LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: PET SHOP BOYS

 

Pet Shop Boys, associació formada per Neil Tennant i Chris Lowe, ha estat un dels grups cabdals del synth pop, tot i que quan va fer acte d’aparició, el gènere, així com també el moviment de la new wave, ja començaven a declinar. El conjunt, el duo de més èxit en la història de la música popular britànica, va poder triomfar també clarament a l’altra banda de l’Atlàntic.

Tanmateix, mai he acabat d’entendre el gran èxit de Pet Shop Boys, fins i tot en ambients força intel·lectuals, tenint en compte que molts dels seus singles inicials, com “West end girls”, “Suburbia” o “It’s a sin”, em semblen extremadament comercials i fins i tot bubblegum i que la versió que va fer d’“Always in my mind”, el clàssic que va interpretar Elvis Presley, no aportava massa novetats a banda de l’ús de sintetitzadors, però evidentment hi ha alguna cosa que se m’escapa.

Tennant i Lowe van col·laborar amb la llegendària cantant Dusty Springfield, la carrera de la qual van ajudar a reflotar.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE BEATLES

 

- A day in the life (Sgt. Pepper’s lonely hearts club band).

- Don’t let me down (sense àlbum d’estudi).

- Happiness is a warm gun (The Beatles, the White album).           

- Hey Jude ! (sense àlbum d’estudi).

- Something (Abbey road).

- Strawberry fields forever (Magical mistery tour).

- While my guitar gently weeps (The Beatles, the White album).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EURYHMICS

 

La cantant Annie Lennox i el guitarrista Dave Stewart, que abans havien coincidit en el conjunt The Tourists, van fundar a Londres el duo Eurythmics, una de les associacions estel·lars del synth pop i la new wave, fonamentalment per hits com “Love is a stranger”, “The miracle of love” o el supervendes “Sweet Dreams (are made of this)” i l’àlbum del mateix títol.

Caracteritzat per un pop de sintetitzadors molt comercial i enganxós, en ocasions ratllant el bubblegum, el grup es va acabar desintegrant, moment en què Lennox va seguir en solitari i Stewart es va convertir en un prestigiós productor, tot i que, en algunes ocasions, van reaparèixer com a Eurythmics, lluny, però, de la fama i popularitat que havien assolit.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE HUMAN LEAGUE

 

 

 

 

 

 

 

The Human League va néixer a Sheffield com a trio electrònic i experimental amb Philip Oakey, Martyn Ware i Ian Craig Marsh, però els dos últims van abandonar per formar la banda Heaven 17, moment en què Oakey va fitxar les cantants Joanne Catherall i Susan Ann Sulley per realitzar un gir estilístic en el conjunt britànic.

Amb la nova associació, el grup anglès va triomfar espectacularment amb l’àlbum “Dare” i el súper hit “Don’t you want me”, un dels inqüestionables clàssics del synth pop i la new wave i número u a les llistes de la Gran Bretanya i els Estats Units. Encara que el trio no va poder mai repetir aquell èxit, es va mantenir com una de les principals bandes de la dècada dels 80 i continua en actiu durant els nostres dies.

GRANS BAIXISTES DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: BILL WYMAN

 

Discret, en un clar segon pla i pràcticament immòbil als escenaris, aquestes van ser les característiques que va assumir el baixista Bill Wyman en els molts anys que va pertànyer a la mítica banda britànica The Rolling Stones, conjunt que va fundar amb el cantant Mick Jagger, els guitarristes Keith Richard i Brian Jones, el pianista Ian Stewart i el bateria Charlie Watts, amb qui va formar una de les millors seccions rítmiques de la història de la música rock. Wyman, que també va coincidir al grup amb els guitarristes Mick Taylor i Ron Wood, esgotat per les llargues gires efectuades pels Stones, ho va deixar estar per formar The Rythm Kings.

Una cançó: Honky tonk women (The Rolling Stones).

Un àlbum: Sticky fingers (The Rolling Stones).

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: MANOUVRES ORCHESTRAL IN THE DARK

 

El grup britànic Orchestral Manouvres in the Dark, conegut també com a OMD, va ser integrat pels seus fundadors Andy McCluskey (veu i baix), únic membre fix, i Paul Humphries (teclats i veu), als quals es van unir Stuart Kershaw (bateria) i el multi-instrumentista Martin Cooper. El quartet va practicar, a part del pop de sintetitzadors, l’electrònica i l’experimentació.

L’associació va triomfar espectacularment amb singles que es van erigir en clàssics del synth pop, com van ser els casos del supervendes ”Enola gay”, “Souvenir” o “Joan of Arc”, i també mitjançant l’àlbum “Archirecture and morality”, encara que la banda anglesa amb els anys va patir una important inestabilitat per la marxa de Humphries, que va integrar les formacions The Listening Pool i Onetwo.  

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: DÉPÉCHE MODE

 

El primer lustre de la dècada dels 80 del segle XX es va omplir de bandes que van utilitzar el synth pop, de les quals, sense cap mena de dubte, la que va transcendir més va ser Dépéche Mode, grup format inicialment per Vince Clarke, Martin Gore, Andy Fletcher i el cantant Dave Gahan i que d’alguna manera es va unir a la moda dels nous romàntics.

Després del primer àlbum del grup, “Speak & spell”, Clarke, substituït per Alan Wilder,  va abandonar la formació britànica per fundar Yazoo, però Dépéche Mode, sota el lideratge de Gore, va seguir endavant en una trajectòria en la qual va tenir dos períodes àlgids, els de les edicions dels treballs “Music for the masses” i “Violator”, dues obres històriques que van convertir el quartet anglès en una de les principals bandes del planeta.

Tot i que l’època daurada va quedar enrere fa temps, el conjunt britànic ha arribat amb èxit fins els nostres dies, això si, en format de trio per la marxa de Wilder.