jueves, 28 de septiembre de 2017

FASES DE LA MÚSICA ROCK. EL MILLOR I EL PITJOR DEL LUSTRE 1956 – 1960












Durant aquell lustre es va consolidar el rock’n roll, que havia sorgit oficialment l’any 1954, mitjançant el tema “All around the clock”, interpretat per Bill Haley & his Comets. Aleshores, la música rock va tenir la seva primera gran estrella, el cantant Elvis Presley, nascut a la localitat de Tupelo, a l’estat de Mississipí, però establert a la ciutat de Memphis, a l’estat de Tennessee, seu dels històrics estudis Sun Records.

A part de Presley, llavors van triomfar artistes com Jerry Lee Lewis, Gene Vincent, Buddy Holly, Eddy Cochran, Carl Perkins, el llatí Ritchie Valens, el duo Everly Brothers o els intèrprets negres Chuck Berry (foto) i Little Richard, que van ser capaços de sumar un públic blanc en una època en què la segregació racial als Estats Units era intensa i profunda, sobretot als estats del sud.

El rock’n roll, però, durant els seus inicis, no va tenir l’aprovació de bona part de la societat més conservadora dels Estats Units, que es va escandalitzar al presenciar les primeres actuacions d’Elvis per televisió i que no podia tolerar que els seus fills, sobretot les noies, es familiaritzessin amb aquell tipus de música. Tanmateix, Presley, segurament perquè era blanc i no deixava de tenir un aspecte de gendre ideal, va acabar sent acceptat per un important número de nord-americans.

Com aquella dita que diu que, quan no es pot derrotar l’enemic, és millor unir-se a ell, el rock’n roll va entrar a formar part de la cultura nord-americana, això si, sent molt amansat i domesticat, en un període en què van tenir un gran èxit intèrprets suaus i sofisticats com el canadenc Paul Anka, Franky Avalon, Fabian o el grup The Platters, mentre Elvis marxava a Alemanya per realitzar el servei militar, Richard decidia retirar-se, Lewis i Berry tenien problemes amb la justícia, Cochran desapareixia en un accident de carretera i Holly i Valens morien en el mateix sinistre aeri. 

martes, 26 de septiembre de 2017

MAYBE THE PEOPLE WOULD BE THE TIMES OR BETWEEN CLARK AND HILLDALE












Grup: Love.
Any: 1967.     
Formació: Arthur Lee, Johnny Echols, Bryan Maclean, Ken Forssi i Michael Stuart.
Gènere: rock psicodèlic.  
Àlbum d’estudi: Forever Changes.   
El millor: potser el millor tema d’un excel·lent disc.
El pitjor: però la peça més famosa és “Alone again or”.

Avui en dia poca gent coneix que durant la segona meitat del decenni dels 60 del segle XX hi va haver un grup anomenat Love, que l’any 1967, en plena era del flower power, va editar l’extraordinari àlbum “Forever Changes”, que va comptar amb magnífiques pistes com “Live at let live” o la popular “Alone again or”, la cançó més coneguda del disc i amb clara influència de la música llatina, condició que tenien alguns dels components de la banda encapçalada pel cantant Arthur Lee. No obstant, personalment considero “Maybe the people would be the times or between Clark and Hilldale” la millor pista del treball, una obra aclamada unànimement pels diferents mitjans de comunicació i situada com una de les millors de la història de la música popular. Si abans de “Forever Changes” poc se sap de Love, igualment el grup nord-americà va desaparèixer novament del primer pla comercial després de la confecció d’un àlbum que va marcar la contracultura hippy.

lunes, 25 de septiembre de 2017

FEAR THE MUSIC
















Grup: Talking Heads.
Any: 1979.     
Formació: David Byrne, Jerry Harrison, Tina Weymouth i Chris Frantz.  
Àlbum d’estudi anterior: More songs about buildings and food (1978).
Àlbum d’estudi posterior: Remain in light (1980).  
El millor: “Heaven”.
El pitjor: no va ser un disc supervendes.

“Fear the music” és el tercer àlbum d’estudi del quartet novaiorquès Talking Heads, una de les formacions clau de la new wave nord-americana. L’obra va ser produïda per l’exteclista de Roxy Music Brian Eno, que va col·laborar en la composició del tema “I zimbra”, on el grup va experimentar amb ritmes exòtics, en aquests cas africans, fet que es consolidaria en el següent treball de la banda: l’aclamat “Remain in light”. “I zimbra” va ser un dels tres senzills de l’àlbum, a més de “Life in wartime” i “Cities”, encara que la millor cançó del disc és la bella i melòdica “Heaven”. “Fear the music”, que també compta amb la pista “Air”, va comptar amb crítiques força positives i està considerada una de les millors edicions de la dècada dels 70 del passat segle, però no va poder superar el top 20 als Estats Units ni el top 30 a la Gran Bretanya. 

jueves, 21 de septiembre de 2017

REVÓLVER (GRUP)
















Lloc de fundació: València (Comunitat Valenciana).
Membre estable: Carlos Goñi.
Dècades: 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: pop i rock.
Principals àlbums: El Dorado (1995) i Sur (2000).
El millor: una de les trajectòries més regulars del pop – rock espanyol.
El pitjor: una eina molt personal de Goñi.

El valencià Carlos Goñi va formar el grup Revólver amb Rafael Rico, Sergio Roger i Jorge Lario, però aviat es va demostrar que la formació era un projecte molt personal de l’autor, que va debutar amb l’acústic i molt exitós àlbum “Básico”. La carrera de Goñi s’ha caracteritzat per la regularitat, un estil proper al rock americà, la diversitat de públics i aplaudits treballs com “El Dorado” i “Sur”.  

martes, 19 de septiembre de 2017

MODERN TALKING












Lloc de fundació: Berlín (Alemanya).
Formació: Thomas Anders (veu) i Dieter Bohlen (guitarra i veu).
Dècades: 80, 90 i 00.
Gèneres: synth pop, dance pop, europop i new wave.       
Principals àlbums: Ready to romance (1986) i In the middle of Nowhere (1986).
Solistes que origina: Thomas Anders.
El millor: la segona meitat dels 80.
El pitjor: la separació.

Els alemanys Thomas Anders i Dieter Bohlen, que va efectuar les tasques de compositor i productor, van formar a Berlín el duo Modern Talking, que va triomfar en diferents estats europeus gràcies a singles com “You’re my heart, you’re my soul”, “Chery, chery lady” o “Brother Louie”. Després d’un llarg parèntesi, que Anders va aprofitar per actuar en solitari, l’associació va tornar amb un èxit emmarcat al seu país i amb una nova versió de “You’re my heart, you’re my soul”. 

domingo, 17 de septiembre de 2017

LES 10 MILLORS CANÇONS PUNK DE LA HISTÒRIA












1. Rudie can’t fail
(1979 – The Clash)

2. White man in Hammersmith palais
(1977 – The Clash)

3. Anarchy in the UK
(1977 – The Sex Pistols)

4. Hanging on the telephone
(1978 – Blondie)

5. My brain is hanging upside down (Bonzo goes to Bitburg)
(1986 - Ramones)

6. Down in the tube station at morning
(1978 – The Jam)

7. Beat on the brat
(1976 – Ramones)

8. Hateful
(1979 – The Clash)

9. Even fallen in love
(1978 - Buzzcocks)

10. Teenage Kicks
(1978 – Undertones)

A la foto, The Clash.

jueves, 14 de septiembre de 2017

LES 50 MILLORS CANÇONS DE LA DÈCADA DELS 60 DEL SEGLE XX (ACTUALITZACIÓ)












Beach Boys, the
I know there's an answer
Beatles, the
A day in the life
Beatles, the
Don't let me down
Beatles, the
Happiness is a warm gun
Beatles, the
Hey Jude !
Beatles, the
Julia
Beatles, the
Strawberry fields forever
Beatles, the
While my guitar gently weeps
Big Brother & the Holding Company, the
Piece of my heart
Byrds, the
Have you seen her face ?
Byrds, the
Mr. Tambourine man
Byrds, the
My back pages
Cohen, Leonard
How long, Marianne ?
Donovan
Legend of a girl child Linda
Donovan
Universal soldier
Doors, the
The crystal ship
Doors, the
The end
Doors, the
Waiting for the sun
Dylan, Bob
Lay, lady lay
Dylan, Bob
Visions of Johanna
Hendrix Experience, the Jimi
Little Wing
Hendrix Experience, the Jimi
The wind cries Mary
Jefferson Airplane
Comin' back to me
Jefferson Airplane
White rabbit
Kinks, the
Afternoon tea
Kinks, the
Death of a clown
Kinks, the
Too much of my mind
Kinks, the
You really got me
Love
Alone again or
Love
Maybe the people would be the times of between Clark & Hilldale
McKenzie, Scott
San Francisco
Mina
Amore mio
Pink Floyd
See Emily play
Presley, Elvis
Suspicious mind
Procol Harum
A wither shade of pale
Rolling Stones, the
Gimme shelter
Rolling Stones, the
Honky tonk women
Rolling Stones, the
Lady Jane
Rolling Stones, the
Out of time
Shirelles, the
Baby, it's you
Simone, Nina
To love somebody
Small Faces
All or nothing
Small Faces
Tin soldier
Them
Gloria
Velvet Underground, the
Femme fatale
Velvet Underground, the
There she goes again
Who, the
My generation
Who, the
The kids are alright
Young, Neil
Down by the river
Zombies, the
Time of season

A la foto, The Beatles, qui més cançons aporta.