night”, totes dues de clara tendència reggae.

jueves, 24 de diciembre de 2009

LOS PLANETAS




Lloc de fundació: Granada (Andalusia).
Formació: Jota (veu i guitarra), Florent (guitarra), Miguel (baix), Eric (bateria) i Banin (teclats).
Gèneres: pop, rock, noise i rock alternatiu.
Dècades: 90, 00 i 10.
Principals àlbums: Una semana en el motor de un autobús (1998) i Unidad de desplazamiento (2000).
El millor: el grup espanyol independent més cèlebre.
El pitjor: potser els oients d’espais com els “40 Principales” encara no saben qui són.

El moviment indie espanyol va començar a guanyar força durant el segon lustre dels 90, mitjançant grups com Sexy Sadie, Australian Blonde, Dover o Planetas, entre d’altres. Aquests últims, liderats pel cantant i guitarrista Jota i formats a Granada, són potser els que han mantingut una trajectòria més regular, aconseguint un gran èxit, en el sector alternatiu, amb l’àlbum “Una semana en el motor de un autobús”. La banda andalusa és una de les formacions tradicionals i estel·lars en el Festival Internacional de Benicàssim.