jueves, 28 de junio de 2012

BROTHERS IN ARMS (ÀLBUM)




Grup: Dire Straits.
Any: 1985.
Formació: Mark Knopfler, John Illsley, Alan Clark i Guy Fletcher.
Àlbum d’estudi precedent: Love over gold (1982).
Àlbum d’estudi posterior: On every street (1991).
El millor: més de dos mesos com a número u al Regne Unit, Estats Units i Austràlia.
El pitjor: pulcritud i sofisticació.

El grup Dire Straits va aparèixer a finals de la dècada dels 70 amb un tipus de música fresca, senzilla i directa que poc o res tenia a veure amb les dues grans tendències del període, antagòniques entre elles, com eren el rock progressiu i el punk rock. No obstant, a mesura que passaven els anys, el líder de la banda Mark Knopfler, que va reformar el conjunt original pràcticament al 100% (fins i tot el seu germà David va abandonar la nau), va apropar el grup cap a tendències més elegants i sofisticades, d’alguna manera una mica influïdes pel jazz. El gran exemple d’això és el cinquè àlbum d’estudi de la formació britànica, “Brothes in arms”, que va tenir un nivell de vendes espectacular a tot el món. En el disc hi destaquen “Money for nothing”, amb la presència d’Sting i amb atac a la MTV, al mateix temps que aquesta l’emetia; “Walk of life”, un tema que particularment mai m’ha entusiasmat; “So far away”, “Your latest trick” i la peça de títol homònim.

martes, 26 de junio de 2012

SANTANA (ÀLBUM)




Grup: Santana.
Any: 1969.
Formació: Carlos Santana, Gregg Rolie, David Brown, Michael Shrieve, José Chepito Areas i Michael Carabello.
Àlbum d’estudi precedent: cap.
Àlbum d’estudi posterior: Abraxas (1970).
El millor: el boom a Woodstock.
El pitjor: encara havia d’arribar el millor.

L’extraordinari guitarrista Carlos Santana era un personatge d’origen mexicà que es guanyava la vida a San Francisco amb la realització de les feines més modestes, però el 1969, després de formar la banda que portava el seu cognom, es va convertir en un dels músics més populars de l’Amèrica hippy amb la confecció d’un àlbum homònim que va aixecar una gran expectació, sobretot arran de l’actuació del grup al llegendari festival de Woodstock, portat a terme l’agost del mateix any. El treball era bàsicament instrumental, amb constants improvisacions dels músics, però també reunia moments més accessibles, els quals van contribuir a que l’àlbum es vengués bastant bé. Les principals cançons del disc són “Evil ways”, “Jingo” i “Soul sacrifice”, aquesta darrera composta pel mateix Carlos. Un any després, la formació gravaria el magnífic “Abraxas”, que seria capaç de superar el seu antecessor.

domingo, 24 de junio de 2012

BRINGINT IT ALL BACK HOME




Intèrpret: Bob Dylan.
Any: 1965.
Àlbum d’estudi precedent: Another side of Bob Dylan (1964).
Àlbum d’estudi posterior: Highway 61 revisited (1965).
El millor: segon pas cap a l’electrificació.
El pitjor: més èxit al Regne Unit que al seu propi país.

A “Another side of Bob Dylan”, el quart àlbum d’estudi del cantautor nord-americà, Dylan ja havia realitzat algunes incursions en la música rock, malgrat el disgust i l’enuig de la comunitat més purista del folk que tant l’havia adorat. Amb el següent treball, “Bringing it all back home”, el compositor de Minnesota va anar més enllà i va gravar una primera cara de l’elapé totalment elèctrica, mentre la segona va continuar per línies folk, encara que, això si, les lletres de les peces van deixar de ser les típiques de la cançó protesta, per convertir-se en temàtiques personals, d’amor o fins i tot abstractes. De la part rock, en destaquen “Subterranean homesike blues”, el seu primer gran èxit en format senzill, i “She belongs to me”, mentre que en la part acústica cal significar “Mr. Tambourine man”, posteriorment versionada elèctricament per la banda The Byrds, que la va convertir en un autèntic hit.

miércoles, 20 de junio de 2012

DOMENICO MODUGNO




Lloc de naixement: Polignano a Mare (Itàlia).
Gèneres: cançó melòdica i pop.
Dècades: 50, 60, 70, 80 i 90.
El millor: quatre victòries a San Remo.
El pitjor: molts el coneixen bàsicament pel popular “Volare”.

En primer lloc, Domenico Modugno es va significar pel seu vessant polifacètic, doncs va exercir de cantant, compositor, guitarrista, pianista, actor cinematogràfic, actor televisiu, presentador a la petita pantalla i polític. En segon lloc, van destacar els seus quatre triomfs a l’emblemàtic festival de San Remo, el primer d’ells amb el famós “Volare”, que en realitat porta el títol de “Nel blu dipinto di blu”. L’intèrpret de l’Apúlia va aconseguir a més un notable èxit internacional.

martes, 19 de junio de 2012

GORAN BREGOVIC




Lloc de naixement: Sarajevo (Bòsnia I Hercegovina).
Llengües: generalment, música instrumental.
Gèneres: world music.
Dècades: 70, 80, 90, 00 i 10.
El millor: les col•laboracions amb Emir Kusturica.
El pitjor: una carrera força errant abans del gran triomf.

Goran Bregovic, serbi nascut a Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina, va formar part de molts grups de l’antiga Iugoslàvia, entre els quals hi va destacar la formació Bijelo Dugme, en la qual en va ser el guitarrista. Ja en solitari, va obtenir gran repercussió internacionalment, sent el principal exportador de la música balcànica al món, i ha col•laborat repetides vegades amb el director cinematogràfic Emir Kusturica, concretament en els films “El temps dels gitanos”, “El somni d’Arizona” i “Underground”, aquesta última Palma d'Or a Cannes.

domingo, 17 de junio de 2012

SHAKIRA




Lloc de naixement: Barranquilla (Colòmbia).
Llengües: castellà i anglès.
Gèneres: pop, dance pop, rock llatí i world music.
Dècades: 90, 00 i 10.
Principals àlbums: Fijación oral, volumen 1 (2005) i Sale el sol (2010).
El millor: de fenomen llatí a gran èxit al món anglosaxó.
El pitjor: de vegades més notícia a la premsa rosa.

La cantant i compositora colombiana Shakira, nascuda a la localitat de Barranquilla, va aconseguir inicialment un gran èxit al seu país, la resta de l’Amèrica Llatina i l’estat espanyol, però amb el pas del temps el seu triomf es va convertir en mundial, especialment als Estats Units. L’artista ha estat capaç de guanyar 10 premis Grammy, entre ells dos en la categoria absoluta, i ha vengut milions de discs, encara que últimament és més cèlebre a la premsa rosa arrel del seu nuviatge amb el futbolista Gerard Piqué.

jueves, 14 de junio de 2012

INTERPOL




Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació clàssica: Paul Banks (veu i guitarra), Daniel Kessler (guitarra i veu), Carlos D (baix i teclats) i Samuel Fogarino (bateria).
Gèneres: pop, rock, rock alternatiu i punk revival, postpunk revival.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Turn on the bright lights (2002).
Altres àlbums d'estudi: Antics (2004), Our love to admire (2008), Interpol (2010), El pintor (2014) i Marauder (2018).
El millor: un debut aclamat per tota la premsa especialitzada.
El pitjor: aparent esgotament actual.

El quartet indie Interpol, grup format a Nova York a finals del decenni dels 90, ha estat, juntament amb els també neoyorquins The Strokes, el principal conjunt del revival punk nord-americà, que va tenir un gran impacte a inicis de l’actual segle. La banda, que també ha comptat amb la influència de formacions postpunk britàniques, com els llegendaris Joy Division, va debutar amb un àlbum molt aclamat per la crítica i ha continuat per la mateixa tònica, encara que en l’actualitat sembla trobar-se en un parèntesi d’inactivitat.